10 platges de Catalunya que cal trepitjar un cop a la vida

Es tracta d'una platja singular, d’aspecte desèrtic, amb dunes mòbils molt ben conservades. És una reserva natural, amb nombrosos ocells. S’hi observen miratges si les condicions són favorables. Hi ha un mirador i un far i, a la badia, vivers de marisc. Té unes dimensions espectaculars: una longitud de 7 km i una amplada de 2,4 km. A 11 km del centre de Deltebre. Contigua a la platja de la Marquesa, en direcció nord, situada a la península del Fangar. Sovint l’accés per a vehicles està tallat.

És una de les cales més curioses de la Costa Brava: està situada al peu d’un penya-segat i envoltada d’una gran ‘paret’ que la protegeix. L’aigua presenta tonalitats fosques, gràcies al color de la sorra (fosca i gruixuda) i l’ombra de la gran roca. A més, des del costat dret de la platja és possible veure la silueta de l’històric Semàfor de Begur, una antiga estació meteorològica que ofereix una panoràmica impressionant del massís. Això sí, per accedir a la platja Fonda cal baixar unes quantes escales poc aptes per a mainada i gent gran.

Es tracta d'una platja de sorra, salvatge, entre dunes i ocells. Té 2,5 km de longitud i una amplada de 80 m. Hi ha un restaurant i aparcament. Es troba a 7 km del nucli urbà de Deltebre i s'hi accedix a través d’una carretera en direcció a la punta del Fangar.

La platja de l’Illot, al sud de l’Ametlla de Mar, és una petita cala de còdols totalment bucòlica: hi ha un roquissar vermell, pins i, al bell mig de les ones, l’illot. A més, l’aigua és totalment cristal·lina i de color turquesa. Per això, a l’estiu cal matinar per trobar-hi lloc: s’omple de gom a gom! Una bona notícia: s'hi permet la presència de mascotes.

Es troba al terme de Sant Jaume d’Enveja. De sorra, una de les més salvatges del Delta, protegida per una ampla faixa de vegetació arbustiva, cosa que hi dóna discreció. És de les poques platges del país on es pot practicar el nudisme en espais oberts. La zona nudista està senyalitzada i es troba a l’extrem nord. Té 3,1 km de longitud i 50 m d’ample. Neteja diària. S’hi accedix en cotxe des de Sant Jaume, a través de la carretera paral·lela al canal, que porta a l’illa de Buda.

Cala Tavallera és un secret de la Costa Brava. Està situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només s’hi pot accedir a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic. Es pot fer amb 4x4 o caminant un parell d’horetes pel cap de Creus. S’ho mereix: el fons és espectacular i, normalment, està força buida.

Està situada a 10 km de Sant Carles de la Ràpita. Es tracta d'una platja d’arena, salvatge, amb aigua a banda i banda (badia dels Alfacs i mar oberta). Hi és habitual la presència d’aus. Aquí hi habita el flamenc, centenars d'exemplars d'aquest ocell majestuós es poden observar des del mirador. S’hi arriba des d’Amposta, a través de la TV-3405, que va als Muntells. Es trenca cap a la dreta, en direcció a la Casa de Fusta i al Poblenou del Delta. Posteriorment, cal girar a l’esquerra, en direcció a les salines. De vegades l’accés està tallat per les llevantades. Cal informar-se’n abans. Té 6,5 km de longitud i 100 d’ample. Hi ha una zona habilitada per a la pràctica de la nàutica i fer volar estels. Hi ha aparcament, però no hi ha serveis.

Al Baix Empordà tothom en parla i amb raó: cala Estreta és al·lucinant. Durant els mesos d’estiu, per arribar-hi cal fer una caminada d’uns tres quarts d’hora des de la platja del Castell, raó per la qual mai està tan plena com podria estar-ho. És habitual veure-hi gent practicant nudisme.

Al bosc de la Marquesa hi trobem aquesta platja verge, nudista i coneguda popularment amb el nom de Waikiki. Per arribar-hi cal caminar uns tres quilòmetres des de la platja Llarga en direcció est. És una de les platges més ben conservades del litoral tarragoní.

És la més famosa, pel seu entorn, però sobretot per ser una de les primeres platges completament nudista, reivindicada des dels anys seixanta del segle passat com un espai per exercir la llibertat més primària, la d'anar sense roba. La platja del Torn és natural en el sentit més ampli, des dels seus banyistes fins al paisatge que l'envolta. La sorra fina i daurada, juntament amb la pineda mediterrània que la resguarda, s'integra en l'espai protegit d'interès natural batejat com la Rojala-Platja del Torn. Al costat de l'illot que flanqueja un dels extrems de la platja s'hi amaga la cova del Llop Marí, una cavitat accessible des del mar i on, segons les condicions climàtiques, es forma una petita platja interior.