5 pobles per enamorar-se del Matarranya

A la la vila de Vall-de-roures és on podem trobar l’exemple més clar d’arquitectura renaixentista. A la plaça Major, al costat del riu, s’aixeca l'Ajuntament, que pel seu valor arquitectònic va ser reproduït i presideix la plaça major del recinte del Poble Espanyol de Barcelona. Quan parlem d’aquesta vila no podem deixar d’esmentar el castell gòtic que, juntament amb l’església de Santa Maria la Major, corona la població.

Per accedir al nucli antic de Vall-de-roures s’ha de passar per un pont gòtic, construït a finals del segle XIV, que passa per sobre del riu Matarranya. Es tracta d’un pont medieval, amb quatre ulls, que culmina en el portal de Sant Roc, antic accés al recinte emmurallat. Dins del nucli antic es poden apreciar casalots gòtics interessants, com la Casa dels Mols o la Fonda de la Plaça.

La Casa de la Vila que presideix la plaça Major de la Freixneda és majestuosa, amb una gran balconada de forja i gàrgoles zoomòrfiques que sobresurten de la teulada. A la portalada hi figura un escut de la vila i la data del 1576. La porta principal, amb una arcada de grans dovelles, té davant la llotja que dóna al carrer Major, emporxat a la banda de baix.

A prop de l’Ajuntament trobem un notable edifici també renaixentista, la Casa de la Comanda de l’orde de Calatrava, i després el temple barroc de la Mare de Déu del Pilar. L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, dita Santa Maria la Major, d’estil renaixentista, és al cap de la vila. A la Torre del Comte hi ha diversos casalicis d’aquesta època, i l’edifici de l’Ajuntament, d’estil renaixentista toscà, de pedra carreuada, porta la data de 1574.

La Casa de la Vila de Calaceit és elegant i presideix la plaça Major. Va ser bastida una mica més tard que les de les poblacions veïnes, entre el 1606 i el 1613, damunt els bonics porxos de la llotja, amb balconades de pedra i finestres decorades. De Calaceit també se’n pot destacar l’església arxiprestal de Santa Maria, d’estil barroc, construïda entre el 1696 i el 1710 sobre l’antiga església gòtica. Els carrers estrets del poble fan difícil valorar el seu magnífic volum, però de prop es fàcil apreciar la magnífica façana, on hi destaquen les columnes salomòniques i els relleus.

Per arrodonir la visita, podrem passar pel carrer Major i veure el seu magnífic conjunt de casals i palauets, o admirar el carrer Maella i les seves treballades balaustrades de pedra i ferro forjat, els finestrals gòtics i les façanes de construccions tradicionals ornamentades amb flors.

En aquesta població de només 300 habitants no ens podem pas oblidar de visitar el palau de la Casa Belsa. Situat a l’entrada de la població, amb façanes a la plaça i al carrer Major, llueix un gran ràfec i un escut d’armes, i la inscripció “Joan Pastor any 1546” al damunt de la porta.

La Torreta també n’és un edifici molt rellevant. Antigament aquesta construcció havia fet les funcions de presó, i en l’actualitat s’ha habilitat una de les torres de vigilància com una plataforma que fa de mirador de la comarca.

Fontdespatla té fins a tres ermites construïdes al segle XVIII, conegudes com l’ermita de Santa Bàrbara, l’ermita de Sant Pere Màrtir i l’ermita de Sant Miquel. També hi ha l’església parroquial del Salvador, un dels monuments més interessants de la comarca perquè es va construir durant diferents períodes i incorpora una barreja d’elements de diferents estils.

Ens endinsem en la part sud del Matarranya, en contacte amb la comarca dels Ports, on trobem les poblacions de Pena-roja i Mont-roig de Tastavins. En la primera veurem grans casalots de pedra, molts d’ells de l’època renaixentista, però amb una arquitectura diferent, amb balcons de fusta, molt ben treballats, i amb alerons també de fusta a les teulades, que ens fan adonar que som en una zona de muntanya.

A dos quilòmetres de la població, a la vora del riu Tastavins, es troba el santuari de la Mare de Déu de la Font, un bonic conjunt arquitectònic d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i barrocs. A pocs quilòmetres hi ha la vila de Mont-roig de Tastavins, on despunten palauets renaixentistes i l’església parroquial d’estil gòtic-renaixentista.