10 experiències a la neu per Catalunya

Et proposem una gran excursió per iniciar-te en les raquetes de neu. Situat al marge del riu Noguera Pallaresa, en una important cruïlla de camins entre la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Arieja, el santuari de Montgarri resta dempeus després del despoblament del poble homònim a mitjan segle passat. L’itinerari comença a l’aparcament de Beret de l’estació d’esquí i ressegueix el riu Noguera Pallaresa des del seu naixement fins al santuari de Montgarri. El recorregut, de 10 quilòmetres d'anada i tornada, pràcticament no presenta desnivell. Actualment, al lloc de la rectoria es troba el Refugi de Montgarri, on podràs menjar i pernoctar.

Conegut com la Petita Sibèria o el Petit Canadà pel seu clima i relleu de formes planes, el Capcir esdevé la regió pirinenca idònia per viatjar sobre un trineu arrossegat per gossos. L’Estació Nòrdica del Capcir comprèn les zones de la Llosa-Clavera, la Quillana-Calvet, la vall del Galba, el bosc de la Mata i el territori del Llac de l'Oliva a Formiguera i disposa de prop de 110 quilòmetres de pistes d’esquí nòrdic. L’empresa Alaskan Forever ofereix circuits iniciàtics de quatre i vuit quilòmetres, respectivament, amb una capacitat màxima per a dos adults i dos infants menors de vuit anys per a cada trineu.

A Grandvalira, passar una nit en un iglú a 2.350 metres d'altura és possible. L'Hotel Iglú consta de cinc habitacions amb capacitat per a sis persones, un bar restaurant, una terrassa i zona de spa amb banyeres d’hidromassatge i sauna. Construït totalment amb neu, el seu interior està decorat per cinc artistes andorrans. Si ho preferiu, podeu quedar-vos a sopar envoltats de neu i estrelles o gaudir de les activitats complementàries, com ara desplaçar-se amb moto de neu o sobre un trineu tirat per gossos. Un petit luxe inuit preparat i equipat per passar-hi una nit màgica.

L’Associació de Constructors d’Iglús de Catalunya ens ofereix la possibilitat de construir un iglú i convertir-nos per un dia en una família inuit. Al pla d’Anyella, a la Molina, aixecareu una cabana de neu amb les vostres pròpies mans per tal de passar-hi la nit. En un entorn inhòspit, veureu créixer un petit poble d’iglús on us resguardareu del gèlid fred de l’hivern. No és bufar i fer ampolles; requereix la seva tècnica i el seu misteri, que només resoldrem amb pràctica. Sens dubte, una magnífica oportunitat per gaudir de la natura i de la neu en família.

L'estació d'esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa està situada a la cara nord del massís del Port del Comte, a la comarca del Solsonès. Disposa d'un total de 30 quilòmetres de circuits de diversos nivells per practicar l'esquí de fons que discorren pels boscos de la muntanya de l'Arp. També hi ha senyalitzats diversos recorreguts per fer amb raquetes de neu enmig dels boscos d’avet i pi negre. Gràcies a l’escola d’esquí de Tuixent podreu iniciar-vos de la mà d’experts monitors en l’esport rei dels països nòrdics. L’estació ofereix d’altres serveis, com lloguer de material, un bar restaurant i activitats per a les escoles.

Posar-se els esquís només baixar del cremallera o des del mateix hotel on hem passat la nit és una de les experiències més gratificants per a tot aficionat a l’esquí. L’estació d’esquí de la Vall de Núria té el privilegi de ser l’única del Pirineu català on no arriba la carretera i, per tant, els vehicles motoritzats. Aquest fet permet gaudir de l’esquí lluny dels pàrquings sovint massificats de cotxes o de les caravanes per accedir-hi. La de la Vall de Núria és una estació familiar, idònia per iniciar els més menuts en el món de l’esquí. Disposa de parc lúdic, pista de trineus i circuits de raquetes de neus.

Més enllà de les festes nadalenques, on podem lliscar sobre gel en les tradicionals pistes de gel a l’aire lliure d’alguns municipis, el Palau de Gèu de Vielha, la Pista de Gel de Puigcerdà o el Palau de Gel d’Andorra t’ofereixen la possibilitat de practicar aquest esport durant tot l’any. Algunes instal·lacions, com el Palau de Gel d’Andorra, són olímpiques, i a la pista de patinatge podreu practicar diversos esports i activitats com ara el kàrting, un circuit infantil de vehicles elèctrics, partits d'hoquei, balai ballon i cúrling. Al Palau de Gèu de Vielha podreu gaudir també de diversos esdeveniments, com les competicions de cúrling, hoquei, patinatge artístic i ballet sobre gel.

Tot i que pot semblar que fer un cim pirinenc a l’hivern és cosa d’experimentats alpinistes, amb un guia de muntanya i el material adequat alguns cims són a l'abast de tothom, sempre que es disposi d’una bona condició física. Us proposem l’ascensió a la Torreta o pic de l’Orri (2.439 m) una de les millors talaies del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Per pujar-hi podem fer-ho des de la mateixa estació d’esquí de Port-Ainé, amb un desnivell de poc més de 500 metres, o des del poble de Rubió, una ruta més exigent i llarga. Un cop dalt i si el dia és net, podreu gaudir d'una vista inoblidable que abasta des del tossal de Guara i el massís del Turbó, a l'Aragó, fins al Puigmal, al Pirineu Oriental, passant pels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, les muntanyes de la Vall d'Aran, la Pica d'Estats, els cims andorrans i ceretans, el Cadí, el Port del Comte i tot el mantell prepirinenc.

Més enllà de l’esquí, algunes estacions ofereixen espais a l’aire lliure on practicar tot tipus d’esports i jocs relacionats amb la neu. Són els anomenats 'parcs lúdics'. Algunes estacions, com la Molina, Vallter 2000, Port del Comte i Vall de Núria, disposen de pista de tubbies (descens en flotadors gegants) i pistes de trineus amb “snake gliss”, una modalitat de descens col·lectiu amb trineu articulat. A Port Ainé i a Espot, la principal novetat és un parc d'aventura als arbres amb un circuit multiaventura amb tirolina doble i pont tibetà. També disposen de disc golf (un circuit similar al d'un camp de golf i on s'han d'encistellar uns discos), circuit de 'snow quads' i tirolines.

Arribar en un refugi de muntanya a l’hivern pot comportar que t’hagis de calçar unes raquetes de neu o esquís de muntanya. L’esforç es veurà recompensat per la bellesa del paistage emblanquinat i la tranquil·litat de l’entorn. Si bé durant l’estiu els refugis de muntanya s’omplen d’excursionistes, a l’hivern potser hi estareu sols. El caliu de la llar de foc, l'escalf dels guardes que tenen cura del refugi o el sopar reconfortant convertiran la vostra estada en un record difícil d'oblidar. Alguns dels refugis de muntanya del Pirineu obren durant l’hivern coincidint en caps de setmana o entre setmana a partir de mitjan febrer o amb reserva prèvia per a grups. Podeu consultar disponibilitat i el calendari a la Central de Refugis.