7 formacions naturals espectaculars de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és una de les zones muntanyoses més característiques de la serralada Prelitoral. Situada entre les comarques del Vallès Occidental, el Bages i el Moianès, la regió és coneguda pels seus imponents cingles de conglomerat, sempre de postal. En aquesta ocasió us descobrim set formacions naturals de Sant Llorenç del Munt i l'Obac que heu de conèixer, perquè aprecieu tota la bellesa d'aquest popular parc. Des de coves llegendàries fins a monòlits espectaculars, prometem que els indrets d'aquesta llista no us deixaran indiferents. Abans de començar, però, us recordem que el parc té zones vulnerables i molt freqüentades. Si mai l’heu de visitar, assegureu-vos que deixeu el mínim impacte possible a la zona. Preparats per descobrir els indrets més singulars de Sant Llorenç del Munt i l’Obac? Som-hi!

Cova o Morral del Drac

La Morral del Drac, refugi del llegendari drac de Sant LlorençTardor62 (Wikimedia Commons)

És un dels monòlits més icònics i freqüentats del Parc Natural. La roca sobresurt uns 30 metres sobre el bosc que l'envolta, i es localitza al vessant nord de la Mola, el cim més famós de la regió. La gran esquerda que presenta el conglomerat era el refugi del ferotge drac de Sant Llorenç, d’una popular rondalla local. El monòlit explica la història del valent comte Sunifred, l'heroi que finalment va fer sucumbir la bèstia que atemoria tota la regió. Un indret absolutament llegendari!

Bauma Freda

La visera de la cavitat està a més de 10 metres d’alturaGustau Erill (Wikimedia Commons)

A l'extrem nord del Parc Natural trobareu aquesta majestuosa obertura a la roca, d'enormes dimensions. La balma —"bauma" per als locals— està situada dins el terme municipal de Monistrol de Calders (Moianès), i és resultat de l'acció del torrent de la Roca, que transcorre pel costat. Dins la cavitat també hi podreu localitzar algunes restes de murs. Per presenciar aquesta meravella geològica haureu de seguir el torrent de la Roca en direcció sud, des de Monistrol, i en una hora, aproximadament, hi sereu.

Castellassa de Can Torres

El perfil inconfusible de la Castellassa, que, per a molts, recorda el d'un camellEliziR (Wikimedia Commons)

Pocs indrets trobareu que siguin igual de fotogènics que la Castellassa de Can Torres, al nord de Matadepera (Vallès Oriental). L'enorme monticle s'alça imponent damunt els sots de Matalonga i la Carda, i s'estima que fa uns 45 metres des de la seva base, al coll de l'Elefant. Si veieu la Castellassa de perfil podreu distingir-ne perfectament els tres pics, anomenats la Torre, la Cabreta i la Gepa. Des d'aquesta perspectiva tampoc us serà gens complicat endevinar quin nom d'animal s’atorga també a la formació, per la seva similitud. Exacte, el Camell!

Cau dels Emboscats

Per accedir a la balma, hem de fer ús d'aquesta escala de fustaEliziR (Wikimedia Commons)

Aquesta balma inhòspita de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) amaga una de les històries més curioses del parc. Situat a la serra dels Emprius, el cau ha servit de refugi a fugitius d'èpoques diverses, especialment, durant la guerra del Francès. Per accedir-hi haureu d'utilitzar una escala de fusta i grapes de ferro, les quals us permetran escolar-vos per un avenc i arribar a la balma. L'experiència farà que us sentiu com uns autèntics bandolers de segles enrere, els quals aprofitaven el peculiar relleu de la regió per amagar-se.

Cavall Bernat

El Cavall Bernat, a la dreta, ben distingit del cap de la Mort, a l'esquerraMgclape (Wikimedia Commons)

És un dels emblemes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El sorprenent conglomerat, de 28 metres d'altura, s'eleva just per sobre la urbanització de Matadepera (Vallès Occidental) que porta el mateix nom. També se'l coneix amb el nom del Burret, per les seves reduïdes dimensions si el comparem amb el Cavall Bernat de Montserrat. Petit o no, us podem assegurar que, un cop al peu, us captivarà la seva imponent silueta, distingible des de gran part del Vallès.

Cova Simanya

L'entrada a la galeria, d'uns 400 metres de recorregut internLaura de Castellet (Mapes de Patrimoni Cultural)

La Simanya forma part d'un sistema càrstic de diverses coves, situat a les parets orientals del Montcau. Causada per l'acció erosiva de l'aigua, la cavitat té uns 400 metres de recorregut interior, i és la més gran del conjunt que integra. Uns quants metres al sud d'aquesta cova hi ha les entrades de la cova del Triangle i la Simanya Petita, mentre que al nord localitzareu la cova del Torrent i la de l'Àngel. En aquest sistema de coves s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, així que, si les visiteu, heu de ser prudents i respectar al màxim l'estat original de la zona.

Paller de Tot l'Any

El cim del paller de Tot L'any, amb Montserrat al fonsJordi Piñero (Mapes de Patrimoni Cultural)

Acabem amb el paller de Tot l'Any, un massís agrest i escarpat de la serra de l'Obac, al límit entre Rellinars i Vacarisses (Vallès Occidental). Al capdamunt d'aquesta increïble formació albirareu una característica agulla rocosa, que s'alça fins als 816 metres d'altitud. Diu la tradició popular que a la zona s'hi amagava el bandoler Capablanca, la cova del qual encara no s'ha trobat amb certesa. Qui sap si, un dia d'aquests, algun curiós descobrirà finalment l'indret on es refugiava el llegendari fugitiu.