Anuncia't al Descobrir

10 racons menys coneguts de les Guilleries

Miradors espectaculars, una fortalesa ibèrica de més de dos mil anys o castells on han dormit reis. Us expliquem tot el que no us podeu perdre d’aquest espai natural.

Us donem la benvinguda a un indret per gaudir de tots els colors de la natura. Un paratge muntanyós, dominat per cingleres, on podreu observar des de boscos mediterranis fins a boscos centreeuropeus amb pinedes, alzinars i rouredes. Una zona amb una riquesa patrimonial que us meravellarà de tal manera que, una vegada la conegueu, no voldreu deixar d’anar-hi mai. L’embassament de Sau, l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, la Pedra del Sacrifici o el monestir de Sant Pere de Casserres són alguns dels llocs més emblemàtics de les Guilleries, però avui us volem mostrar 10 racons menys coneguts que heu de visitar quan aneu a aquest espai natural.

El Casol de Puigcastellet

El Casol de Puigcastellet El jaciment ibèric del Casol de Puigcastellet conserva una muralla de 64 mRicard Badia
En un dels primers turons alçats de les Guilleries, a 709 m d’altitud, s’amaguen restes d’una fortificació molt i molt antiga. Si voleu conèixer i descobrir les característiques de l’arquitectura militar ibèrica, sens dubte, el Casol de Puigcastellet n’és un molt bon exemple. Aquesta fortalesa ausetana, datada del segle III aC, encara conserva una muralla de 64 m de llargada, una torre massissa quadrangular i deu àmbits. Des d’aquesta edificació, anomenada de “barrera”, els ibers controlaven l’accés natural que hi ha entre la plana de Vic i les terres baixes gironines.

El castell de Bellpuig

Castell de Bellpuig El castell de Bellpuig és un dels elements arquitectònics més importants de Sant Julià de VilatortaJordi Riera
Aquest castell, originari del segle XII, és un dels elements de patrimoni arquitectònic més rellevants de Sant Julià de Vilatorta, la població que resguarda les seves restes. Damunt d’un turó envoltat de boscos d’alzines i roures, trobareu els dos murs que només romanen de l’antic castell. Però la història darrere d’aquestes restes us transportarà a un passat de cavallers i donzelles. Si us apropeu, segurament els veïns us expliquen la llegenda que li va donar el nom popular del castell dels Moros, una història d’amor, una princesa i l’exèrcit àrab.

El castell de Sant Llorenç del Munt

Castell de Sant Llorenç de Munt El castell de Sant Llorenç del Munt està datat de l’any 884Ricard Badia
Al límit nord-est de Sant Julià de Vilatorta, al vessant oest d’un turó, les restes del castell de Sant Llorenç encara s’alcen majestuoses. En el seu origen, l’any 884, era un castell termenat, però, amb el pas del temps, va acabar esdevenint residència de canonges agustinians, concretament a l’inici del segle XI, quan va ser suplantat pel castell de Meda. Si hi feu una passejada pels voltants, podreu gaudir de les restes de la fortificació al monestir benedictí i de la base d’una torre quadrada que encara es troba al cim de la muntanya.

La Domus del Pi

Domus del Pi La Domus del Pi encara conserva el sostre de l’edificacióRicard Badia
Situada pràcticament al cim del Puig d’en Riba, al municipi de Vilanova de Sau, la Domus del Pi és un edifici fortificat de dues plantes que ha passat de mans a mans durant tota la seva existència, des de famílies de cavallers fins a comtes. La menció documental més antiga podria ser del 994, però la datació basada en el carboni-14 la situa a finals del segle XII. Sigui quina sigui la seva edat, sens dubte, aquesta construcció de pedra romànica us farà transportar a temps passats.

L'ermita de la Damunt

Ermita de la Damunt L’ermita de la Damunt va ser font d’inspiració de mossèn Cinto VerdaguerWikimedia Commons
Si us agrada la literatura, heu de saber que aquesta ermita va ser font d’inspiració del gran poeta folguerolenc, mossèn Cinto Verdaguer, per escriure el seu poema ‘L’arpa’. Aquesta capella, datada entre els segles XI i XII, és de planta única, coronada per un campanar que només conserva una campana. Si us apropeu a l’ermita de la Damunt, gaudireu d’un espai que respira tranquil·litat.

El pont de la Malafogassa

Pont de la Malafogassa La riera Major al seu pas pel característic pont de la MalafogassaMikipons, Wikimedia Commons
Amagat entre la natura encisadora de l’antic camí ral que unia Vic amb Girona, prop de Vilanova de Sau, trobareu un pont que encara conserva l’estructura de la seva època de reconstrucció, cap al segle XV, sense pràcticament modificacions. La seva estructura està formada per dos arcs de mig punt adovellats, un dels quals és molt ample, cosa que permet que hi passi per sota la riera Major. Un indret que us portarà pau i us farà connectar amb la natura.

El gorg de Llitons

Gorg de Llitons, a Folgueroles El gorg de Llitons es troba pujant per l'antic camí de Sau, a FolguerolesAna Cabrerizo
És un indret meravellós on s’uneixen les aigües dels torrents de Collsameda i del Sot Fosc. A més, són l’origen del torrent de Tavèrnoles. Com a bon folguerolenc, mossèn Cinto Verdaguer també va inspirar-se en aquest paratge natural encisador per escriure part de la seva obra. És un lloc ideal, espectacular, en què destaca la fondària i l’estretor del salt de l’aigua, uns detalls que us recordaran molt a l’escrit de Verdaguer "Quan fórem dalt de la collada…".

El puig del Far

Puig del Far El puig del Far té una paronàmica des del pantà de Sau fins als cingles de VilanovaXevi Vilaregut
És un mirador que us deixarà bocabadats per la immensitat del paisatge que podreu contemplar. Al puig del Far, d’esquerra a dreta, podreu gaudir d’una panoràmica que us convida a veure el pantà de Sau, els massissos de les Guilleries i el Montseny i els cingles de Tavertet. A més, podreu gaudir de la vista que creen els cingles de Vilanova, que s’estenen a banda i banda com si fossin una gran muralla irregular.

El Salt de la Minyona

Salt de la Minyona El Salt de la Minyona es troba a uns 832 m d’altitudRicard Badia
Sens dubte, la grandesa natural que presideix aquest mirador us meravellarà. Situat al cim dels Munts, a uns 832 m d’altitud, dominant els cingles de Vilanova de Sau, podreu admirar part de l’imponent paisatge de les Guilleries. El Salt de la Minyona, amb una estructura geològica tan singular per l’erosió de les aigües, també va atrapar el poeta Jacint Verdaguer, que d’una manera recurrent va emprar a la seva obra aquest paisatge espectacular.

El santuari de Puig-l'agulla

Santuari de Puig-l'agulla El santuari de Puig-l'agulla va ser reconstruït l'any 1775 pels veïns de la zonaWikimedia Commons
L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona està ple de santuaris i esglésies, però el de Puig-l’agulla, de Sant Julià de Vilatorta, té un espai molt especial en la història dels seus veïns. Incendiada i devastada per les tropes franceses l’any 1654, davant d’aquesta situació tràgica, un segle després, el poble, en lloc d’oblidar-se del culte de la ‘Mare de Déu de Puig-l’agulla’, va decidir refer l’edificació. I dit i fet, quan hi aneu, podreu gaudir de l’església que l’any 1775 els veïns de la zona van reconstruir amb les seves pròpies mans.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació