La posidònia, una aliada contra els plàstics

Però aquesta és només una de les moltes funcions que desenvolupa aquesta planta, que té un paper essencial als ecosistemes marins del litoral català. Les praderies de posidònia són hàbitats marins plens de biodiversitat i alberguen més de mil espècies diferents: des de minúscules algues que viuen enganxades a les fulles, passant per cargols i crustacis que s’amaguen entre l’herbassar fins a esponges que es fixen a la part baixa de la planta o mol·luscs que s’enterren a la sorra. A més de ser l’espai perfecte on refugiar-se i reproduir-se, per a molts peixos com llobarros, escórpores o rogers la posidònia és el lloc ideal on trobar aliment.

Entre els beneficis que aporta al seu entorn també es troba el fet que genera oxigen gràcies a la fotosíntesi, protegeix les platges de l’erosió dels temporals, actua com a filtre natural de l’aigua i fins i tot enterra al sediment una part del carboni que genera l’ésser humà i que és un dels culpables del canvi climàtic. Tot i el seu gran valor ecològic, aquesta planta s’ha anat degradant degut a l’impacte humà. “A Catalunya calculem que tenim el 75% de la superfície de posidònia que hi havia fa un segle”, explica Javier Romero, ecòleg expert en posidònia.

També hi ha bones notícies, però. El mateix Javier Romero explica que “la regressió massiva de principis i mitjan segle XX sembla aturada, i en alguns indrets es comencen a notar alguns tímids símptomes de recuperació”. A més, també existeixen iniciatives per protegir la planta, com el Save Posidonia Project. Les Balears tenen grans extensions de praderies de posidònia, i aquesta campanya del Consell Insular de Formentera treballa per a la conservació d’aquesta planta, responsable de la limpidesa i color de les seves aigües.

1. Quan cau una fulla de posidònia, la seva base es queda enganxada al rizoma, la tija subterrània des d’on surten les arrels i les fulles de la planta. La base de la fulla, que s’anomena pecíol, és molt fibrosa i té un aspecte plomós, i va alliberant microfibres a mesura que s’erosiona per l’aigua i l’abrasió de la sorra.

2. Les microfibres s’entrellacen entre elles lentament fins a formar una bola cada vegada més grossa. Aquests aglomerats s’anomenen egagròpiles o boles de Neptú.

3. Mentre es forma aquesta bola, plàstics de diversos tipus i mides queden atrapats a dins. Per exemple, fibres de roba, fragments d’ampolles d’aigua o fil de pescar, entre d’altres.

4. Les egagròpiles són expulsades de les praderies de posidònia per l’onatge, que les transporta fins a la platja.