Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Llegendes increïbles de Catalunya

Catalunya és plena de llegendes fascinants que cal conèixer

Per la revetlla de Sant Joan, a qui es pot veure al gorg d'en Pèlags? Què és la taca negra que hi ha dins el castell de Miravet? Us ha semblat veure unes figures a l'enforcadura dels Encantats? Catalunya és plena d'indrets sorprenents amb molta història, però no només la dels grans llibres. Descobriu 7 llocs i 7 llegendes que us faran volar la imaginació.

1. Castell de Miravet - la Ribera d’Ebre

Castell de Miravet
Templers i moros són els protagonistes del que narra una de les llegendes de la Ribera d'Ebre. Al cim del turó de la vila de Miravet i per sobre les aigües de l'Ebre es troba el castell de Miravet. Construït pels musulmans al segle IX, els cristians no sabien com treure'ls del seu interior, fins que un dia les aigües de l'Ebre van pujar tant que van inundar el castell, ofegant els qui hi vivien i deixant pas als cristians. Tot i això, altres variants de la història diuen que eren els moros qui assetjaven els cristians, que n'eren els amos.

Després de l'expulsió dels moros de les terres, els templers van ser els habitants del castell, però es va saber el contingut de la butlla pontifícia que dissolia aquest orde i els habitants dels pobles més propers van agrupar-se amb la intenció de matar-los. Després de perseguir-los per tot el castell, els templers van ser atrapats al lloc més profund i amagat, l'anomenada 'plaça de la Sang', on es diu que durant segles es va sentir l'olor dels cadàvers i que la seva sang va deixar una taca negra a terra, que actualment encara ara es veu.

2. La pagesa i el burot del pont Vell de Lleida- Segrià

Sense títol
Si mai heu anat a Lleida, de ben segur que heu creuat el pont Vell. Tot i que des de 1911 és metàl·lic, temps enrere era de pedra i per poder creuar-lo tothom havia de fer parada davant el burot, l'antic funcionari municipal que s'encarregava de cobrar un tribut per entrar a la ciutat alguns articles comercials i, alhora, pagar la seva taxa.

Es diu que un bon dia, una pagesa que anava Lleida amb una cistella carregada d'uns quants ous va ser aturada pel burot, que li exigia que pagués un tribut per aquells aliments. Ella s'hi va negar i d'aquesta manera va començar una gran discussió entre el burot i la dona, que per aquest motiu no podia entrar a la ciutat. Després d'una llarga estona entre crits i males paraules, la pagesa va començar a esclafar un per un els ous que duia a la cistella i tot seguit se'ls va anar bevent. D'aquesta manera, tant la pagesa com els ous van creuar el pont vell de Lleida sense pagar.

3. Els Encantats - Pallars Sobirà

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Per als amants de la natura i les rutes de senderisme, aquesta llegenda us du fins a l'estany de Sant Maurici, on tot just davant es troba una enorme formació muntanyosa de dues agulles, el Gran Encant i el Petit Encant, separades per una enforcadura molt gran on es poden veure les figures de pedra de dos homes. Qui són?

La llegenda diu que un Dijous Sant o el dia de festa de Sant Maurici, patró d'Espot i població més propera a l'estany, mentre tot el poble estava en romeria a l'ermita dedicada al sant, dos caçadors foresters es trobaven per la zona buscant una presa sense respectar la diada santa. En veure la gent fent missa a l'ermita en van fer burla, dient-los que adoraven a una figura de pedra que no els escoltava. Aquests comentaris van ferir alguns devots, que van demanar algun tipus de càstig per a ells. Els dos caçadors, que van continuar pujant la muntanya juntament amb el seu gos, ben aviat van trobar-se amb un isard, el qual van intentar atrapar durant estona. Al cim, a l'enforcadura dels dos pics, el van perdre de vista i tot just en aquell moment, el capellà, que es trobava a l'ermita situada molt més avall, va alçar Déu en el moment de l'hòstia. En aquell instant, un llamp va caure sobre els dos caçadors i el gos, que van quedar petrificats en estàtues de pedra. Encara ara, si us hi fixeu bé, podreu veure les seves siluetes.

4. La llegenda d’Orfeu i la creació del cap Norfeu- Alt Empordà

Parc Natural de Cap de Creus Parc Natural de Cap de Creus
Per si sol, el Parc Natural del Cap de Creus ja té el seu encant, però el cap Norfeu, el braç de terra que es capfica al Mediterrani i que està situat a la costa més oriental de Roses, guarda una de les llegendes mitològiques clàssiques gregues més màgiques del territori.

