Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Manifest Descobrir, per un turisme al servei del país

La revista DESCOBRIR, una trentena llarga d’entitats i personalitats del turisme català impulsen un manifest que vol revisar el model turístic per al nostre territori fent una aposta decidida per la sostenibilitat i la proximitat.

El passat 30 de setembre, el Manifest Descobrir va començar a caminar. De la mà de les principals entitats de turisme rural catalanes, que van fer un balanç de la temporada d’estiu d’aquest any tan anòmal, el director de la revista, Joan Morales, va presentar a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes un reguitzell de mesures adreçades a millorar el model turístic que presenta el nostre país. Cinc grans objectius impulsats amb una part rellevant del sector que pretenen situar la responsabilitat i la sostenibilitat al centre de l’activitat turística, un cop digerides les lliçons de l’actual crisi sanitària.

Les xifres que la revista DESCOBRIR i les federacions d’agroturisme van aportar no poden ser més eloqüents: els allotjaments de turisme rural, especialment els que es lloguen sencers, han fregat el ple i, entre els seus clients, ha augmentat el percentatge de turistes catalans. Unes dades que criden l’atenció en el context en què ens trobem i, sobretot, si les comparem amb les del sector hoteler en les destinacions de sol i platja, molt més dependents del turisme internacional que no pas les comarques d’interior.

Diversificar és futur

Santuari del Miracle Santuari del MiracleWikimedia Commons
I és que arreu del territori hi ha experiències d’èxit que mostren un camí alternatiu; una manera de fer que té en compte les comunitats locals, que avantposa la qualitat a la quantitat, que vetlla per l’autenticitat de la proposta turística: el fet diferencial de l’oferta en un món globalitzat com el nostre. Gent com en Manel Casanovas, exdirectiu de Turisme de Barcelona, amb una llarga trajectòria en la gestió del turisme de masses, pot parlar-ne amb perspectiva. Avui és l’ànima del projecte del Miracle, un santuari del Solsonès que és alhora un focus d’irradiació cultural, un espai gastronòmic, un alberg i un centre de producció agroalimentària. En Manel admet que la tendència natural del turisme és créixer, però que cal posar-hi el fre perquè tingui un equilibri. “El model necessita ser repensat, ja que la massificació desdibuixa la proposta”, afirma. De fet, creu que l’equilibri només el trobarem amb una economia i un turisme diversificats. “Jo sóc de l’opinió que cal atomitzar l’oferta; les coses en petit són més sostenibles”, indica, i pensa que al rerepaís, a les comarques d’interior i de muntanya, som a temps de construir un model que no repeteixi els errors que hem comès a la costa. En Manel Casanovas prova d’aplicar aquestes idees al santuari del Miracle, un indret rural on fa compatible diverses activitats de perfil turístic amb la vida monàstica de la discreta comunitat benedictina que hi viu.

El turisme com a divulgació

el cinquè llac La ruta del Cinquè Llac també es pot fer en biciEl Cinquè Llac
Val a dir que el turisme és una indústria que floreix a l’ombra de la llibertat i el progrés. I, per tant, el turisme de natura —com també el turisme cultural o el turisme gastronòmic— pot aportar molt a la protecció del nostre patrimoni. Eli Bonfill, oceanògrafa i codirectora del centre de busseig Plàncton Diving, amb seu a l’Ametlla de Mar, es dedica a donar a conèixer el mar i a estudiar-lo (la seva empresa participa en programes científics), i està convençuda que aquesta tasca divulgativa és clau per al futur del medi marí. “Descobrir el mar a la gent que no el coneix, o que no el coneix prou, no tan sols és bonic com a experiència de relació amb la gent, sinó que permet fer pedagogia a favor de la conservació”, sentencia. I és ben bé a aquesta finalitat que dediquen la seva activitat a Plàncton Diving, ja que també organitzen iniciatives de voluntariat per netejar el fons marí i els residus flotants a les platges de la zona o jornades de ciència ciutadana, que a més d’aportar dades valuoses als especialistes posen a l’abast tallers gratuïts i immersions als assistents.

Un altre exemple reeixit és el d’Evarist March, biòleg consultor en botànica, director de l’empresa Naturwalks i formador, entre d’altres facetes que l’han dut a seleccionar herbes, plantes aromàtiques i altres ingredients per al Celler de Can Roca. L’Evarist té molt clar el paper que el guiatge ha de jugar en el nou model turístic: “La millora de la qualitat del turisme està relacionada amb la incorporació d’un guia professional a les nostres sortides, ja que ens permet tenir un contacte més íntim i personal amb els llocs, la seva gent i els recursos a visitar. Alhora que ens garanteix reduir l’impacte de la nostra petjada, millorar la seguretat i afavorir el contacte de qualitat amb els diferents actors del territori, com ara artesans, productors, hostalers, restauradors i els mateixos habitants”, afegeix. Naturwalks és un referent internacional que combina divulgació amb sentit pràctic i grans dosis de compromís amb el territori.

El mateix es pot dir d’El Cinquè Llac, una ruta senderista a cavall de les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça que ha estat agafada com a model en el marc del programa comunitari Hiking Europe. La màxima del turisme responsable diu: un bon lloc per viure és un bon lloc per visitar. Des d’aquest punt de vista, el turisme és gairebé una conseqüència, un factor que suma a un sistema econòmic i social saludable, que valora el pagès, preserva els paisatges, vetlla per la cultura i dóna una bona qualitat de vida als seus veïns. Mireia Font, propietària de Casa Leonardo, a Senterada, i impulsora de la ruta, ho té clar: “el fet turístic ha de cuidar l’entorn i les persones; les qui hi treballem i les qui ens visiten. Si volem continuar tenint turisme, només pot ser aquest”. Tant és així que, a partir dels recursos que aporta El Cinquè Llac, han desenvolupat el projecte Gratitud, un intent de “retornar a la natura, al paisatge i al territori tota la felicitat que ens procuren a través de propostes de protecció i de recuperació del patrimoni”. El Manifest Descobrir aposta per la planificació i la regulació com a eines imprescindibles de la gestió turística, tenint en compte a més que el turisme interior —desestacionalitzable per definició— no és només una tendència, una moda passatgera, sinó que anirà a més. I és bo que sigui així, atès que la sostenibilitat té molt a veure amb la mobilitat. Viatjar menys per viatjar més bé.

Les 5 mesures del manifest

Roda de premsa Manifest
1. El planeta ho necessita i la societat ho exigeix; la sostenibilitat ja no pot ser un objectiu, sinó un punt de partida. Incorporar els criteris de sostenibilitat en les polítiques de turisme. Cal establir normatives seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, aprovada per l’Organització de les Nacions Unides.

2. Promoure el turisme de proximitat com a objectiu estratègic de país. Cal destinar una part substancial de la taxa turística a l’impuls del turisme intern; fer una planificació dels fluxos de visitants per desestacionalitzar l’activitat i evitar la massificació; repartir de manera més igualitària els ingressos que genera l’activitat turística; treballar amb guies i empreses locals per reforçar el teixit econòmic i ciutadà del territori; estimular el turisme de natura; potenciar la mobilitat tranquil·la d’activitats com el senderisme o el cicloturisme; promoure els productes agroalimentaris de proximitat i de temporada; protegir la qualitat, integritat i atractiu dels nostres paisatges i preservar el patrimoni cultural material i immaterial que configura la identitat del país.

3. Augmentar la qualificació dels negocis turístics i substituir els llocs de treball precaris per ocupació de qualitat. Això implica facilitar la reforma o fins i tot el tancament dels negocis i activitats que no treballin amb els valors de la destinació. Aquesta reconversió ha d’anar acompanyada de la renaturalització d’espais degradats;
d’una inversió en la formació professional en el món rural per aconseguir crear ocupació digna i incrementar la professionalitat i qualitat del servei que s’ofereix, a més de polítiques per a la transformació digital del sector.

4. Ordenar l’activitat turística per combatre la massificació. La immensa biodiversitat del nostre territori permet oferir un gran ventall d’experiències i possibilitats que s’han de desenvolupar de manera equilibrada. El turisme pot ser una pota important de l’alternativa econòmica per a les comarques d’interior —al costat d’un sector primari viu i d’una cultura dinàmica. Per això convé controlar les nombroses modalitats d’allotjament, sobretot aquelles que poden afectar l’accés a l’habitatge dels seus habitants, i regular les activitats al territori a fi d’evitar la saturació de les destinacions.

5. Crear una taula unitària per a la gestió de Catalunya com a destinació. Fins ara, els diversos patronats turístics i administracions han desenvolupat les seves pròpies eines de gestió i promoció sense una visió estratègica comuna. La mirada conjunta de totes les institucions implicades permetria fer una gestió integrada del turisme al nostre país per abordar els reptes que se’ns plantegen i trobar-hi solucions de manera compartida i consensuada.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació