7 camins de ronda de Catalunya que cal conèixer

Aquest camí de ronda l’hem fet tots. O pràcticament. Però ens encanta perquè ens permet conèixer, des d’un altre punt de vista, algunes de les millors cales de la Costa Brava. El punt de partida és a la platja d’en Malaret, al costat de la d’Aiguablava, i acaba a la platja del Racó, a tocar de Pals. El camí, força accessible per a tothom, està ple de pins, matolls, roques amb esculls i escales que porten a les diverses platges, com la de n’Estàsia, des d’on es pot veure el cap Rubí que marca el canvi de color de la costa: de vermell a gris i, fins i tot, negre. El camí continua vorejant les cales de Begur i s’endinsa en els arbres passant per cales com la de sa Riera, Illa Roja o Roca Negra fins arribar a la cala d’Aiguafreda i, finalment, enfilar cap a la platja del Racó.

Recordeu l’anunci de Petit Suisse de quan érem petits? Aquest camí de Ronda és igual: és millor fer-ne dos perquè són espectaculars i no sabem quin triar! El primer, més petitó, uneix la cala Fornells amb la cala Tamariua i és al·lucinant, sobretot, per les platges per les quals es passa: cala Cativa i cala Fornells.
El segon és força més llarg (uns 5 km) però el camí s’ho val perquè uneix el Port de la Selva amb Llançà per la costa. El recorregut passa per la platja de la Colomera i desemboca al far de s'Arnella, situat a la denominada península de s'Arnella, una zona que havia estat reservada a ús militar i que va quedar lliure de l'especulació urbanística que va afectar la majoria dels terrenys situats a primera línia de mar.

El camí continua cap a Llançà i permet apreciar les peculiars característiques geogràfiques de la zona: cap de Bol, l'illa Castellà d'en Lambert, la punta del Garoter, la punta Podaire, la punta d'en Feliu o la d'en Poc i la platja de la Farella. També passareu per Cau del Llop, les Tonyines, la Farella, les Carboneres i cala de la Gola. No us deixeu la càmera!

Potser heu sentit explicar que en temps del romans un esquirol podia anar saltant de branca en branca des dels Pirineus fins a Gibraltar. La dita, atribuïda a Estrabó, és falsa, però ens obliga a plantejar-nos la següent pregunta: ara, amb tant de totxo, l’esquirol podria fer el mateix? A Tarragona, probablement, no. Per sort, hi ha un tram del front marítim que es va salvar de la transformació urbanística i conserva els boscos, les platges naturals i el roquer mediterranis. Es tracta d’un camí de ronda que comença a la platja d’Altafulla, on trobem la desembocadura del Gaià, reserva de fauna salvatge, i la vila closa de Tamarit. Passada la platja de la Móra entrem al bosc de la Marquesa, una finca que actualment és zona PEIN.

És el tram més salvatge, un tresor verd coronat per dues platges naturals: la cala dels Becs i la cala Fonda. Eviteu desviar-vos del camí i continueu fins a la platja Llarga i el roquer fins al Miracle, deixant enrere els Capellans, la Savinos i l’Arrabassada. Alerta, perquè les darreres llums sobre la punta de la Creueta faran pujar els seguidors d’Instagram a la velocitat de la llum!

La punta rocosa de Platja d'Aro és el punt de partida d'un camí de ronda que comunica amb la platja de Torre Valentina. Ara bé, el camí passa per unes platges força al·lucinants i túnels amb panoràmiques brutals: la punta d'en Ramis, la platja Rovira, el passadís conegut com el Xuclador, la petita platja de sa Cova, les cales de Pitxot, el Vilaret o el Pi, i la punta rocosa  d'Escuits. Des del camí, a més, es poden veure les Rodones de Dintre i de Fora, un conjunt d'esculls que apareixen i desapareixen amb la força de les ones.

El camí de ronda continua per les platges del Ros, es Canyers, Belladona i Sant Jordi. Aquesta última, situada enmig d'una punta de roques que es perllonga fins a l'illot homònim. El camí continua fins a la platja de Cap Roig, l'Ermita, de ses Torretes, de Treumal (cala Gogó) i de Can Cristus. Arribats a aquest punt no oblideu la càmera, perquè abans d’arribar a Torre Valentina passareu per la meravellosa cala de Roques Planes. Una petita platja que deixa tothom sense respiració!

Si un cop arribats a Sant Antoni us ve de gust seguir la ruta, dirigiu-vos al Port Marina de Palamós i, des d’aquí, seguiu el camí paral·lel al mar que va a la platja de la Fosca. És la primera parada. I, si voleu, hi podeu fer 'paddle surf'. Tot seguit ve s’Alguer, una caleta petita i pedregosa poblada per un conjunt de barraques antigues de pescadors. Uns minihabitatges que enamoren. De seguida veureu la famosa platja de Castell i, ara sí, prepareu-vos perquè ens espera el tram més espectacular. És recomanable sortir del camí de ronda per seguir l’indicador que mena a la Barraca d’en Dalí, que es troba a deu minuts. Es tracta d’un refugi amb porta surrealista que Albert Puig Palau va fer per a l’artista figuerenc.

Tornant a la platja de Castell, el camí s’enfila fins a les ruïnes d’un poblat ibèric. Des d’aquí dalt es pot veue la Foradada, un forat a la roca per on passen les embarcacions petites. El recorregut s’allunya un xic de la costa fins que a cala Canyers torna a primera línia. A partir d’aquí, el camí baixa fins a la sorra entre cala Estreta i la cala del Crit, una pujada esgotadora fins als Jardins de Cap Roig. Si seguiu 20 minuts més vora el mar arribareu a un final espectacular.

Calceu-vos bé, perquè ho necessitareu. La ruta dura gairebé 5 hores -16,5 km- però s’ho val, ja que permet conèixer i descobrir un paisatge retallat i rocós, ple de ports naturals i cales verges. Un paisatge on a l’època medieval els pirates van trobar refugi i on fa més més de vuitanta anys l’exèrcit republicà va construir una línia de trinxeres per prevenir un desembarcament del bàndol feixista. El punt de partida és el GR-92 en direcció sud, a les escales que pugen per la roca just darrere de la llotja del peix, a la part més meridional del port. Es tracta d’un itinerari que ressegueix el camí de ronda pel litoral i on encara s’hi observen nius de metralladores i, fins i tot, un búnquer de la Guerra Civil.

També passa per l’espai del cap de Santes Creus i la desembocadura del torrent de l’Estany. Un paisatge que combina penya-segats i illots -com els de la punta de l’Àliga i les cales de cap Roig i la cala Maria.

Si esteu molt acostumats a caminar, aquesta és la vostra ruta. I si no ho esteu, no us preocupeu: podeu fer-la en dos dies diferent i fer nit a Sitges, que s'ho val. Això sí, paga la pena fer la ruta perquè és un itinerari ideal per descobrir els contrastos de la comarca del Garraf. Després de creuar la carretera, de seguir el carrer del Castellot i de passar per sota l’autopista, comença l’ascens al coll de Can Lluçà, on trobem una bonica masia homònima. Allà iniciem un llarg descens, fins a l’entrada de la fàbrica de ciment, on enfilarem una segona pujada fins arribar a l’ermita de la Trinitat, des d’on es pot veure des del delta del Llobregat fins al massís del Port.

Després hem de cercar l’indicador de GR que ens envia cap a Sitges, concretament a la platja de Sant Sebastià. Aquí comença la segona ruta, la més popular i curta. Abans d’arribar al passeig marítim de la vila, trobareu unes escales que baixen a la platja de Còdols i la riera de Ribes. Haureu de seguir el sender del GR-92. Passareu per davant de la platja de l’Home Mort i per una cruïlla de camins. Agafeu el principal, direcció Vilanova. Seguiu caminant fins arribar al Xalet de la Sal i ja veureu el Far de Vilanova i la Geltrú, l’actual Museu del Mar.