Anuncia't al Descobrir

El cap de Creus rep un 25% més d'ocells aquàtics que l'any passat

El cens hivernal del Parc Natural ha permès comprovar la presència d'algunes espècies singulars, així com l'impacte dels fenòmens meteorològics adversos

El 19è cens hivernal d'aus aquàtiques del Parc Natural del Cap de Creus ha permès certificar la presència de 1.665 exemplars, 386 més que l'any passat. El recompte, fet amb el suport del personal tècnic, el Cos d'Agents Rurals i el Servei de Fauna i Flora, ha permès comprovar els efectes dels fenòmens climàtics adversos en la població d'ocells a la zona. Les condicions meteorològiques del gener, incloent-hi el temporal Filomena, han propiciat la presència de tres espècies difícilment observables al parc, com el remena-rocs, el fraret i la calàbria agulla. El primer va ser localitzat a l'illa Messina de Cadaqués, el segon a la badia de Montjoi i el tercer a la punta del cap de Creus, en vol.

També s'ha observat una recuperació del nombre d'exemplars de corb marí gros, amb una xifra total de 57 individus. És el nombre més gran dels últims anys al parc, descobriment notable tenint en compte que es tracta d'una espècie en davallada a Catalunya. D'altra banda, el gavià argentat segueix sent l'ocell més present al cap de Creus, amb 1.197 individus recomptats enguany, 300 més que l'hivern passat. Encara que la dada pugui semblar esperançadora, continua sent una xifra baixa si la comparem amb la d’altres anys, en què la població havia arribat als 2.300 exemplars. El canvi climàtic és un dels factors que afecta les poblacions d'aquestes dues espècies.

Pel que fa a les baldrigues, se n'ha detectat un nombre prou elevat d'exemplars. La seva presència és un dels factors que posa en relleu la importància del Parc Natural, ja que es consideren espècies amenaçades. En concret, s'han localitzat 224 individus de baldriga mediterrània, 48 més que l'hivern anterior, i 18 de baldriga balear, en perill d'extinció. Aquest darrer és un dels nombres més baixos dels últims anys al parc, i es creu que podria estar relacionat amb els desplaçaments de l'au per alimentar-se en altres punts del litoral ibèric, on se n'han registrat xifres més destacables.

Tot i que no era l'objectiu de l'estudi, s'han albirat cinc parelles nidificants de corb marí emplomallat. Aquesta espècie és endèmica del Mediterrani, i a Catalunya només cria als cingles dels litorals de l'Empordà i la Selva. A més a més, s'han observat alguns ocells rapinyaires com el duc, el falcó pelegrí o l'àguila cuabarrada, tot i que no formen part de les espècies estudiades.

El cap de Creus, una zona singular
La peculiar situació geogràfica del Parc Natural fa que sigui un bon observatori de l'evolució de la fauna marina a Catalunya i el Mediterrani. A causa de les característiques que presenta la regió, el cens s'ha de fer utilitzant mètodes diferents dels d'altres zones. Concretament, al cap de Creus el recompte s'ha de dur a terme amb embarcacions i observant des de la costa. L'estudi també ha utilitzat dades del portal ornitho.cat, gestionat per l'Institut Ornitològic de Catalunya i que incorpora informació de persones afeccionades a les aus.

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació