10 esglésies i ermites del Ripollès

És un dels monuments romànics més importants de la zona. En destaca especialment el pòrtic que cobreix el mur sud, ja que està considerat com un dels millors exemplars de porxo romànic de Catalunya.

L’any 978 es va construir una església primitiva, i al segle XII s’hi alçà l’edifici actual, d’una sola nau amb volta de canó i amb un absis semicircular. En aquell període també s’hi construiren els capitells, que s’atribueixen al Mestre de Cabestany. Hi ha representats animals fantàstics, fulles estilitzades, volutes i algun cap humà. La porta d’entrada encara conserva la ferramenta original als batents de fusta.

Un altre gran exponent del romànic pirinenc és l’església de Santa Cecília de Molló. Té una sola nau, a la qual se li adjunta un absis semicircular de menys amplada. La coberta és de volta apuntalada i a l’exterior s’hi compten fins a tres contraforts. Documentada des de l’any 936, inicialment formava part de la diòcesi de Girona, i més endavant va esdevenir una possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Al segle passat se li van haver de construir uns murs de contenció als sectors meridional i de llevant. Destaca l'esvelta torre campanar, adossada al mur nord, que té la base del segle XI fins a l'altura de la teulada de l'església actual, i quatre pisos superiors del segle XII, que resulten una mica petits de mides en comparació amb el volum considerable de l'església, cosa que n'accentua l'esveltesa.

Situada dalt d’un turó on antigament hi havia el castell del Catllar, aquesta petita ermita va ser construïda al segle XII en un principi dedicada a Sant Pere. Però l’any 1202 Guillem de Catllar hi portà unes relíquies de Terra Santa i en va canviar la nomenclatura. Amb només una sola nau i un absis, en aquesta petita ermita encara s’hi oficia missa una vegada a l’any.

A prop del nucli de Pardines, a la serra de Cavallera, s’hi troba aquesta església, construïda al segle XII i d’estil romànic. Ha patit diverses remodelacions, i actualment està formada per una sola nau amb volta de canó i un absis semicircular. En el seu interior es conserva una imatge de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada, elaborada al segle XVIII. Forma part de l’Inventari de Patrimoni Històric.

Si bé el nom de ‘Fustinianus’ ja s'esmenta el 839, l'edifici actual data del segle XII. Sant Sadurní és un temple amb llegenda. Les parets són de pedra clara, ben polida, i el campanar és bast, rudimentari. Per això es diu que les bruixes polien les pedres per a l'edifici creient que els humans els el dedicaven... I desaparegueren quan els homes començaren el campanar.

Aquesta església romànica conserva tota la nau coberta amb volta de canó i l’absis des de la seva construcció, entre els segles XI i XII. El campanar i els finestrals apuntats són fruit d’una remodelació posterior. Més recentment s’hi va afegir el porxo, tot i que amb una estructura antiga. El seu estat de conservació és dels millors de la zona, gràcies a la tutela del Bisbat d’Urgell.

L’ara i el frontal de l’altar d’aquesta església es troben exposats al Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’església és un edifici d'una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis en forma de ferradura a l'interior i semicircular a l'exterior. El campanar de cadireta de dos ulls es troba situat sobre l'arc d'obertura de l'absis. Sant Marcel de Planès formava part del domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses, essent consagrat a la primeria del segle XI per l'abat Oliba.

L’església, d’un estil rústic i popular, es va construir a finals del segle XVII amb planta de creu llatina, capelles laterals i un absis semicircular a la part central. Hi ha un arc en el qual descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, a dos vessants.

Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut. La façana és arrebossada i ,sobre la part dreta, hi ha una meridiana solar. Una reforma recent, encapçalada per l’arquitecte Joan Maria de Ribot, ha deixat sense funció les dues capelles laterals i ha eliminat tota l’antiga decoració interior.

Aquesta construcció romànica té una forma ben diferent de l’habitual, ja que de l’absis en neix una torre circular, que és l’actual campanar, però que havia tingut també una funció defensiva. Situada a l’extrem sud de Pardines, una de les tres portes que conserva havia estat l’antiga entrada a la vila. Encara que la torre ha estat consolidada i restaurada, no ha passat el mateix amb la porta, que a les arcades i sostres té força problemes, ja que a sobre hi ha construïda una antiga casa.

La restauració que se li va fer a finals del segle passat afavoreix que sigui de les esglésies més notables de la zona. Quan va ser construïda, entre els segles XI i XII, només tenia una nau, i en una reforma del segle XVIII se li va afegir una segona nau, reconvertint un antic atri de la primera església romànica. L’alta torre del campanar, però, és d’estil barroc.