On anirem quan acabi el confinament

Encara ens queden setmanes d’un confinament que vivim de la millor manera possible, descobrint Catalunya des de casa, però ja tenim clar on anirem quan tot això passi. I vosaltres?

Joan Morales, director

Doncs jo, quan surti de casa, faré cap a Pratdip, un poble que em té meravellat. Ho té tot: un nucli medieval presidit per les restes d’un castell i les torres de defensa que drenaven l’antiga vila closa. És el punt d’entrada a la prioratina serra de Llaberia des del Camp de Tarragona i, per tant, se situa sobre una balconada corprenedora amb vista al mar: pugeu a lloms del Puig de la Cabrafiga! I si heu llegit les Històries naturals d’en Joan Perucho i teniu fills, no hi ha proposta més màgica que encalçar els dips (llops) per tota la població mentre descobriu un racó al qual no es pot deixar de tornar quan cal fer una escapada reparadora.

Ana Mira, editora

Jo, quan surti de casa, aniré al mar, al Cap de Creus. Passejar pel parc i retrobar-me de sobte amb el mar. Enyoro l’olor, el vent, els colors i soroll de les onades trencant una vegada i una altra. Em trobaré també amb el fort vent que t’arrossega i empeny i que tan viu i tan petit et fa sentir. La família, grans espais i el mar i el vent; això és el que primer que viuré quan surti de casa.

Montse Angulo, comercial

Paisatge, cultura i gastronomia es fusionen a Sa Caleta, un indret màgic de l’illa d’Eivissa per on és un plaer passejar i respirar els aires que la cultura fenícia va deixar navegant i comerciant per tota la Mediterrània. I sense anar gaire lluny podreu assaborir una cuina marinera per llepar-se’n els dits!

Maria Rosa Vila, cap de fotografia

El primer lloc on m’agradaria anar quan s’acabi el confinament és a la serralada del Montsec, un dels paratges que més m’emocionen. Les dues ermites que hi ha a banda i banda del congost de Mont-rebei (la de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, a la riba aragonesa; i la de la Pertusa, a la catalana) s’emplacen sobre dos precipicis afilats i oposats amb vistes al congost i la Noguera Ribagorçana. A tot el Montsec no hi ha emplaçaments més bucòlics, ni vistes més corprenedores que aquestes!


Òscar Marín, redactor i autor del blog ‘El plaer de viatjar’

Separada de la resta del Principat per una frontera anòmala, la Catalunya del Nord és un territori excepcional. Abans de l’estiu, tinc previst tornar a Tuïr i endinsar-me en la subcomarca dels Aspres, passejar per Castellnou i Vilafranca de Conflent i descobrir la cova de les Grans Canaletes. Per completar l’escapada, voldria tornar a Cotlliure i endur-me’n bons vins i anxoves, a més de bons records.

Elena Cuesta Altés, cap de redacció

Quan s’acabi el confinament aniré a la serralada de Marina. No és gaire ambiciós, ho sé. Però té un sentit: vull veure sense el molest filtre de la pol·lució la mar i una part del Maresme, i les ciutats de Badalona i Barcelona. Quan s’apaguen els tubs d’escapament i les xemeneies, el paisatge s’encén: desapareix la calitja, els horitzons queden definits, els edificis estan ben contornejats... Això és el primer que vull viure (i respirar) quan surti de casa.

Nil Solà i Gabriela C.Silva, disseny gràfic

El Brasil, on vivim, és una terra d’extrems. Després de tres mesos de confinament rigorós sota pluges torrencials interminables, la voluntat imperiosa de sortir i d’aprofitar els cels blaus de la tardor s’ha vist truncada algunes setmanes més. Per ara, ens conformem submergint-nos en els records de les aigües gelades i groguenques de la Serra do Ibitipoca, enmig del festival de cascades i sota un sol espaterrant. Tot arribarà…

Aída Pallarès, mitjans digitals

Quan acabi el confinament posaré rumb a la Bisbal d’Empordà, un poble que, en els darrers anys, ha ressorgit ple de vida. Passejaré pels seus carrers, em perdré pel mercat dels divendres, faré un mos a Ca la Pilar Dumingu (hi fan les millors truites de la zona!) i, en acabar, després de dinar amb la família, passaré per Can Xapa, la millor pastisseria del Baix Empordà. O gairebé.

Ainhoa Campaña, becària

Naturalesa pura i aire fresc és el primer que buscaré després del confinament. M’endinsaré en la Vall de Boí i el Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per gaudir d’un paisatge majestuós ple de rius, avets i ocells que em farà rememorar els estius de la infància, quan em passava les hores fent excursions fins a arribar als estanys Llong i Rodó.