Sabem que fa relativament poc temps que s’ha reintroduït i que habita els boscos del Parc Natural de l’Alt Pirineu. També, que és un animal que hiverna i que, per seguir-ne el rastre, podem buscar-ne petjades o pèl a l’escorça dels arbres. Però, sabíeu que històricament se l’ha anomenat més ‘óssa’ que ‘ós’, i que al Pirineu hi ha molts topònims que fan referència a aquest animal? Hem sel·leccionat el territori de l'ós bru com un dels 10 llocs que heu de visitar abans que s'acabi el 2021, però mentre, us animem a descobrir 5 curiositats de l’ós bru als Pirineus.
És l'ossa i no l'ós
Fotografia d'un ós bru, el mamífer més gran dels PirineusIeltxu Azkarate
Encara que sovint es faci referència a l’ós en masculí, aquest animal mític al Pallars és esmentat sempre en genèric femení, ‘l’óssa’, i en algunes valls era conegut com ‘la senyora’ (vall Ferrera) o ‘la peluda’ (vall de Cardós).
Topònims amb nom d’ós
Els paisatges de la rodalia del poble abandonat d’Àrreu, a les valls d’Àneu, un dels territoris de l’ós bruÒscar Rodbag
El Pallars Sobirà, com la resta dels Pirineus, ha estat històricament freqüentat per l’ós, de la qual cosa hi ha constància a la toponímia; així, força accidents geogràfics porten el nom d’aquest animal. Al terme del Baix Pallars, hi trobem la roca del Racó de l’Ós; a Baiasca, la cova de l’Óssa; a la Torre de Cabdella, el pas de l’Ós, i a Llavorsí, el clot de l’Ós, entre d’altres.
L’‘Ursus arctos’ sembla estar per tot arreu. També testimonien la presència de l’ós i la seva relació amb els pobles diverses llegendes, danses i festes populars, com els balls de l’ós que es feien pel carnaval a poblacions com Tor, Espot, Son o Farrera, avui desapareguts —les festes de l’ós sí que se celebren encara a Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir.
L’últim ós caçat
Un ós bru enmig d'un bosc de pi negrePiros Explorer
L’últim ós caçat al Pallars Sobirà, documentat, fou abatut a la vall Ferrera pel caçador Martí Bringué, el 14 de novembre de 1948. La persecució humana amb paranys, verí o armes de foc, especialment cruenta a la primera meitat del segle, va portar l’espècie a l’extinció a Catalunya i bona part dels Pirineus entre els anys setanta i noranta, i ha estat mitjançant un projecte de reintroducció iniciat l’any 1996 que ha retornat l’ós al territori.
L’ós a les pintures romàniques
L’ós a la pintura mural de l’església de Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de CardósTurisme Pallars Sobirà
Les pintures romàniques de les esglésies de Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós, de Santa Maria d’Àneu i de Santa Maria de Ginestarre són un cas únic del romànic català: en aquests murals, hi apareix dibuixat un ós bru en substitució del tradicional lleó que acostuma a representar sant Marc a la major part de la iconografia.
El camí de l’Óssa
El mirador de l’Óssa amb el nucli d’Isil als peus, el punt de sortida i arribada del camí de l’ÓssaConsorci de Turisme de les Valls d'Àneu
Més que una curiositat, és una proposta. Una ruta circular amb sortida i arribada al nucli d’Isil que dóna a conèixer l’hàbitat de l’ós bru. A la Casa de l’Ós, faciliten un plànol per fer la ruta de manera autoguiada. Durant el recorregut, podeu jugar a localitzar petjades de l’ós i d’altres animals que hi conviuen a les muntanyes del Pallars; per exemple, la guineu, el teixó, el cérvol, l’isard o el porc senglar. I, també, podeu trobar arbres i arbustos que donen fruits dels quals s’alimenta el plantígrad, com el roser caní, el roure, el cirerer o l’esbarzer.