Una nit de tempesta hivernal, Orfeu, que es trobava en un dels seus viatges, es va salvar d'un naufragi agafant-se a una roca que hi havia enmig del mar. Tremolant de fred, Orfeu es va quedar ajupit per tal d'esperar la sortida del sol i així poder descobrir la manera d'arribar a terra. Sobre l'anomenada roca del Gat, davant de la badia de Roses, els primers raigs van començar a il·luminar el seu entorn i per primera vegada va veure on era: a poca distància d'una boscosa costa i amb el Canigó nevat al fons. Davant tanta bellesa, va començar a tocar unes melodies amb la seva lira i les muntanyes de la costa, que volien sentir-lo bé, van anar acostant-se cap a la roca del Gat. D'aquesta manera es va formar un braç de terra que va tocar la petita formació de pedra on es trobava Orfeu, el cap Norfeu, que li va permetre arribar a terra ferma i salvar-se.

5. Les fades del gorg d’en Pèlags- Vallès Oriental

Sense títol
Si us ve de gust fer una ruta per Caldes de Montbui, seguint un caminet que voreja les aigües del torrent del Pascol hi trobareu el gorg d'en Pèlags. En aquest indret situat enmig dels boscos que hi ha entre el turó del Pi de les Tres Branques i el turó de la Torre Roja, les fades es reuneixen.

Les veus expliquen que la nit de la revetlla de Sant Joan, poc abans de la mitjanit, en el gorg d'en Pèlags, totes les fades de la comarca celebren el seu aplec anual i renten la seva roba. Il·luminades per la llum de la lluna i nues, es mouen al so d'una música que els éssers humans no poden escoltar. Si durant aquella nit un s'acosta lentament i silenciosament les pot veure, però no sentir. En canvi, elles poden sentir el més mínim soroll fet pels humans, però no els poden veure. Si les voleu contemplar us heu d'afanyar, ja que amb el repic de l'última campanada de la mitjanit fugen i aleshores, no es deixen veure fins a l'any vinent.

6. La llegenda del pont Vell de Manresa- Bages

Sense títol
Fa molts anys, sota el Pont Vell de Manresa s'hi van instal·lar un grup de diables que maleïen a tots aquells que intentaven creuar, o això diu la llegenda. Davant la preocupació de poble, les autoritats van demanar als monjos del monestir de Sant Benet del Bages les relíquies de Sant Valentí, que custodiaven, pensant que la presència d'un Sant els faria fora. Els monjos els van prestar les relíquies, que van ser col·locades sota el pont, i tot seguit els diables van fugir. Per tal que cap presència maligna tornés mai més, les relíquies no es van moure de lloc fins que un dia van desaparèixer. Una jove pastora les va trobar entre uns matolls al capdamunt d'un turó entre Sant Fruitós i Sant Benet, on per molt que el tallin sempre hi creix un esbarzer.

Si mai creueu el pont Vell de Manresa, penseu que fa uns anys potser no hauríeu pogut fer-ho a causa de les malignes presències. Construït entre finals del segle XIII i inicis del XIV sobre un antic pont romànic del segle XII, aquesta construcció creua les aigües del Cardener i és un dels elements més característics de la silueta de Manresa.

7. La llegenda del Castell de Rei o de Pilat- Tarragonès

L'amfiteatre romà de Tarragona, amb la mar al fons L’amfiteatre romà de Tarragona, amb la mar al fonsNito100 / Thinkstock
De ben segur que aquest castell d'època romànica del segle XII de Tarragona us serà més conegut amb el nom de torre del Pretori o de Pilat. Les veus de la zona diuen que aquesta construcció està vinculada al governador de la província romana de Judea, Ponç Pilat. Segons els Evangelis, va condemnar a Jesús a morir crucificat i després se'n va rentar les mans, convertint-lo així en una persona mal vista i condemnada eternament.

Un cop Jesús va ser sacrificat, el cèsar Tiberi va posar pres al castell de Tarragona Ponç Pilat pel crim que havia comès, on va estar tancat durant molts anys sense veure ni el cel ni la terra fins que l'emperador Tiberi va morir. No podia treure el cap per la finestra i tret d'uns veïns de Sarral, cap persona el volia servir, l'increpaven i li tiraven pedres. Es diu que tenia les mans tacades amb sang de Redemptor i que per molt que se les rentés no la podia fer desaparèixer. Així, doncs, tacava tot allò que tocava. A les parets del castell, encara ara, s'hi poden veure senyals d'un color poc definit, de les quals tothom creu que són la seva sang. Un cop Tiberi fou mort, Pilat va ser alliberat i, rebutjat, apedregat i reconegut per tothom per les mans ensangonades, va anar a recórrer món.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació