15 castells de conte a Catalunya

Diuen que el bosc de Can Feu tenia torrents, fonts, pins, roures... Avui en dia és poc més que un record per a les generacions més grans de Sabadell i el castell que s’hi va construir s’ha anat degradant a poc a poc. Josep Nicolau d’Olzina era membre d’una nissaga de la noblesa catalana i va ordenar edificar un castell romàntic dins el bosc de Can Feu a finals del segle XIX. No tenia família ni fills que poguessin heretar aquell castell, però va voler retre un últim homenatge a la nissaga dels Olzina. Va encarregar l’edifici a l’arquitecte August Font, autor, entre d’altres, de la façana de la catedral de Barcelona, però les obres van quedar inacabades. En canvi, sí que va acabar de construir un altre castell imponent a Alp, la Torre del Riu.

També encarregada per Josep Nicolau d’Olzina, la Torre del Riu d’Alp és un gran casal senyorial de ressonàncies medievals. Les seves torres i garites de coberta cònica li confereixen un aspecte de fortificació que recorda alguns castells europeus, com les finestres neogòtiques triforades, emmarcades per uns arcs cecs ogivals a sobre dels quals hi ha elements heràldics. Al costat de la torre s’hi va construir una capella neoromàntica, que obre cada 8 de setembre durant la missa que s’hi celebra. L’arquitecte encarregat d’aquestes obres va ser Calixt Freixa Pla, autor d’edificis com la Torre del Remei de Bolvir i el Santuari de Núria.

Can Jalpí fou una de les cases pairals més notables d’Arenys de Munt i va ser modificada a finals del segle XIX per l’indià August Borràs, adquirint l’aspecte de castell que té actualment, amb merlets, matacans, torretes i finestres geminades. El llac i el bosc que l’envolten són dos dels atractius d’aquest espai sorprenent del Maresme que actualment acull casaments i esdeveniments privats. El castell es pot descobrir gràcies a unes visites guiades concertades que permeten accedir a les seves estances nobles i al pati d’armes. La sèrie de TV3 ‘La Riera’ el va convertir en el Casino de Sant Climent.

La casa de Solcina, documentada des del 1437, fou venuda per l’arquebisbe de Tarragona al cònsol holandès al segle XVII i al 1899 va passar a mans d’Isidre de Sicart i Torrens, que va transformar l’edifici en un palau neogòtic amb àmplies finestres a la planta noble i un terrat amb matacà i merlets. De l’edifici original només se’n va salvar la torre mestra o torre dels Olzina. L’ajuntament de Vila-seca va aprovar adquirir l’edifici l’any 2005 i, després d’una intensa rehabilitació, el castell s’ha convertit en un espai destinat a usos administratius i culturals i acollirà pròximament una de les col·leccions més importants de pintura catalana contemporània.

Sobre una antiga vila d’època romana, l’actual castell de Santa Florentina es va convertir en masia fortificada al segle XI, amb una torre des d’on es vigilaven les incursions pirates de l’època a la costa del Maresme. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner hi va fer una intensa rehabilitació a principis del segle XX, afegint-hi elements modernistes i neogòtics. Va ser el lloc triat per acollir un dels escenaris de la sisena temporada de la sèrie ‘Joc de trons’.

Aquest edifici té molta història: ha estat en mans de la mateixa família durant 700 anys! Al segle XII, Ramon Berenguer IV inclou el castell de Sant Marçal entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada, i aquest el ven a Ramon de Plegamans, avantpassat de l’actual propietari, el 22è marquès de Cerdanyola. L’arquitecte Gaietà Buïgas, conegut pel monument a Cristòfol Colom de Barcelona, va recobrir l’estructura original amb una decoració fantàstica inspirada en les arquitectures romànica i gòtica. Avui s’hi fan casaments i altres esdeveniments.

Al costat nord de la platja de sa Caleta de Lloret de Mar s’aixeca un castell imponent que té un origen recent. Va ser construït entre els anys 1935 i 1940 per l’arquitecte Isidre Bosch amb un aire neogòtic, amb dues torres culminades amb merlets, portes i finestres amb arcs, mènsules apuntades i espitlleres. Envoltat de certa polèmica, el castell fou aixecat per encàrrec de Narcís Plaja Martí, industrial dedicat a les galetes a Santa Coloma de Farners, que va voler demostrar així el seu poder econòmic. És una residència privada i no es pot visitar, però val la pena acostar-se fins al mirador que hi ha just al costat.

