Grans monestirs de Catalunya

A Lleida es troba l’únic monestir català habitat per monges des del seu inici. Es va començar a construir el 1153 i trenta anys més tard s’incorpora a l’orde del Cister, fet que el converteix en un dels tres pilars d’aquesta ruta. Declarat monument historicoartístic el 1931, el monestir va iniciar una conversió ecològica, el 2008, on les mateixes monges es fan càrrec de l’hort.

La seva arquitectura és clarament romànica, amb poca ornamentació, per aconseguir espais funcionals, però podem trobar relleus gòtics molt singulars a la capella Corpus Christi. A l’església hi ha una de les obres més atrevides de l’arquitectura medieval: el campanar de forma octogonal acabat en una piràmide és únic a Catalunya.

A la Ruta del Cister és obligatòria la parada al monestir de Poblet, el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca del Barberà, el van fundar el 1150 uns monjos que seguien la regla de sant Benet, però va ser prohibit per l’estat espanyol el 1835. Tot i això, cistercencs provinents d’Itàlia el van refundar el 1940 i van crear un nou monestir on el claustre està flanquejat, des de l’interior, per quatre immensos xiprers i habitat per una comunitat de més de 30 monjos en l’actualitat. Per la seva conservació, el 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

A la vora del riu Gaià es troba una de les joies arquitectòniques de l’art romànic i gòtic. El monestir de Santes Creus és el model canònic dels monestirs de la ruta del Cister per la seva arquitectura austera i sòlida. La gran quantitat de vegetació que envolta el conjunt de Santes Creus crea una imatge verda durant tot l’any que el fa únic a Catalunya.

Va ser fundat l’any 1160, però la seva època de màxima esplendor es va donar durant els segles XIII i XIV, quan els reis Pere el Gran i Jaume II van decidir ser enterrats allà. Encara que els monjos el van abandonar el 1835, avui dia segueix sent un dels monestirs més visitats de la comarca.

Un paratge màgic envolta un dels emblemes de Catalunya, el monestir de Montserrat. Situat a 720 metres d’altura, el conjunt va ser fundat per l’abat Oliba l’any 1025, però ha sofert diverses restauracions que no van finalitzar fins al 1999. Vuit monjos benedictins viuen al monestir i dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball, mentre el conjunt rep diàriament centenars de pelegrins d’arreu del món que volen conèixer l’espiritualitat del lloc i el seu màxim atractiu, la Moreneta.

La nau central és considerada una obra gòtica d’arcs arrodonits i sis capelles a cada costat. Però no perdeu l’oportunitat de fixar-vos en els grans finestrals modernistes creats pel mestre com Antoni Gaudí.

Fundat per Guifré el Pelós, l’any 879, i sota la direcció de l’abat Oliba, el monestir de Ripoll és considerat un dels edificis emblemàtics de l’art romànic català. El claustre de doble altura, creat en diverses èpoques, deixa veure una barreja d’estils arquitectònics molt curiosa. Però un dels seus grans interessos artístics és la seva portalada principal, anomenada La Bíblia de Pedra, que relata escenes de l’Antic Testament i al·legories al voltant d’un gran arc.

La vista privilegiada del cap de Creus i la gran sofisticació arquitectònica de la construcció ha convertit el monestir de Sant Pere de Rodes en el més important del comtat d’Empúries. L’església és considerada una de les joies més rellevants de l’art romànic europeu per l’alçada de la volta de canó i els capitells de la nau principal.

El monestir benedictí data de l’any 945, encara que la primera documentació és del 878 com a cel·la monàstica. Aquest conjunt ha sofert successives reformes després que el 1835 s’abandonés pels continuats saquejos. Però en l’actualitat és Monument Historicoartístic Nacional, i la llei del Patrimoni Cultural Català l’empara com a Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1993.

A prop de Barcelona també es poden trobar grans conjunts arquitectònics com el monestir de Sant Cugat del Vallès, un dels màxims exponents de l’art medieval a Catalunya. El seu claustre és considerat dels més importants d’Europa per la bona conservació i els 144 capitells, que mostren una decoració única.

El conjunt es va començar a construir el 1190 per ordre de Guillem de Claramunt i la seva gran peculiaritat és que per primera vegada en l’art català l’arquitecte del conjunt va signar la seva obra en una petita làpida a l’angle nord-est del claustre. T'atreveixes a buscar-la?