7 coses que no sabeu del Pallars

En un indret on regna el silenci, l'amplitud de la vall pirinenca de la Terreta és el paradís dels ocells carronyaires. Si mai visiteu aquest paratge tan particular i remot, potser hi veureu voltors o trencalossos. Des de l'any 2000, al canyet de la Torre de Tamúrcia es dipositen restes de bestiar mort i diverses càmeres controlen aquest espai i la roca de Tumeda, on els voltors fan els seus nius. Si us pica la curiositat, la Terreta és dels pocs indrets d'Europa des d'on es poden veure les quatre grans espècies d'ocells carronyaires: el voltor comú, el trencalòs, l'aufrany i el voltor negre.

''Un matí la gent d'Esterri m'alça el coure tot cridant, que m'enduia cap a Gerri el feixuc Mall de Rol·lan'', escrivia Jacint Verdaguer a la 'Cançó del raier'. El matí del 29 de juliol del 1883, el poeta va creuar el trencall de Gerri, al pla de les Corts, quan resseguia les valls pirinenques a la recerca de materials per al poema 'Canigó'. Després de travessar aquest indret, mossèn Cinto Verdaguer va arribar a la vall Fosca per Montcortès i es creu que probablement puges al Montsent del Pallars i a l'estany Gento. No sabem si us animarà a fer un poema tan significatiu com 'Canigó', però si recorreu la ruta del poeta per aquest indret de ben segur que no us deixarà indiferent.

És ben sabut que segons la llegenda, sota les aigües de l'estany de Montcortès s'hi troba submergida l'antiga ciutat de Pallars a causa del càstig de Déu, però aquest indret guarda més històries. Diuen que en un dia d'hivern el comte del Pallars es va enfonsar amb el cavall sobre l'estany congelat mentre intentava caçar un isard. L'home va invocar la Mare de Déu de Gerri per demanar-li que el tragués de les aigües a canvi de terres. Un cop va ser fora, va cridar: "Aigua passada, Mare de Déu enganyada!" i en un tres i no res va quedar cec. Després de demanar perdó a la Mare de Déu i disposat a complir la promesa, li va tornar la vista i ell va donar la muntanya de Pentina al monestir de Gerri.

Pebrot, albergínia, ceba i altres hortalisses escalivades sobre una massa de coca salada. A part de fer-vos venir salivera, una coca de recapte és la imatge que us ha vingut a la ment? Si és així i us ve de gust tastar la del Pallars no la busqueu pas per aquest nom, ja que s’anomena 'coca d’enciam'. Segons el 'Diccionari català-valencià-balear', la paraula ‘enciam’ també fa referència a un conjunt de bocins de verdura, hortalissa o olives amanides amb oli, és per això que en algunes zones del Pallars rep aquest nom.

Si mai feu un tomb per la vila closa medieval de Peramea no us deixeu de visitar la petita església parroquial de Sant Cristòfol. A dins s'hi guarden les relíquies més preuades del Pallars, els Màrtirs Sants. Quan el rei Herodes perseguia el Nen Jesús, va assassinar milers de nens i nenes, és per això que dins d'una urna tancada amb pany i clau en un altar lateral de l'església es guarden les relíquies d'aquests Sants Innocents. Avui dia només es treu l'urna el dia 28 de desembre, pels Sants Innocents, però temps enrere quan hi havia sequera els veïns i capellans dels pobles del pla de Corts la portaven en processó fins a l'estany de Montcortès per mullar-les.

L'any 1914, des de la vall Fosca es va il·luminar tot el país gràcies a l'esforç de 4.000 persones que de manera anònima van aixecar en un temps rècord de dos anys, la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. El municipi de la Torre de Cabdella, amb muntanyes i cims entorn de la vall del riu Flamisell, va ser l'indret des d'on anys enrere es va construir aquesta obra faraònica. Actualment, es pot fer un recorregut per la història d'aquesta central hidroelèctrica al Museu Hidroelèctric de Cabdella, on es conserven locomotores, funiculars i forges de la seva construcció.

El bolet més antic, qui sap si de Catalunya o del món, es troba al Pallars. No us sabríem dir ni l'espècie ni com collir-lo, però si on trobar-lo. Les seves grans dimensions i la seva textura no són gens comunes, és per això que després d'enredar-vos una mica us convidem a visitar la Roca del Bolet, a la Conca de Tremp. Poc concorregut i ben a prop del petit poble medieval de Figuerola d'Orcau, és on es troba aquest espai d'interès geològic per a la població local. Com el seu nom indica, la roca en forma de bolet capta l'atenció de tothom qui se la troba mentre fa senderisme per la zona. Ben a prop hi ha el mont de Conques, amb una ermita al capdamunt.