Esplendor medieval a la Conca de Barberà

Tanqueu els ulls i imagineu una vila closa circular, amb un castell a la zona més alta, dissuasiu. I a banda i banda, dos torrents que embolcallen el recinte i que reforcen la funció defensiva de la muralla. Ara obriu els ulls: aquest nucli existeix i es diu Conesa.

Del castell, no en queden restes, però un passeig per la vila us captivarà de ben segur. Penetrareu en el seu interior a través d'un dels dos únics portals, el de Sant Antoni i el de Santa Maria, units entre ells pel carrer Major, que canvia de nom al llarg del recorregut. I pel camí, trobareu la plaça Major, un indret emblemàtic, amb raconades, porxos i arcs de pedra. Ja era així a mitjan segle XIV, quan Conesa va disposar del privilegi de fer-hi un mercat setmanal (els dimecres, més concretament). Si teniu ocasió, no us perdeu la visita guiada pel poble, que inclou el forn medieval. Les visites guiades al nucli antic de Conesa, que inclouen el forn de pa medieval, són per a grups i és imprescindible fer-ne reserva prèvia.

El dels Llorac, no era un castell qualsevol: destacava per les seves grans defenses, amb merlets i matacans. El matacà era una estructura amb parapet i espitlleres que sobresortia de la muralla o de la torre i des de la qual els defensors podien esguardar i atacar els seus enemics. Aquest castell, que disposava també d'un espaiós pati central, és un dels principals atractius turístics de Solivella, que es pot descobrir per lliure o accedir-hi amb la visita guiada que es fa per tot el nucli. Aquest recorregut inclou, a més del recinte amb les restes del castell, l'església de l'Assumpció, el Centre d'Interpretació del Castell, el Racó del Càntir i la ruta pels murals de ceràmica. 

El Centre d'Interpretació del Castell atresora l'arcàngel Sant Miquel, un de les millors representacions d'escultura del segle XV que hi ha a la Conca de Barberà. Aquesta figura està vinculada als Llorac, i ha estat recuperada per Solivella fa poc temps.

La vila ducal de Montblanc és un museu a l'aire lliure. La ciutat va destacar com a important centre de comerç durant l’edat mitjana i va viure el seu moment àlgid amb la creació del ducat de Montblanc el 1387. Aquest èxit es percep encara avui en la riquesa monumental de la vila, protegida per unes magnífiques muralles, formades per un imponent conjunt de torres, portals i murs coronats per merlets. A dins, presideix el conjunt l'església gòtica de Santa Maria, coneguda també com ‘la catedral de la muntanya’, per les seves grans dimensions i la seva ubicació dalt d’un promontori. A l’interior, hi destaca el retaule de pedra policromada, amb escenes de la vida dels sants Bernat i Bernabé. També destaca l’església-hospital Sant Marçal, amb una pintura mural de Sant Cristòfol i un finestral gòtic esculpit. El Palau Alenyà és la darrera gran obra gòtica que reflecteix el passat pròsper de Montblanc. Actualment és la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

A banda de la seva monumentalitat, el monestir de Poblet colpeix per la seva història. Sota la protecció de reis i nobles, es va convertir en centre neuràlgic de la Catalunya medieval i va ser el panteó dels reis durant l'edat mitjana. Avui, els sepulcres de Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós i Violant de Bar, entre d’altres, continuen mostrant aquesta esplendor als visitants. Una esplendor amb vida i ànima, perquè actualment hi viu una comunitat de monjos cistercencs.

La construcció del monestir va començar al segle XII i s'hi aprecien estils arquitectònics variats, com el romànic, el gòtic, el renaixentista i el barroc. Un dels elements més destacats del monestir és l'església, amb un magnífic retaule renaixentista d'alabastre blanc obra de Damià Forment, i la bella capella gòtica de sant Jordi, edificada a l'època d'Alfons el Magnànim, al segle XVI. Per visitar el conjunt monumental, haureu travessat la porta reial, escortada per dues torres octogonals.

Originari del segle XI, els templers es van establir en aquest castell de Barberà de la Conca cap a l'any 1170, i al seu voltant van organitzar una important comanda (unitat administrativa d'un orde militar). La fortificació va caure en mans dels hospitalers més tard i, a mitjan segle XIX, després de signar-se un acord amb la Santa Seu, passa a ser propietat de l'Estat. El mes de juliol de l’any 1858 l’Ajuntament de la Conca va demanar-ne la seva cessió, i hi va instal·lar l'escola pública del poble, fet que va afavorir la seva conservació. Els edificis colindants de la part sud del castell van ser readaptats per acollir les aules i les cases del professorat. Els Amics del Castell de Barberà de la Conca organitzen visites guiades al castell templer, al nucli antic i a la Cooperativa Agrícola. Per concertar-hi les visites, cal trucar a l'Oficina Comarcal de Turisme (tel. 977 87 12 47).

Els primers documents que parlen del castell de Santa Coloma de Queralt daten de l’any 1018. Durant tota l’edat mitjana va ser la residència dels barons de Queralt. El seu patrimoni era el segon més gran de Catalunya, després dels de Cardona. Al segle XVI els senyors van decidir establir-s’hi, i van fer transformar l’aspecte exterior, que conserva actualment. Per accedir-hi s’ha d’entrar per un portal del segle XVIII que desemboca en el pati d’armes. En el conjunt de l’edifici s’aprecien tres estils arquitectònics diferents: el gòtic, a la planta baixa i els soterranis; el renaixentista i el barroc, en la façana principal, l’entrada i l’escalinata. L’Ajuntament de Santa Coloma en té la propietat actual, perquè després de patir moltes reformes durant els segles XVIII i XIX l’edifici va estar al límit del col·lapse, i l’any 1987 es va decidir rehabilitar-lo. Des de l'Oficina de Turisme organitzen visites guiades pel patrimoni monumental i històric de Santa Coloma.

La primera referència que es té del castell de Rocafort és de l’any 1076, encara que és força confusa. No apareix citat com a tal en un document fins el 1178. Al llarg del temps ha pertangut a nombroses famílies: fins el segle XV era propietat de la família Queralt i el centre de la baronia de Rocafort. Els següents propietaris van ser la família Centelles, comtes d’Oliva, que al segle XVI el van vendre a Joan d’Armengol. Més tard, al segle XIX, el van adquirir els marquesos de Foix, que eren la família Peguera. El que veiem actualment és una reconstrucció que es va fer als anys seixanta del segle passat del castell dels barons de Rocafort que hi havia en el mateix indret. Hi ha parts de l'edifici original que encara es conserven. És de propietat privada i no es pot visitar per dins.

Al nucli de Biure de Gaià, al terme de les Piles, destaca per damunt dels terrats de les cases el castell de Biure, d'origen medieval. I és que està establert en un petit turó que el situa a més de 650 metres d’altitud. Documentada de l’any 1072, la fortalesa ha sofert diferents reformes al llarg del temps i ara té una aparença de palau fortificat, amb torres circulars emmerletades i finestrals neogòtics. Des del segle XX és una recreació que van fer construir els vescomptes de Bell-lloc, en el mateix emplaçament on s’aixecava el primitiu castell. Se’n conserva, però, el perímetre de muralla superior i els accessos propis d’una fortificació. A més, el mur que s’aixeca al seu voltant per corregir el desnivell del turó ressegueix el que era l’antiga muralla que defensava el castell. És de propietat privada i no es pot visitar.

El seu origen és força singular: el trobem en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d'homes i dones que havien lliurat els seus béns a l'església a canvi d'acolliment i manutenció. Es va construir a Santa Coloma de Queralt durant la primera meitat del segle XIII, en plena etapa de transició del romànic al gòtic, amb elements característics dels dos estils. L’edifici és una interessant barreja, ja que també inclou alguns elements barrocs, apreciables en la destacada portalada, formada per un conjunt d’arquivoltes d’arc de mig punt. L’austeritat de l’orde del Cister plana sobre el conjunt de l’edifici i sobre el seu interior, ja que no presenta grans ornamentacions.

A només 5 quilòmetres del Monestir de Poblet, al terme municipal de Vimbodí i Poblet, el castell de Riudabella s’erigeix dalt d’un turó, envoltat de vinyes. A tocar del bosc de Poblet, aquesta fortificació del segle XII era una granja cistercenca, que posteriorment va ser reconvertida en mansió. Actualment acull un allotjament. En destaquen les dues torres i la terrassa amb merlets acabats en punxa, a més de les petites torres circulars a les cantonades. Tot el recinte, a més, es troba envoltat d’una muralla amb merlets, també acabats en punxa. S’hi poden reservar habitacions o petits apartaments i celebrar-s’hi casaments i altres esdeveniments. També acull un celler amb vins elaborats a partir del raïm de les seves vinyes.