10 imprescindibles al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Amb una superfície de 58 hectàrees, és l’estany d’origen glacial més gran dels Pirineus i també un dels més profunds (96 m). Es troba a 2.236 m d’altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà) i el seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan, que mor al riu de Lladorre. Si voleu arribar-hi, tingueu en compte que la ruta és exigent i que, a l’hivern, el camí que hi porta sol estar cobert de neu.

En aquest poblet pirinenc a la vora de la Noguera Pallaresa, s’hi troba la seu del parc, coneguda com el Paller de l’Antonet. Aquí podeu demanar tot tipus d’informació de la zona: itineraris, rutes, centres d’interpretació per visitar, pobles, i tot el que se us acudeixi. No deixeu de fer una passejada al costat del riu; si enganxeu l’època de desgel, el so de l’aigua és espectacular. I recordeu que el municipi està format per sis nuclis més: Aidí, amb unes vistes a la vall impressionants; Arestui i Biasca, enclavats a la vall; Montenartró, enmig del parc; Romadriu i Sant Romà de Tavèrnoles, aquest darrer totalment abandonat però amb molt d’encant.

Amb 3.143 m d’altitud, la Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya, però el Parc Natural de l'Alt Pirineu té altres 3.000. Al costat del famós pic que Jacint Verdaguer va coronar per primera vegada, el pic Verdaguer (3.129 m), la punta Gabarró (3.115 m), el pic de Sotllo (3.073 m) i el pic Rodó de Canalbona (3.004 m) són alguns exemples de cims a fer si volem evitar les aglomeracions que hi han hagut aquest estiu a la Pica d'Estats. 

Si visiteu el Parc Natural de l’Alt Pirineu, no podeu deixar de fer una parada a Isil i entrar a la Casa de l’Os. Aquí ho descobrireu tot sobre l’espècie més amenaçada del parc. L’ós bru és un mamífer autòcton dels Pirineus, que va arribar al llindar de l’extinció a la dècada dels noranta del segle passat. El 1996 i el 1997 es va iniciar una acció de reforç de la població pirinenca que va consistir en l’alliberament de tres exemplars procedents d’Eslovènia, després de comprovar genèticament que els óssos balcànics i els pirinencs pertanyen a la mateix estirp. El 2006 es van alliberar cinc óssos més. El 2014 es van arribar a identificar 31 exemplars a tot el Pirineu: tot un avenç.

És una travessa d’alta muntanya que uneix els refugis de Graus, Certascan, Pinet i Vallferrera i ens porta a recórrer alguns dels nostres imprescindibles, com la Pica d’Estats o l’estany de Certascan. Pensada per fer en cinc etapes, la Porta del Cel es completa amb un total de 62,3 km i té 11.000 m de desnivell acumulat. Es tracta d’un recorregut que transcorre per alta muntanya i, per tant, cal tenir en compte que les condicions meteorològiques i del terreny poden canviar radicalment de manera sobtada. Si us hi animeu, podeu trobar tota la informació a la web laportadelcel.com.

Són les més ben conservades del Pirineu català, ja que només s’hi pot accedir a peu. Als magnífics estanys del Rosari, de Garrabea i d’Airoto, s’hi suma la diversitat de substrats rocosos (esquistos, granits i calcàries), i l’existència de boscos pràcticament inalterats d’avet i pi negre. Un paratge natural únic que heu de conèixer quan visiteu el parc.

És un dels boscos més extensos i més importants de Catalunya, on, a més, hi ha l’única fageda del parc natural. És espectacular vestida de tardor, i inunda el paisatge de verd a la primavera. Una bona manera de descobrir la zona és aquesta ruta que surt de les bordes de Virós i puja fins al refugi del Gall Fer.

És un indret excepcional per a la pràctica de diferents activitats, com itineraris a peu o en BTT, o un bon lloc per buscar-hi bolets. A l’hivern, s’hi pot practicar esquí nòrdic i desplaçar-se amb raquetes de neu per les pistes que hi ha. Inundat de pi negre i pi roig, és un lloc ideal per perdre-s’hi sense pressa, mentre es para l’orella per escoltar algun animaló. Si us agrada la bici, aquesta ruta us permetrà fer-vos una idea del que amaga el bosc.

Enmig del port del Cantó, quasi a dalt de tot, a 1.628 m d’altitud i amb la vall de Siarb als peus, hi ha restes d’un poblat molt i molt antic. Es creu que ja va estar habitat a l’edat del bronze (1500 aC) i que es va abandonar entre finals del segle XIII i principis del XIV, tot i que al llarg de la història s’ha anat utilitzant per a coves de pastors i, després, com a zona de guaita de la Guerra Civil espanyola, a causa de la situació privilegiada de l’indret. Ara podem dir que és un mirador excepcional amb molta història.

Si us agrada el patrimoni, el Parc Natural té una joia romànica. Hi heu d’arribar per un petit sender que travessa el riu als afores d’Escaló (al terme municipal de la Guingueta d’Àneu). Allà us hi espera un antic monestir benedictí fundat al segle IX que va arribar a la màxima esplendor al segle XIII. Si podeu entrar-hi, a l’absis s’hi conserva una reproducció de les pintures murals romàniques atribuïdes al Cercle del Mestre de Pedret. Les originals són al MNAC.