Flanquejat per grans torres i envoltat d’un magnífic jardí romàntic, el castell de Peralada i tots els recintes de la propietat —que inclouen el celler on fan els seus vins i caves, un restaurant i hotel de cinc estrelles i un ‘wine-spa’— tenen l’encant de les mansions de pel·lícula. L’edifici s’esmenta ja al segle IX, però el que veiem avui és el resultat de moltes i diverses rehabilitacions, l’última de les quals fou l’any 1875. S’hi pot viure una experiència cultural visitant-ne l’arxiu biblioteca, el claustre, l’església i el Museu del Vi. L’experiència gastronòmica pot incloure un tast de vins i caves al seu celler o un sopar de luxe al seu restaurant.

Si teniu centenars de milers d’euros al banc, potser podreu comprar el sorprenent castell de Perafita, una construcció imponent inspirada en els châteaux francesos que s’ha convertit en un dels edificis més imponents del Lluçanès. El seu origen es troba en una masia fortificada del segle IX, però tant l’interior com l’exterior han estat completament reformats en èpoques successives (en podem veure imatges en aquest enllaç). El castell ha tinguts diversos propietaris i cadascun hi ha aportat el seu gra de sorra.

Sobre unes restes ibèriques i romanes es va construir, al segle XVI, el castell de Fels, al voltant d’una església ja existent del segle X. L’any 1897, Manuel Girona va comprar i va rehabilitar el castell amb un fals aire medieval. Al 1988 va ser adquirit per l’Ajuntament de Castelldefels i va començar un procés de recuperació i restauració que s’ha prolongat fins als nostres dies. Actualment, les sales i els espais principals han estat restaurats i s’hi celebren diversos esdeveniments.

En diuen castell d’en Bori, perquè l’antiga masia sobre la qual es va construir fou el Mas Bori, però a principis del segle XX es va reformar i transformar en el fantasiós castell que veiem avui en dia, i de l’antiga casa pairal només se’n van conservar dues finestres a la façana sud que es remunten al segle XVI. De lluny podem observar-hi matacans, gàrgoles, arcs apuntats, torres circulars acabades en punxa, una gran torre circular amb merlets... Durant la Guerra Civil, es va transformar en una escola de transmissions de l’Exèrcit Popular de la República.

No hi ha res de medieval en aquest castell construït als anys vint del segle XX, tan sols l’aparença. Va ser construït per ordre de Miquel Gomis i Güell i en destaquen la porta d’entrada, còpia de la de Poblet, i les muralles inspirades en la cité de Carcassona. Un lateral de l’edifici imita la façana gòtica de la galeria de la Generalitat i algunes portalades i finestrals són reproduccions d’altres edificis emblemàtics. Avui és la seu d’una escola d’equitació i s’hi fan casals d’estiu, aniversaris i teràpies assistides per cavalls.

Hi ha pocs castells tan imponents a Catalunya com el de Requesens. Malgrat que el seu origen es remunta al segle X, va ser totalment reconstruït pels comtes de Peralada entre els anys 1893 i 1899 seguint els criteris neomedievals que estaven de moda en aquell moment. Tot i això, es va mantenir el traçat original i la mateixa pedra de granit de la muntanya. Els propietaris no van poder gaudir de la fortalesa: Tomàs de Rocabertí va morir l’any 1898 i la seva esposa, just després de la festa d’inauguració de les obres. El castell fou saquejat durant la Guerra Civil i ocupat per militars. És obert a les visites.

L’antiga granja cistercenca dirigida pels monjos de Poblet al nucli de Riudabella va ser convertida al segle XIX en una mansió fortificada amb merlets acabats en punxa i diverses torres. Avui encara s’hi fan tasques agrícoles i s’hi produeixen vins de la DO Conca de Barberà, però el que més hi destaca és la possibilitat d’allotjar-se a les seves dependències, ja que disposa de diversos apartaments. També s’hi fan casaments i altres esdeveniments privats.

Probablement ens trobem davant del “castell” més lleig del nostre territori, però val la pena destacar-lo per la seva envergadura i la seva història curiosa. Es va començar a construir a Terrassa als anys 60 per caprici de Jacint Garcia Mas, un amant de les antiguitats, amb alguns elements propis de l’arquitectura medieval (torres, fossats, barbacanes, merlets, gàrgoles), però amb un resultat més aviat anàrquic. Inclou forjats d’aires modernistes i bustos romànics. L'interior de l'edifici està inacabat, amb escales estretes i un curiós laberint de sales.