9 pobles al peu de Montserrat

La població de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, està marcada pel pas del Llobregat, que travessa el terme municipal formant dos pronunciats meandres,. Al riu hi desemboquen fins a tres rieres: la riera de Marganell, la riera de Rellinars i la riera de Merà. Pel que fa al patrimoni històric, la icona d'aquest municipi és el seu castell gòtic, encimbellat sobre un roquissar, que es troba a prop del nucli del Burés. Els primers escrits que el mencionen daten del segle X.

Situat al Baix Llobregat, el municipi de Collbató es troba just al peu de Montserrat. El passat medieval s’observa en el nucli antic de la població, que conserva l'empedrat en alguns dels seus carrers, i també edificis d'interès històric com el Molí de l'Oli o l'arc d'en Bros.

Des de Collbató també s'accedeix a la cova del Salnitre, un dels principals reclams turístics de la zona. Amb un passeig de 500 metres per dins la cova, el visitant pot descobrir el procés geològic que ha donat forma a la cavitat, a través d'estalactites, estalagmites i columnes. L'indret ha adoptat també el nom de Coves de Montserrat, però també es pot anomenar ‘coves de Collbató’, més tradicional.

Aquest petit municipi del Bages, d'uns 3.000 habitants, s'ha servit del Llobregat per créixer des de fa molts segles. Ja al segle XVI, els palaus de Prioral i Can Gibert van abastir-se d'aigua gràcies a l'aqüeducte de cal Pla, visible des de la carretera de Montserrat.

Al terme d'Esparreguera hi ha el segon campanar més alt de Catalunya, el de l'església de Santa Eulàlia, de l'època renaixentista. En aquest municipi del Baix Llobregat es pot visitar la Colònia Sedó, un conjunt de naus, xemeneies, un aqüeducte i cases per als treballadors del tèxtil que aprofitaven el pas del Llobregat.

L'ajuntament ha elaborat fins a deu itineraris que es poden fer a peu, degudament senyalitzats, que menen a espais patrimonials destacables, com l'ermita de Santa Maria del Puig, elevada sobre la vall del Llobregat, la riera de Pierola o les Roques Blaves.

Conegut per la llegenda del Timbaler del Bruc, l'interès en aquest municipi de la comarca de l'Anoia no rau únicament en els esdeveniments històrics que s’hi van viure. Al segle XX va ser considerat un bon lloc per estiuejar-hi, motiu pel qual es conserven edificis i detalls arquitectònics del moviment modernista, com Cal Calvo o Can Casas.

En el nucli antic també es pot visitar l'església de Santa Maria, construïda entre els segles X i XII, de la qual en destaquen l'absis i el campanar, d'estil romànic. Al Bruc també s'hi troba l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que data del segle XVIII, senzilla però amb un campanar força elevat i gruixut.

Aquest petit nucli del Bages, de només 300 habitants, té el seu encant en les fabuloses vistes de Montserrat i en dos edificis de caire religiós: el primer, l'església parroquial de Marganell, allunyada del nucli habitat actual, que va ser destruïda durant el juliol del 36. Tot i que actualment no té teulada, les seves parets han estat reformades. El segon edifici remarcable és Santa Cecília de Montserrat, una església construïda a partir de l'any 945, reconvertida en l'espai artístic de l'artista Sean Scully.

Aquest municipi del Baix Llobregat és ric en diversitat paisatgística: riu, boscos, muntanyes... I és que tot i que el nucli d’Olesa de Montserrat està situat a uns 120 metres d'alçada sobre el nivell del mar, el punt més alt del municipi es troba a gairebé 600 metres d'alçada. Es tracta del cim de Puigventós, on hi ha la Creu de Saba, des de la qual s’observa tot el Baix Llobregat i també el Vallès i l'Anoia. La geologia d'Olesa té un gran atractiu en la zona de Ribes Blaves, un espai protegit on es pot admirar la falla que posa en contacte materials de l'era primària (paleozoics) amb materials de l'era terciària (cenozoics).

La vila d'Olesa de Montserrat també té edificis d'interès turístic plens d’història. A més de diverses ermites, com les de Sant Pere Sacama, Sant Jaume i Sant Salvador de les espases, destaca la Torre del Rellotge. Situada al nucli antic, moltes vegades es confon amb un campanar, encara que es tracta d'una antiga torre de defensa, que actualment fa les funcions de rellotge municipal.

El reclam turístic més potent dels Hostalets de Pierola és la paleontologia, i de seguida sabreu per què: s'hi va trobar el Pau, un primat hominoide que va viure fa més de 12 milions d'anys i que podria ser l'antecessor comú de l'home i els grans simis.

Aquest municipi de l’Anoia també compta amb l'atractiu d'edificis modernistes, de la primeria del segle XX, concebuts en els seus inicis com a llocs d'estiueig. El conjunt més destacat és de les Torres, format per la Torre del Senyor Enric, actual ajuntament del municipi, i la Torre Maristany. La primera data de 1903 i la segona de 1913, cosa que no els impedeix compartir el jardí. També hi destaca el Casal Català "El Casino", a la fotografia.

El terme municipal de Vacarisses forma part de la comarca del Vallès Occidental i es troba a prop de Terrassa. El relleu de Vacarisses és força accidentat, perquè està situat en una depressió vora la Serralada Prelitoral. El seu punt més alt és el Castellsapera, un cim que arriba als 940 metres d'alçada.

A Vacarisses es pot visitar el castell, un edifici del segle XIII reconvertit en equipament cultural del poble, que actualment desenvolupa les funcions de biblioteca municipal. A banda d'aquesta construcció històrica, visitar la Cova dels Lladres pot esdevenir una excursió especial pel seu interès arqueològic.