Anuncia't al Descobrir

Consells per posar fi al malbaratament alimentari

A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, i el 58% es produeix a les llars catalanes

Desaprofitar i llençar aliments que encara tenen valor nutritiu és fomentar el malbaratament alimentari, que també es refereix al menjar que es fa malbé o que caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.

És un problema propi de les societats desenvolupades. Els responsables del malbaratament no som només els consumidors finals, sinó també els productors quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte, les botigues i supermercats quan acumulen més aliments dels que poden prendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen o els restaurants quan per oferir un menú variat compren molts aliments que després llencen, o quan les racions dels plats són massa grans.

A més a més, després de la crisi econòmica global, on prop de mil milions de persones pateixen gana, el malbaratament alimentari suposa un greu impacte social i ètic.

A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any mentre el 22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. En diferents estudis s’ha comprovat que més de la meitat dels aliments que es llencen prové de les llars, concretament 81 kg l’any en una família de dos adults i dos infants.

Per això és molt important que els pares i les mares conscienciïn els fills i les filles amb petits canvis de comportament per tal d’aconseguir un consum més responsable i que ajudi a millorar les condicions socials i ambientals de l’entorn.

Les recomanacions del ‘Pla de profit’

La Generalitat, mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya, ha elaborat el Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari de Catalunya (2019-2020), que inclou un seguit de recomanacions per educar els nens per fer un consum responsable i no malbaratar aliments. Algunes d’aquestes recomanacions són:

  • Feu que els vostres fills i filles us ajudin a fer la llista de la compra, tenint en compte els aliments que teniu a casa i els que cal comprar, ajustant les quantitats a les persones que sou a casa.
  • Feu-los reflexionar sobre si allò que han posat a la llista de la compra és realment necessari i es podrà consumir.
  • Demaneu-los que us ajudin a organitzar la nevera i el rebost, col·locant al davant el que caduca abans.
  • Poseu els aliments en el congelador si preveieu que no els podreu consumir aviat.
  • Ajusteu la temperatura de la nevera per aconseguir una bona conservació dels aliments.
  • Ajusteu el menjar que poseu al plat o la mida de l’entrepà que els feu per anar a l’escola al que necessiten menjar realment.
  • Acostumeu els vostres fills i filles a acabar-se el menjar que els poseu al plat, sense deixar-hi restes.
  • Quan organitzeu festes o celebracions familiars, feu una planificació ajustada d’aliments per evitar que en quedin restes.
  • Impliqueu els vostres fills en la preparació de l’entrepà o la carmanyola. Feu-los conscients que no es pot llençar el menjar si en sobra. En tot cas, que el tornin a casa.
  • Elaboreu amb ells un menú per a un dia de la setmana que aprofiti restes de menjars cuinats en dies anteriors, com per exemple croquetes, truites de verdures, canalons..., ja que és bo que entenguin que hi ha aliments que es poden reutilitzar.
  • Feu-los reflexionar, en el cas que dineu o sopeu fora de casa, sobre la quantitat de menjar que demanen perquè no en sobri, i si en sobra doneu exemple als vostres fills i demaneu al restaurant si us podeu endur les sobralles a casa.
  • En el cas que us sobri menjar, ensenyeu els vostres fills i filles a fer compostatge amb les restes; pot servir com a adob per a les plantes.

Aquest pla és un projecte elaborat amb el consens i la participació d’un total de 47 entitats catalanes vinculades al malbaratament alimentari, entre les quals hi ha empreses, entitats socials i ambientals, universitats i administracions públiques. Hi participen empreses privades (31,91%), universitats i recerca (6,38%), societat civil i tercer sector (21,28%) i administracions públiques (40,43%). El pla vol actuar en tots els sectors de la cadena alimentària i té una durada de dos anys, 2019 i 2020.

En l’origen del Pla de profit hi ha el projecte europeu Ecowaste4food, del qual en formen part regions europees de set països diferents amb l’objectiu de compartir bones practiques i aconseguir canvis en les polítiques europees de gestió dels aliments.

Més informació al web de l’Agència de Residus de Catalunya: http://residus.gencat.cat/ca/inici.

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació