Anuncia't al Descobrir

8 rutes per collir bolets al Solsonès

Ens endinsem en els boscos d'aquesta comarca per buscar fredolics, pinetells, camagrocs, múrgoles, rovellons i llenegues

Fredolics, pinetells, camagrocs, múrgoles, rovellons i llenegues. El Solsonès és ple de bolets i cap se’ns resistirà si seguim aquestes rutes de Marc Casabosch. Abans, però, volem recordar les tres claus de l’èxit:

  1. Humilitat i respecte vers la natura
    • Hem de tenir sempre molt present que és la natura la que ens permet gaudir dels bolets i de tot el que els envolta. Som, en definitiva, els seus convidats. Mai no tindrem prou coneixements per poder fer afirmacions absolutes sobre què trobarem quan arribem al bosc. Hem d’amarar-nos d’innocència i recórrer a la nostra memòria i a l’experiència només per configurar-nos una lleugera idea de tot plegat perquè, si no anem amb compte, aquests dos factors podrien impedir futurs aprenentatges i limitar la nostra capacitat de sorpresa. Amb respecte no deixem mai d’aprendre coses noves.
  2. Observació de l’entorn i factors que el condicionen
    • Per anar a buscar bolets el més important no és fixar la mirada al terra. Ben al contrari, si aixequem la vista sovint descobrirem que les coses ens van molt millor. Hem de fixar-nos en el tipus d’arbre, en la seva edat, en la llum que entra al bosc, en l’estrat arbustiu i herbaci del sotabosc, en l’orientació geogràfica del terreny que estem trepitjant… A tot això hem d’afegir-hi altres factors com, per exemple, els meteorològics, molt importants, com ja sabem. Qüestionem-nos sempre el que observem.
  3. Actuar en funció del que hàgim observat
    • De poc ens servirà tot el que hem observat si després ens quedem estàtics. La inquietud i el dinamisme han d’acompanyar-nos sempre. Dins el bosc hem de traçar un recorregut i, per fer-ho, no ens poden faltar les ganes de caminar. Si fa fred i observem massa humitat, movem-nos cap als vessants solells. Si veiem el bosc eixut, busquem la humitat de les obagues. Si no trobem els bolets que ens interessen sota els arbres més vells, provem de buscar-los a prop dels més joves. Si no en trobem a les carenes, dirigim-nos a les fondalades i sectors més enclotats. Si dins el bosc no veiem res, mirem als marges i a les clarianes. 

Pinetells, llenegues i rovellons a Pratformiu

Silenci absolut als peus de la serra del Verd
Deixem el cotxe a la petita placeta del coll de Jovells. Ens trobem a uns 1.500 metres d’alçada, en una àrea dominada pel pi roig i la presència d’algun pi negre despistat. Un camí, que desapareixerà al cap de pocs minuts, ens va conduint cap a l’estreta carena que s’allarga fins al capdamunt de la serra de Mitges, un mirador esplèndid de la serra de Guixers i boscos pròxims. Aquesta és una bona opció que ens permet fer incursions als dos vessants (nord-oest i sud-est), en funció de les nostres preferències.

Al vessant nord-oest, més humit, hi abunden bolets com els pinetells o les llenegues blanques. Al vessant sud-est, a conseqüència de la major exposició solar, hi apareixen els rovellons afavorits per l’augment tèrmic. Per últim, a la carena, s’observa una major fructificació de bolets pel que fa a la quantitat i diversitat d’espècies. D’altra banda, no podeu marxar d’aquest paratge sense contemplar l’espectacular visió vermellosa de les Terreres. L’erosió convertida en art, art sorgit de la natura. Un regal que no té preu.

Com arribar-hi?
Des de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, ens hem de desviar cap a Valls (Guixers) a l’altura del km 24. Seguim la carretera fins al santuari de Puig-aguilar, on es transforma en un camí de terra. Prenem el desviament a mà esquerra cap a cal Felipó (en ruïnes), seguim un altre cop a l’esquerra, a prop de la línia d’alta tensió, i, finalment, arribem a una placeta, on podem deixar el cotxe. Avís: els últims centenars de metres són pedregosos.

El PDF de la ruta

Ceps, rossinyols i fredolics sota els avets de Montcalb

Llarga vida als avets de Santa Margarida
Si hi ha un fet singular per destacar en aquesta proposta és la presència de l’avet en una petita però majestuosa raconada de l’obaga, just a l’ombra del turó de Santa Margarida.

L’obaga de Montcalb és, però, una gran massa de pi roig que creix sobre sòls calcaris, una coberta forestal on els treballs de tala i aclarida duts a terme en molts sectors permeten una generosa entrada de llum solar. Dir-vos també que, als indrets més obacs, l’elevada humitat comporta una progressiva acidificació dels sòls, que es manifesta amb la puntual presència de bolets com el cep i el rossinyol, de tendència acidòfila i gens freqüents a la comarca.

Com a consells, us volem comentar que els rovellons apareixen als indrets més assolellats, que els primerencs rovellons d’avet, sota l’arbre que els dóna nom, no presenten preferències pel que fa als sòls, que els fredolics són molt abundants als vessants sud i est del turó de Santa Margarida i, per últim, que per endur-vos una bona collita de pinetells us caldrà fer un important descens a peu cap a la part baixa de l’obaga, aproximant-vos al riu Aigua de Valls. En poques paraules: desnivells per a tots els gustos, visions balsàmiques i molts bolets.

Com arribar-hi?

Prenem el trencall a Montcalb que trobem entre els km 20 i 21 de l’LV-4241 (Sant Llorenç de Morunys-Berga). Deixem enrere Montcalb i continuem amunt fi ns a trobar un encreuament de dos camins. El principal segueix recte per l’obaga i ens apropa a l’avetosa i, a mà dreta, una drecera voreja el turó de Santa Margarida (per aquest camí us recomanem tot terreny). Les dues opcions desemboquen al coll dels Prats, on podrem deixar el vehicle.

El PDF de la ruta

Rovellons a la serra de Busa

Un mar de pi roig a la serra de Busa
La serra de Busa gaudeix d’una ubicació geogràfica privilegiada. A banda, les importants diferències d’alçada entre les parts baixes (600-700 m) i l’àrea del Pla (1.400-1.500 m) permeten que la temporada dels bolets de tardor s’estengui des de les acaballes d’estiu fins als volts de Nadal.

El bosc que hem escollit està situat en un vessant nord, entre els 900 i els 1.200 metres, i la coberta forestal, tret d’algun roure aïllat, és un extens tapís de pi roig. Sortint a peu des del coll d’Arques podem entrar i recórrer les parts més elevades del bosc prenent un corriol que neix al mateix coll i s’endinsa a l’obaga en direcció oest. El recorregut ens permet observar l’hàbitat idoni dels pinetells i els fredolics: una pineda de pi roig que combina arbres força madurs amb alguns plançons que creixen a les clarianes.

Més avall, el bosc ha estat objecte d’estassades i aclarides durant els darrers dos anys. Aprofitem per explicar-vos que després de les estassades cal esperar dues temporades o tres perquè la pineda torni a produir bolets. D’alguna manera, podríem dir que els micelis pateixen una espècie de xoc i es despisten, tenint en compte que l’entrada de llum, la densitat de l’arbreda i l’estat d’aquesta han patit un canvi sobtat i brusc. De fet, tots necessitem cert temps per adaptar-nos a noves situacions i els bolets, seguint aquesta tendència natural, no en són una excepció.

Com arribar-hi?
Agafem el trencall cap a Besora que neix entre els km 114 i 115 de la C-26 (al tram entre Solsona i Navès). Després d’uns 15 km de trajecte ascendent, aptes per a tot tipus de vehicles, arribem al coll d’Arques, on podem aparcar. Des del coll d’Arques es pot iniciar el descens cap a Sant Llorenç de Morunys, tot i que el camí no està en tan bones condicions. Aquesta opció ens permet entrar a l’obaga des del sector situat a menys alçada.

El PDF de la ruta

Llenegues i camagrocs al bosc de la Selva

Amb la companyia de l'Aigua d'Ora
El curs alt del riu Aigua d’Ora es caracteritza per les petites i cristallines basses naturals que van apareixent aquí i allà, com petits miracles refrescants enmig d’un territori on l’aigua, tot i que n’hi ha, ens esquiva tot sovint refugiant-se als aqüífers subterranis.

Entre el riu i els cingles de la Creu, espectaculars espadats que sostenen enlairat el pla de Busa, reposa el bosc de la Selva, una massa forestal de pinassa i pi roig que viu pacientment el seus dies en un vessant nord-est situat entre els 900 i els 1.300 metres, ja a les parts altes de la carena del Bassot.

En aquest bosc la història és clara: les àrees més obagues cobertes de pinasses són bones productores de llenegues negres i camagrocs, a més dels persistents pinetells, que els trobem aleatòriament a tots els sectors del bosc. Indrets com la carena del Bassot, en entrar-hi més llum, esdevenen bons llocs per als rovellons i pinetells, també afavorits per la presència del pi roig, que n’augmenta sensiblement la producció. Els fredolics fugen dels llocs on l’herba és alta i es deixen veure, generosos, allà on s’acumula la fullaraca dels pins.

Com arribar-hi?

Des de la carretera C-26, entre els km 119 i 120, ens desviem pel trencall que ens porta fins al càmping Rectoria de la Selva i la Valldora, seguint el curs del riu que porta el mateix nom. Dues opcions: trencar poc abans d’arribar a la Valldora i anar fins a la Selva, o des de la Valldora seguir fins al coll d’Ordrigues, en un traçat una mica més dificultós pel mal estat del camí. Aquesta opció ens permetria enllaçar amb l’itinerari anterior de l’obaga de Llobeta.

El PDF de la ruta

Pinetells, llenegues negres i rovellons a Taravil

Un bosc captivador per la seva harmonia
Amb un peu al Solsonès, un altre al Berguedà i enmig d’extenses masses de pi roig, l’altiplà de Taravil reposa plàcidament a mig camí del cel i es despulla davant de la mirada del visitant.

Deixem l’asfalt just abans d’arribar a cal Sant i prenem la pista cap a Vilella. Fixem-nos en l’aspecte del bosc: el pasturatge del bestiar confereix a l’indret un cert aire de jardí amb la fotogènica visió de la catifa herbàcia ben rasurada, un fet que afavoreix alhora l’aparició de bolets. El primer tram del camí forestal ens permet aproximar-nos al sector del puig Rodon i a la rasa de la Frau, bons indrets per trobar pinetells i rovellons, i que permeten admirar, també, una preciosa panoràmica del pla de Busa.

D’altra banda, els vessants nord i oest del tossal de Vilella són, a més, grans productors de camagrocs. En qualsevol cas, la passejada us resultarà molt agradable i els desnivells que haureu d’afrontar són aptes per Vilella a tots els públics.

Com arribar-hi?
A l’altura del km 134 de la C-26, ens desviem en direcció a Capolat. Al cap de dos quilòmetres prendrem, a mà dreta, un camí de ciment cap a Taravil que s’enfila pels cingles i ens aboca a l’altiplà. Una vegada siguem a cal Sant toparem amb el trencall de Vilella. Durant els dos quilòmetres i mig de camí forestal observarem diversos marges per deixar el cotxe i començar la recerca.

El PDF de la ruta

Carlets, fredolics i rovellons a Timoneda

Un tros de cel a mig camí d'enlloc
Des de l’església podem creuar la carretera i, situats a la carena de la serra de la Móra, dirigir-nos al seu vessant obac mirant cap a l’oest, amb la intenció d’arribar al collet dels Lladres. També pot ser interessant començar a baixar pel camí que ens porta fins a Orrit pel vessant nord de la serra; al cap de poca estona trobem un corriol a mà dreta que s’endinsa a l’obaga.

Aquestes dues opcions us portaran als sectors on s’amaguen les llenegues negres, principalment. Pels rovellons i pinetells resseguiu les carenes, clarianes i racons de bosc on la pinassa i el pi roig es barregen amb el roure. I, com a peculiaritat, els carlets, que fan acte de presència sota les alzines que puntegen tímidament la coberta forestal.

