Anuncia't al Descobrir

10 imprescindibles al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Els cims més alts, l’estany glacial més extens o l’espècie més amenaçada. Us expliquem tot el que no us podeu perdre al parc natural més gran de Catalunya.

Benvinguts a l’indret del Pirineu on es troben les alçàries màximes del territori català. Vuitanta mil hectàrees que amaguen un gran nombre d’espècies protegides, tant animals com vegetals, i un patrimoni cultural únic. Un lloc on us meravellareu amb la varietat de paisatges que hi ha. Des de boscos mediterranis fins a flora alpina. Aquí les opcions són infinites, però, per a nosaltres, els 10 imprescindibles del Parc Natural de l’Alt Pirineu són els següents.

L'estany glacial de Certascan

Estany Certascan L'estany de Certascan fa 1250 m de longitud i 96 m de profunditatWikicomons
Amb una superfície de 58 hectàrees, és l’estany d’origen glacial més gran dels Pirineus i també un dels més profunds (96 m). Es troba a 2.236 m d’altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà) i el seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan, que mor al riu de Lladorre. Si voleu arribar-hi, tingueu en compte que la ruta és exigent i que, a l’hivern, el camí que hi porta sol estar cobert de neu.

Llavorsí

Llavorsí Llavorsí és un dels nuclis d'accés al Parc Natural de l'Alt PirineuGetty Images
En aquest poblet pirinenc a la vora de la Noguera Pallaresa, s’hi troba la seu del parc, coneguda com el Paller de l’Antonet. Aquí podeu demanar tot tipus d’informació de la zona: itineraris, rutes, centres d’interpretació per visitar, pobles, i tot el que se us acudeixi. No deixeu de fer una passejada al costat del riu; si enganxeu l’època de desgel, el so de l’aigua és espectacular. I recordeu que el municipi està format per sis nuclis més: Aidí, amb unes vistes a la vall impressionants; Arestui i Biasca, enclavats a la vall; Montenartró, enmig del parc; Romadriu i Sant Romà de Tavèrnoles, aquest darrer totalment abandonat però amb molt d’encant.

Els 3.000 dels Pirineus

Pica d'Estats Vista des de la Pica d'EstatsGetty Images
Amb 3.143 m d’altitud, la Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya, però el Parc Natural de l'Alt Pirineu té altres 3.000. Al costat del famós pic que Jacint Verdaguer va coronar per primera vegada, el pic Verdaguer (3.129 m), la punta Gabarró (3.115 m), el pic de Sotllo (3.073 m) i el pic Rodó de Canalbona (3.004 m) són alguns exemples de cims a fer si volem evitar les aglomeracions que hi han hagut aquest estiu a la Pica d'Estats. 

La Casa de l’Os

Les petjades d'un ós bru Les petjades de l'ós bruLeonikonst / Thinkstock
Si visiteu el Parc Natural de l’Alt Pirineu, no podeu deixar de fer una parada a Isil i entrar a la Casa de l’Os. Aquí ho descobrireu tot sobre l’espècie més amenaçada del parc. L’ós bru és un mamífer autòcton dels Pirineus, que va arribar al llindar de l’extinció a la dècada dels noranta del segle passat. El 1996 i el 1997 es va iniciar una acció de reforç de la població pirinenca que va consistir en l’alliberament de tres exemplars procedents d’Eslovènia, després de comprovar genèticament que els óssos balcànics i els pirinencs pertanyen a la mateix estirp. El 2006 es van alliberar cinc óssos més. El 2014 es van arribar a identificar 31 exemplars a tot el Pirineu: tot un avenç.

La Porta del Cel

Pica d'Estats Vista a la Pica d'EstatsGetty Images
És una travessa d’alta muntanya que uneix els refugis de Graus, Certascan, Pinet i Vallferrera i ens porta a recórrer alguns dels nostres imprescindibles, com la Pica d’Estats o l’estany de Certascan. Pensada per fer en cinc etapes, la Porta del Cel es completa amb un total de 62,3 km i té 11.000 m de desnivell acumulat. Es tracta d’un recorregut que transcorre per alta muntanya i, per tant, cal tenir en compte que les condicions meteorològiques i del terreny poden canviar radicalment de manera sobtada. Si us hi animeu, podeu trobar tota la informació a la web laportadelcel.com.

Les valls d’Àrreu i Airoto

Vall d'Àrreu La vall d'Àrreu vista des del pic del RosariContraix-Wikicommons
Són les més ben conservades del Pirineu català, ja que només s’hi pot accedir a peu. Als magnífics estanys del Rosari, de Garrabea i d’Airoto, s’hi suma la diversitat de substrats rocosos (esquistos, granits i calcàries), i l’existència de boscos pràcticament inalterats d’avet i pi negre. Un paratge natural únic que heu de conèixer quan visiteu el parc.

El bosc de Virós

Bosc de Virós El bosc de Virós
És un dels boscos més extensos i més importants de Catalunya, on, a més, hi ha l’única fageda del parc natural. És espectacular vestida de tardor, i inunda el paisatge de verd a la primavera. Una bona manera de descobrir la zona és aquesta ruta que surt de les bordes de Virós i puja fins al refugi del Gall Fer.

El bosc de Sant Joan de l’Erm

Boscos de Sant Joan de l'Erm Boscos de Sant Joan de l'ErmMarta Montmany
És un indret excepcional per a la pràctica de diferents activitats, com itineraris a peu o en BTT, o un bon lloc per buscar-hi bolets. A l’hivern, s’hi pot practicar esquí nòrdic i desplaçar-se amb raquetes de neu per les pistes que hi ha. Inundat de pi negre i pi roig, és un lloc ideal per perdre-s’hi sense pressa, mentre es para l’orella per escoltar algun animaló. Si us agrada la bici, aquesta ruta us permetrà fer-vos una idea del que amaga el bosc.

El despoblat de Santa Creu de Llagunes

Despoblat de Santa Creu de Llagunes La història del despoblat de Santa Creu de Llagunes es remunta a l'edat de bronzeAjuntament de Soriguera
Enmig del port del Cantó, quasi a dalt de tot, a 1.628 m d’altitud i amb la vall de Siarb als peus, hi ha restes d’un poblat molt i molt antic. Es creu que ja va estar habitat a l’edat del bronze (1500 aC) i que es va abandonar entre finals del segle XIII i principis del XIV, tot i que al llarg de la història s’ha anat utilitzant per a coves de pastors i, després, com a zona de guaita de la Guerra Civil espanyola, a causa de la situació privilegiada de l’indret. Ara podem dir que és un mirador excepcional amb molta història.

El monestir de Sant Pere del Burgal

Monestir de Sant Pere del Burgal La joia romànica del monestir de Sant Pere del Burgalmonestirs.cat
Si us agrada el patrimoni, el Parc Natural té una joia romànica. Hi heu d’arribar per un petit sender que travessa el riu als afores d’Escaló (al terme municipal de la Guingueta d’Àneu). Allà us hi espera un antic monestir benedictí fundat al segle IX que va arribar a la màxima esplendor al segle XIII. Si podeu entrar-hi, a l’absis s’hi conserva una reproducció de les pintures murals romàniques atribuïdes al Cercle del Mestre de Pedret. Les originals són al MNAC.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació