El Govern ha aprovat el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l'Alta Garrotxa. El document, escrit amb la col·laboració del Consorci de l'Alta Garrotxa i les poblacions que l'integren, pretén protegir, ordenar i gestionar aquest espai natural. El Pla respon a una reivindicació històrica de la regió, que fins ara havia estat regulada per una llei de caràcter temporal, aprovada el 1995. La nova normativa afectarà 33.000 hectàrees, repartides entre la Garrotxa, el Ripollès i l'Alt Empordà. En total, s'hi veuran inclosos 11 municipis: Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Beuda, Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tortellà i Camprodon.
Dues estratègies principals
En concret, el Pla inclou dues estratègies principals de gestió. La primera s'aplicarà a zones de foment de la dinàmica natural, i servirà per a terrenys públics. La idea és aprofitar-ne el potencial de renaturalització i millorar-ne els ecosistemes, creant fins i tot noves activitats per observar la natura. La Generalitat oferirà a finques privades i de propietat municipal la possibilitat d'adherir-se voluntàriament a aquesta iniciativa. La segona estratègia preveu una gestió sostenible de la resta dels terrenys, dins el marc del règim general de protecció de l'espai. Finalment, el Pla també estableix diverses àrees d'atenció especial, per a zones singulars com hàbitats molt específics o espais amb esport regulat.
Dins d'aquests terrenys el document dictarà, doncs, els objectius d'espai, la zonificació, els usos del sòl, l'ús públic, l'aprofitament dels recursos naturals i les mesures per a la conservació del patrimoni. La inversió prevista, de 5,6 milions d'euros i deu anys de durada, anirà destinada a mesures de foment, estudis i programes de seguiment, formació, sensibilització i educació. El Fons de Patrimoni Natural serà el principal responsable de prioritzar les despeses.
Dues estratègies principals
En concret, el Pla inclou dues estratègies principals de gestió. La primera s'aplicarà a zones de foment de la dinàmica natural, i servirà per a terrenys públics. La idea és aprofitar-ne el potencial de renaturalització i millorar-ne els ecosistemes, creant fins i tot noves activitats per observar la natura. La Generalitat oferirà a finques privades i de propietat municipal la possibilitat d'adherir-se voluntàriament a aquesta iniciativa. La segona estratègia preveu una gestió sostenible de la resta dels terrenys, dins el marc del règim general de protecció de l'espai. Finalment, el Pla també estableix diverses àrees d'atenció especial, per a zones singulars com hàbitats molt específics o espais amb esport regulat.
Dins d'aquests terrenys el document dictarà, doncs, els objectius d'espai, la zonificació, els usos del sòl, l'ús públic, l'aprofitament dels recursos naturals i les mesures per a la conservació del patrimoni. La inversió prevista, de 5,6 milions d'euros i deu anys de durada, anirà destinada a mesures de foment, estudis i programes de seguiment, formació, sensibilització i educació. El Fons de Patrimoni Natural serà el principal responsable de prioritzar les despeses.