Com arribar-hi?

Prenem el trencall de Cirera (LV-4011) que trobem entre els km 100 i 101 de la C-26. Un cop a Cirera, continuem recte en sentit nord, deixem enrere el trencall de la Llena i prenem el que ens condueix a la parròquia de Timoneda. També hi podem arribar des de l’LV-4241b, prenent el camí asfaltat que neix entre els km 12 i 13, molt a prop de l’hostal del Cap del Pla. A més de Timoneda, trobem nombrosos marges on poder aparcar el cotxe.

El PDF de la ruta

Rovellons, pinetells i fredolics a Madrona

Diàlegs mutus amb les sàvies pedres de Madrona
De ben segur que en entrar al bosc us sentireu acompanyats i, tanmateix, és aquesta silenciosa veu la companyia més gratificant. Aquesta, i la dels bolets, és clar. La pineda de pinassa, esquitxada en algun racó amb algun clap d’alzinar i roureda, és la reina d’aquests paratges.

Estem parlant d’un bosc, a trams més jove, a trams més vell, que es desenvolupa sobre uns sòls ben carregats de calç, satisfent les exigències d’uns boixos que s’apoderen vigorosament del sotabosc. Prenent el camí des de Sangrà, seguint les marques vermelles i blanques del GR3, travessem un barranc i comencem a enfilar el vessant obac del serrat de Sant Joan, un sector molt recomanable si sou amants de les llenegues negres i els camagrocs.

Des de les Petges, podem endinsar-nos a les profunditats del pla de Tugues i compartir una estona amb rovellons, pinetells i fredolics. Seguint la carretera, arribem a l’ermita de l’Ascensió i, poc després, un camí a mà dreta ens apropa a Guardiola. Aquestes dues últimes referències ens poden servir per recórrer les parts més elevades del serrat i entrar a l’obaga per la carena.

Més informació: Com arribar-hi:

Sortim del centre de Solsona per la carretera C-149a que, després d’haver completat els setze quilòmetres de traçat, ens aboca a l’encreuament dels Colls. En aquest punt podem dirigir-nos, o bé a mà dreta cap a Madrona, o a l’esquerra cap a Sanaüja. La primera opció ens permet deixar el cotxe vora la casa de Sangrà i, la segona, ens porta més amunt i ens permet aparcar a l’esplanada de les Petges o vora l’ermita de l’Ascensió.

E PDF de la ruta

Llengua de bou blanca a Comardons

Empremtes d'un passat proper a la terra del pi gargallà
La pinassa, coneguda a la comarca com 'pi gargallà', té a Comardons una mostra molt representativa del seu caràcter, submediterrani i sec. El bosc que us proposem ocupa part de l’espai situat entre la baixa ribera Salada i el nucli deshabitat de Pampe, un indret on la memòria de les pedres us farà pensar en uns temps que, aquí sí, varen ser millors.

Deixem enrere la masia la Vila de Perdiguers i continuem amunt seguint les indicacions en direcció a Pampe. Ens trobem al cor d’una massa boscosa força jove, a causa de les successives tales que s’hi han dut a terme durant les darreres dècades. Els sòls calcaris afavoreixen l’aparició de la llengua de bou blanca i fan del boix l’autèntic protagonista del sotabosc.

Tota l’àrea és productora de rovellons, mentre que la llenega negra hi és escassa. Sabeu per què? A les llenegues negres els agraden pinedes més madures i els rovellons són amants de la llum i els arbres jovenets. Tres petits consells finals: rovellons a les carenes i clarianes, camagrocs a les obagues i fredolics a les fondalades.

Com arribar-hi?
Des de la carretera C-26, entre els km 89 i 90, haurem d’agafar la pista sense asfaltar que s’enfila cap al bosc en sentit nord. Seguint les indicacions de Pampe travessarem tota la massa boscosa; a partir de la Vila de Perdiguers i fins al nucli de Pampe podrem aparcar el cotxe a qualsevol marge del camí principal, deixant sempre lliures les diverses entrades que permeten el pas als camps de conreu.

El PDF de la ruta
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació