Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -35%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX DE TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

La posidònia, una aliada contra els plàstics

Un estudi ha descobert com s’ho fa aquesta planta per extreure milions de plàstics del mar

La posidònia és capaç de capturar tota mena de plàstics que han estat abocats al mar i expulsar-los a la platja amb l’ajuda de l’onatge. Així ho constata un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat de Barcelona que descriu, per primera vegada, quin mecanisme utilitza aquesta planta marina endèmica de la Mediterrània per tal de retornar a terra ferma una part dels plàstics que havien anat a parar al mar. Segons Anna Sánchez-Vidal, que ha liderat l’estudi, la posidònia pot atrapar fins a 867 milions de plàstics cada any.

La posidònia, imprescindible

Posidònia La posidònia és una de les quatre plantes marines autòctones del mar MediterraniGetty Images
Però aquesta és només una de les moltes funcions que desenvolupa aquesta planta, que té un paper essencial als ecosistemes marins del litoral català. Les praderies de posidònia són hàbitats marins plens de biodiversitat i alberguen més de mil espècies diferents: des de minúscules algues que viuen enganxades a les fulles, passant per cargols i crustacis que s’amaguen entre l’herbassar fins a esponges que es fixen a la part baixa de la planta o mol·luscs que s’enterren a la sorra. A més de ser l’espai perfecte on refugiar-se i reproduir-se, per a molts peixos com llobarros, escórpores o rogers la posidònia és el lloc ideal on trobar aliment.

Entre els beneficis que aporta al seu entorn també es troba el fet que genera oxigen gràcies a la fotosíntesi, protegeix les platges de l’erosió dels temporals, actua com a filtre natural de l’aigua i fins i tot enterra al sediment una part del carboni que genera l’ésser humà i que és un dels culpables del canvi climàtic. Tot i el seu gran valor ecològic, aquesta planta s’ha anat degradant degut a l’impacte humà. “A Catalunya calculem que tenim el 75% de la superfície de posidònia que hi havia fa un segle”, explica Javier Romero, ecòleg expert en posidònia.

També hi ha bones notícies, però. El mateix Javier Romero explica que “la regressió massiva de principis i mitjan segle XX sembla aturada, i en alguns indrets es comencen a notar alguns tímids símptomes de recuperació”. A més, també existeixen iniciatives per protegir la planta, com el Save Posidonia Project. Les Balears tenen grans extensions de praderies de posidònia, i aquesta campanya del Consell Insular de Formentera treballa per a la conservació d’aquesta planta, responsable de la limpidesa i color de les seves aigües.

Els 4 passos de la posidònia per expulsar els plàstics del mar

Egagròpiles Abans de ser transportades fins la platja, les egagròpiles o boles de Neptú atrapen fragments de plàsticGetty Images
1. Quan cau una fulla de posidònia, la seva base es queda enganxada al rizoma, la tija subterrània des d’on surten les arrels i les fulles de la planta. La base de la fulla, que s’anomena pecíol, és molt fibrosa i té un aspecte plomós, i va alliberant microfibres a mesura que s’erosiona per l’aigua i l’abrasió de la sorra.

2. Les microfibres s’entrellacen entre elles lentament fins a formar una bola cada vegada més grossa. Aquests aglomerats s’anomenen egagròpiles o boles de Neptú.

3. Mentre es forma aquesta bola, plàstics de diversos tipus i mides queden atrapats a dins. Per exemple, fibres de roba, fragments d’ampolles d’aigua o fil de pescar, entre d’altres.

4. Les egagròpiles són expulsades de les praderies de posidònia per l’onatge, que les transporta fins a la platja.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació