Anuncia't al Descobrir

9 pobles al peu de Montserrat

Casals, castells i ermites dels pobles que viuen al peu de la muntanya

Viure al peu de Montserrat forja el caràcter. Ens passegem pels municipis del Bruc, Esparreguera, Monistrol, Marganell, Olesa, Castellbell i el Vilar i els Hostalets de Pierola a la recerca d’un patrimoni associat a la muntanya més capriciosa del Principat. En aquest tomb, les llegendes ens assaltaran pel camí.

L’encant de Castellbell i el Vilar

Vista de Castellbell i el Vilar, amb Montserrat nevat al fons Vista de Castellbell i el Vilar, amb Montserrat nevat al fons
La població de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, està marcada pel pas del Llobregat, que travessa el terme municipal formant dos pronunciats meandres,. Al riu hi desemboquen fins a tres rieres: la riera de Marganell, la riera de Rellinars i la riera de Merà. Pel que fa al patrimoni històric, la icona d'aquest municipi és el seu castell gòtic, encimbellat sobre un roquissar, que es troba a prop del nucli del Burés. Els primers escrits que el mencionen daten del segle X.

Els tresors de Collbató

Vista de Collbató Vista de Collbató
Situat al Baix Llobregat, el municipi de Collbató es troba just al peu de Montserrat. El passat medieval s’observa en el nucli antic de la població, que conserva l'empedrat en alguns dels seus carrers, i també edificis d'interès històric com el Molí de l'Oli o l'arc d'en Bros.

Des de Collbató també s'accedeix a la cova del Salnitre, un dels principals reclams turístics de la zona. Amb un passeig de 500 metres per dins la cova, el visitant pot descobrir el procés geològic que ha donat forma a la cavitat, a través d'estalactites, estalagmites i columnes. L'indret ha adoptat també el nom de Coves de Montserrat, però també es pot anomenar ‘coves de Collbató’, més tradicional.

Els palauets de Monistrol de Montserrat

Fotografia aèria de Monistrol de Montserrat Fotografia aèria de Monistrol de Montserrat
Aquest petit municipi del Bages, d'uns 3.000 habitants, s'ha servit del Llobregat per créixer des de fa molts segles. Ja al segle XVI, els palaus de Prioral i Can Gibert van abastir-se d'aigua gràcies a l'aqüeducte de cal Pla, visible des de la carretera de Montserrat.

Del nucli antic, el carrer de Sant Joan n’és la via més emblemàtica, on hi podem observar diverses cases nobles destacables com Cal Cavaller i Can Gibert. La volta que hi ha al mig del carrer es va construir amb materials aprofitats de l'antic Palau Prioral.

El campanar i el modernisme d’Esparreguera

El Modernisme, present també a Esparreguera El Modernisme, present també a Esparreguera
Al terme d'Esparreguera hi ha el segon campanar més alt de Catalunya, el de l'església de Santa Eulàlia, de l'època renaixentista. En aquest municipi del Baix Llobregat es pot visitar la Colònia Sedó, un conjunt de naus, xemeneies, un aqüeducte i cases per als treballadors del tèxtil que aprofitaven el pas del Llobregat.

L'ajuntament ha elaborat fins a deu itineraris que es poden fer a peu, degudament senyalitzats, que menen a espais patrimonials destacables, com l'ermita de Santa Maria del Puig, elevada sobre la vall del Llobregat, la riera de Pierola o les Roques Blaves.

Les llegendes del Bruc

Detalls modernistes a l'Ajuntament del Bruc Detalls modernistes a l'Ajuntament del Bruc
Conegut per la llegenda del Timbaler del Bruc, l'interès en aquest municipi de la comarca de l'Anoia no rau únicament en els esdeveniments històrics que s’hi van viure. Al segle XX va ser considerat un bon lloc per estiuejar-hi, motiu pel qual es conserven edificis i detalls arquitectònics del moviment modernista, com Cal Calvo o Can Casas.

En el nucli antic també es pot visitar l'església de Santa Maria, construïda entre els segles X i XII, de la qual en destaquen l'absis i el campanar, d'estil romànic. Al Bruc també s'hi troba l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que data del segle XVIII, senzilla però amb un campanar força elevat i gruixut.

Les vistes de Marganell

Imatge de la bellesa natural dels afores de Marganell Imatge de la bellesa natural dels afores de Marganell
Aquest petit nucli del Bages, de només 300 habitants, té el seu encant en les fabuloses vistes de Montserrat i en dos edificis de caire religiós: el primer, l'església parroquial de Marganell, allunyada del nucli habitat actual, que va ser destruïda durant el juliol del 36. Tot i que actualment no té teulada, les seves parets han estat reformades. El segon edifici remarcable és Santa Cecília de Montserrat, una església construïda a partir de l'any 945, reconvertida en l'espai artístic de l'artista Sean Scully.

El patrimoni natural i arquitectònic d'Olesa de Montserrat

La Torre del Rellotge La Torre del Rellotge
Aquest municipi del Baix Llobregat és ric en diversitat paisatgística: riu, boscos, muntanyes... I és que tot i que el nucli d’Olesa de Montserrat està situat a uns 120 metres d'alçada sobre el nivell del mar, el punt més alt del municipi es troba a gairebé 600 metres d'alçada. Es tracta del cim de Puigventós, on hi ha la Creu de Saba, des de la qual s’observa tot el Baix Llobregat i també el Vallès i l'Anoia. La geologia d'Olesa té un gran atractiu en la zona de Ribes Blaves, un espai protegit on es pot admirar la falla que posa en contacte materials de l'era primària (paleozoics) amb materials de l'era terciària (cenozoics).

La vila d'Olesa de Montserrat també té edificis d'interès turístic plens d’història. A més de diverses ermites, com les de Sant Pere Sacama, Sant Jaume i Sant Salvador de les espases, destaca la Torre del Rellotge. Situada al nucli antic, moltes vegades es confon amb un campanar, encara que es tracta d'una antiga torre de defensa, que actualment fa les funcions de rellotge municipal.

Paleontologia als Hostalets de Pierola

Casal Català d'Hostalets de Pierola Casal Català d'Hostalets de Pierola
El reclam turístic més potent dels Hostalets de Pierola és la paleontologia, i de seguida sabreu per què: s'hi va trobar el Pau, un primat hominoide que va viure fa més de 12 milions d'anys i que podria ser l'antecessor comú de l'home i els grans simis.

Aquest municipi de l’Anoia també compta amb l'atractiu d'edificis modernistes, de la primeria del segle XX, concebuts en els seus inicis com a llocs d'estiueig. El conjunt més destacat és de les Torres, format per la Torre del Senyor Enric, actual ajuntament del municipi, i la Torre Maristany. La primera data de 1903 i la segona de 1913, cosa que no els impedeix compartir el jardí. També hi destaca el Casal Català "El Casino", a la fotografia.

El relleu de Vacarisses

Vacarisses durant la darrera nevada Vacarisses durant la darrera nevada
El terme municipal de Vacarisses forma part de la comarca del Vallès Occidental i es troba a prop de Terrassa. El relleu de Vacarisses és força accidentat, perquè està situat en una depressió vora la Serralada Prelitoral. El seu punt més alt és el Castellsapera, un cim que arriba als 940 metres d'alçada.

A Vacarisses es pot visitar el castell, un edifici del segle XIII reconvertit en equipament cultural del poble, que actualment desenvolupa les funcions de biblioteca municipal. A banda d'aquesta construcció històrica, visitar la Cova dels Lladres pot esdevenir una excursió especial pel seu interès arqueològic.
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació