Pas endavant per a la protecció del litoral català

La Comissió de Territori i Sostenibilitat ha aprovat la posada en marxa de tres instruments per protegir i ordenar el litoral català. En concret, s'ha donat llum verda al Pla de protecció de la Costa Brava, i s'ha iniciat la redacció del Projecte director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar i la del Pla de protecció i ordenació del litoral. Les tres eines tenen l'objectiu de regular l'activitat a la línia de la costa, una zona d'alt valor econòmic, social i paisatgístic però molt vulnerable al canvi climàtic.

15.000 habitatges evitats a la Costa Brava
Dels tres, el Pla de protecció de la Costa Brava és l'únic que ja ha entrat en vigor. Aquesta eina pretén regular zones amb potencial edificable, revisar-ne la sostenibilitat i proposar l'estratègia més adient per a cadascuna. En total, s'ha analitzat la viabilitat de 201 sòls de la costa gironina on es podria construir, de 17 municipis, entre els quals Cadaqués, Roses, l’Escala, Begur, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. A la pràctica, el Pla preveu que s'eviti la construcció d'uns 15.000 habitatges que s'haurien pogut edificar amb la normativa anterior.

D'altra banda, també s'ha començat a redactar el Projecte director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar. Aquesta proposta, similar a l’anterior, però per a la resta de la costa catalana, té la intenció de revisar més de 300 sòls on també es podria edificar. La normativa afectarà 26 municipis diferents, amb un potencial de 100.000 nous habitatges totals. El litoral de l'Àrea Metropolitana no s'inclou dins el projecte.

Finalment, s'han donat per iniciades les tasques d'elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral. L'instrument, derivat de la Llei de protecció i ordenació del litoral de 2020, proposarà tractaments i estratègies personalitzats per a cada platja catalana. Es pretén així regular 580 quilòmetres de línia de la costa, de 89 localitats diferents.

El primer projecte d'aquest estil va ser aprovat el juliol de 2020, a la zona de l'Alt Pirineu. En aquell cas, es va reduir unes 300 hectàrees la superfície de sòl de creixement residencial, i es va evitar així la construcció de 8.500 habitatges.

Vulnerables al canvi climàtic
Els tres models sorgeixen com a resposta a l'emergència climàtica, declarada pel Govern el 2019 i que amenaça de debilitar cada cop més el litoral català. El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, de 2016, preveu que el 2060 el país tingui 140 quilòmetres de costa molt vulnerables a temporals (més del doble que la xifra actual). Per al mateix any, s'espera que un 70% de les platges tinguin un risc alt d'inundació.