Anuncia't al Descobrir

8 coses que no saps de Montserrat

Vine amb nosaltres a conèixer les curiositats d'una muntanya única

Montserrat és una abadia emblemàtica a Catalunya. I també una muntanya icònica de perfil inconfusible, amb les seves agulles que miren cap al cel. La coneixes bé per dins, la 'serra d'or' i el seu monestir? Aquí t'expliquem algunes curiositats i coses que no saps de Montserrat. Segur que et vindran moltes ganes de descobrir-les en persona quan en tinguis l'ocasió!

La Santa Cova i el camí de la plata

La Santa Cova de Montserrat La Santa Cova de Montserrat© Harvey Barrison
La marededéu de Montserrat, la Moreneta, es va trobar a la Santa Cova l'any 880. Aquí es va originar el culte a la imatge i la construcció de l'actual monestir de Montserrat, a 2,50 km de distància. Un camí excavat a la roca de la muntanya uneix els dos indrets. Aquest camí es va fer entre els anys 1691 i 1704 gràcies a les donacions de la marquesa de Tamarit, i se'l va batejar com 'el camí de la plata' per la gran suma de diners que va costar. L'any 1881, el papa Lleó XIII va proclamar la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya.

Santa Cecília: un temple de l'art contemporani

La nau de Santa Cecília, amb les obres de Sean Scully La nau de Santa Cecília, amb les obres de Sean Scully
A cinc minuts amb cotxe del santuari de Montserrat hi ha el monestir de Santa Cecília, situat en un dels racons més bells de la muntanya. És una església romànica preciosa, restaurada per Puig i Cadafalch entre els anys vint i trenta del segle passat i avui convertida en una sala d'art que acull l'obra de Sean Scully. Pintures, vitralls de colors, retaules i frescos omplen les parets d'aquest bell temple que manté la seva funció espiritual, però ara a través de l'art contemporani.

La cabra salvatge va venir per quedar-s'hi

Una cabra salvatge, per les roques de Montserrat Una cabra salvatge, per les roques de Montserrat© José Manuel González Paz
Perfectament adaptada al medi rocós i amb una capacitat innata per moure's amb agilitat pels pendents més abruptes, la cabra salvatge ('Capra pyrenaica') viu tranquil·lament a la muntanya de Montserrat des que s'hi va introduir l'any 1995. Els exemplars reintroduïts procedien del massís del Port, al cap de dos anys ja es reproduïen a Montserrat i el 2018 s'hi van comptabilitzar uns 250 individus. Llarga vida a la cabra salvatge!

Una col·lecció d'art d'altura

Una de les pintures de Ramon Casas que hi ha al Museu de Montserrat Una de les pintures de Ramon Casas que hi ha al Museu de MontserratMuseu de Montserrat
El Museu de Montserrat, situat en un espai dissenyat per Puig i Cadafalch el 1929, conté una de les col·leccions d'art més importants del país. Tenen obres de Caravaggio, Picasso, El Greco, Rusiñol, Casas, Dalí, Monet, Degas, Chagall, Berruguete, Le Corbusier, Torres García, Tàpies, Braque, Pissarro... Una meravella!

Els sarcòfags i la mòmia de Montserrat

Una barca funerària egípcia que es pot veure al Museu de Montserrat Una barca funerària egípcia que es pot veure al Museu de MontserratMuseu de Montserrat
Les joies del Museu de Montserrat no s'acaben en les obres dels pintors i artistes més famosos. Entre les 1.300 peces que té el Museu, destaca una important i sorprenent col·lecció d'objectes de l'antiga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte. La peça més antiga és un sarcòfag egipci del segle XXII aC, però un dels objectes més populars és el cos momificat d'una dona, d'uns 25 anys, que va viure a Egipte cap a l'any 300 aC. Et pots quedar meravellat també amb una barca funerària egípcia del segon mil·lenni aC.

Una marededéu de 350 quilos corona el Cavall Bernat

El cim del Cavall Bernat, coronat per una escultura de la Mare de Déu de Montserrat El cim del Cavall Bernat, coronat per una escultura de la Mare de Déu de Montserrat© Sergi Boixader
De lluny estant, al cim del Cavall Bernat es veu un puntet negre. En realitat, és una gran escultura de la Mare de Déu de Montserrat de 350 quilograms de pes que es va instal·lar al capdamunt d'aquesta agulla el 25 d'octubre del 1987. Aquesta escultura de Jordi Álvarez, que va substituir una d'anterior que havia estat robada, està feta d'acer de 40 mil·límetres de gruix i es va haver de dur fins al cim del Cavall Bernat amb un helicòpter dels Bombers de la Generalitat. A dalt ja l'esperaven un grup d'escaladors —alguns hi havien fet nit— per collar-la al seu lloc.

El Cavall Bernat és una de les agulles més emblemàtiques de Montserrat i la seva formació ha estat objecte de tota mena d'explicacions. Una d'elles és la llegenda que explica que hi havia un boscater que vivia en un poble del peu de la muntanya. La seva feina era dura i sacrificada: transportava pesats feixos de llenya als pobles de la plana, vora el riu. Va decidir fer un pacte amb el diable, que li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid i fort, que l'ajudava amb la feina: "Cavall Bernat, cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat". Què va demanar el diable a canvi? Que al cap de deu anys, el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall com el Bernat. El boscater es va fer ric, van passar els deu anys i el diable va tornar per reclamar-li el deute. Però la dona del boscater va pregar a la Verge i una llum blanca va envair-ho tot. El diable i el cavall Bernat van evaporar-se i en el seu lloc va aparèixer una gran pedra que assenyalava el cel.

Fòssils de petxines i galeries subterrànies espectaculars

L'interior de les Coves de Montserrat, a Collbató L'interior de les Coves de Montserrat, a Collbató© Sergi Boixader
On ara hi ha el massís de Montserrat, en realitat era tot un mar fa 50 milions d'anys. Eren aigües poc profundes poblades de tota mena de fauna aquàtica, sobretot petxines i mol·luscs. Aquest mar es va anar enfonsant i es va anar omplint de sediments, i mentre l'aigua es retirava hi va emergir un formació muntanyosa curiosa, com la coneixem avui, amb agulles, avencs i boscos únics. En qualsevol roc pots trobar-hi el fòssil d'una petxina o un mol·lusc. La singularitat de Montserrat també es troba sota terra: l'aigua de la pluja ha anat penetrant pels conglomerats i hi ha format coves tan espectaculars com les de Collbató, amb galeries precioses plenes d'estalactites i estalagmites.

Els ermitans de les coves: uns autèntics ascetes

L'ermita de Sant Joan, a la muntanya de Montserrat L'ermita de Sant Joan, a la muntanya de Montserrat© Aldis Dzenovskis
Abans del segle XI, a Montserrat ja hi havia uns 300 ermitans ascetes que vivien en coves, al límit dels espadats. La comunitat es va mantenir fins al segle XIX, i vivia en el més absolut isolament. D'aquestes ermites, se n'han restaurat Sant Joan i Sant Onofre, que ja s'han convertit en emblemes de la muntanya. A la de Sant Joan, que es troba a 1.050 m, s’hi pot arribar amb funicular. Molt a prop hi ha la de Sant Onofre, encaixada a la muntanya. En entrar-hi, no és difícil imaginar-se era la vida d’aquests eremites místics que meditaven i reflexionaven enmig del més absolut silenci sobre els secrets de la vida, la mort, l’infinit i els seus misteris.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació