10 indrets màgics de Barcelona que han inspirat escriptors

Històricament, els racons de Barcelona han il·luminat artistes de tota mena. Als seus carrers, podem passar de les avingudes més monumentals i assolellades als passos més estrets i misteriosos, i d’aquí, a la bellesa del mar o a l’ombra de qualsevol parc. La capital catalana és una ciutat singular, que muta a cada pas que hi fas, i que té mil cares diferents. Coincidint amb el Sant Jordi d’enguany, avui us portem a descobrir deu indrets màgics de Barcelona que han aparegut en obres literàries, perquè capteu el poder inspirador de la localitat. Alguns dels llibres són d’importància universal, però també n’hi ha d’altres que potser no coneixíeu. Endavant!

Turó Park

L’escultura a Pau Casals domina l’entrada més meridional del ParkAjuntament de Barcelona

Aquest majestuós parc, ubicat una mica més amunt de la Diagonal, al barri de Galvany, ha servit d’inspiració a molt artistes. Una mostra d’aquesta influència és el poema ‘El ángel verde’, de José Agustín Goytisolo, o ‘Retorn al Turó Park’, de Joan Margarit. Margarit va viure molts anys davant del parc, i en aquesta peça parla del verd que domina l’espai, els seus cavalls de bronze i els nenúfars que floten sobre el llac.

La plaça del Diamant

La Colometa, protagonista de ‘La plaça del Diamant’Ajuntament de Barcelona

Situada en l’antigament conegut com a ‘barri dels joiers’, la plaça del Diamant és un dels emblemes del barri de Gràcia. L’espai és conegut per la famosíssima novel·la homònima de Mercè Rodoreda, que explica la vida de la Natàlia, també anomenada ‘Colometa’. A la plaça, de fet, s’hi pot trobar una escultura que representa la protagonista de l’obra, amb els seus característics coloms envoltant-la. Un indret d’alt valor literari.

Santa Maria del Mar

La façana de Santa Maria del Mar, sempre imponentGetty Images

Durant el segle XIV, Barcelona és pròspera i els seus límits s’eixamplen. En un dels barris més nous, el de la Ribera, els habitants decideixen erigir un nou temple, la basílica de Santa Maria del Mar. A l’obra anomenada ‘L’església del mar’, Ildefonso Falcones relata la construcció del temple i, paral·lelament, les històries de Bernat Estanyol i el seu fill, Arnau, qui, tot creixent, contempla l’evolució del majestuós edifici. Si voleu descobrir la resta de racons de la ciutat que apareixen a la novel·la, ho podeu fer en aquesta ruta guiada.

El Carmel

El barri del Carmel, al peu del turó homònimGetty Images

El barri del Carmel és un dels escenaris clau d’‘Últimas tardes con Teresa’, una de les obres principals de Juan Marsé. Al llibre, l’autor relata els amors del Pijoaparte, clar exponent de les classes baixes marginades, i la Teresa, una universitària de la classe alta de Sant Gervasi. El 2003 es va erigir al Carmel la biblioteca Juan Marsé, en honor a l’escriptor que va posar al mapa aquest barri d’Horta Guinardó.

La Rambla

A més de turistes, la Rambla també amaga molts secrets literarisGetty Images

La Rambla és, clarament, un dels espais més místics de la capital catalana. En aquesta avinguda, el sol i la brisa marina provinent del mar es combinen amb els carrers foscos de la Ciutat Vella i el Raval. Al principi de la Guerra Civil espanyola, George Orwell va visitar precisament aquest espai i va allistar-se a les milícies del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). De les seves memòries lluitant per la República va néixer ‘Homenatge a Catalunya’, on apareixen diversos escenaris de la ciutat.

El carrer de l’Arc del Teatre

El carrer de l'Arc del Teatre té aquest nom perquè s'hi accedeix per sota d'una de les portalades del Teatre Principal, la de més a l'esquerra a la imatgeChabe01 (Wikimedia Commons)

A l’exitós llibre ‘L’ombra del vent’, Carlos Ruiz Zafón retrata la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des de la fi del Modernisme fins als foscos anys de la postguerra. A l’obra, la vida del protagonista, Daniel Sempere, canvia per sempre quan descobreix el misteriós ‘Cementiri dels Llibres Oblidats’, que, tot i no existir realment, podem ubicar al carrer de l’Arc del Teatre. És només un dels molts indrets barcelonins que apareixen al llibre.

El parc de la Ciutadella i Montjuïc

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va ser erigit per l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929Getty Images

‘La ciutat dels prodigis’, d’Eduardo Mendoza, s’ambienta en una Barcelona en fase de transformació, entre l’Exposició Universal de 1888, a la Ciutadella, i l’Exposició Internacional de 1929, a Montjuïc. Aquests grans esdeveniments van permetre urbanitzar dues zones que actualment contenen alguns dels edificis més icònics de la localitat. El protagonista de la història és Onofre Bouvila, un jove de comarques que arriba a la capital catalana per fer diners, i es troba un nucli en plena modernització.

Pla de Palau

La font del Geni Català, ubicada al pla de Palau actualChabe01 (Wikimedia Commons)

El pla de Palau era, antigament, un dels indrets on la muralla de Barcelona separava la ciutat de la platja. Justament en aquest escenari hi té lloc un important capítol d’‘El Quixot’, una de les obres més importants de la literatura universal. Al pla de Palau, el protagonista desafia el cavaller de la Blanca Lluna, qui, després de vèncer, perdona la vida al Quixot i marxa a galop sobre el seu cavall. Si voleu descobrir els altres racons de Barcelona que també apareixen a la novel·la, aquest itinerari és una bona proposta.

Cafè Zurich

La cantonada sud de la plaça de Catalunya i el centre comercial El Triangle, al peu del qual s’ubica el Cafè ZurichJcca76 (Wikimedia Commons)

El Cafè Zurich presideix l’entrada superior de la Rambla, un dels punts més cèntrics de la capital catalana. L’icònic bar apareix diverses vegades a ‘Tots els detectius es diuen Flanagan’, com a punt de trobada d’alguns dels personatges de l’obra. Aquest ‘best-seller’ juvenil, escrit per Andreu Martín i Jaume Ribera, segueix els passos del flamant detectiu Flanagan, en les seves aventures i descobertes per Barcelona.

El fossar de les Moreres

Tal com diu la dita popular, “al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”Ajuntament de Barcelona

L’any 2013, un abans del tricentenari de la fi de la guerra de Successió, ‘Victus’ va dominar les vendes de Sant Jordi. Aquesta novel·la històrica, escrita per Albert Sánchez Piñol, explica la contesa bèl·lica que tindria fi a finals de 1714, amb la tràgica caiguda de Barcelona i el castell de Cardona. Un dels escenaris barcelonins més emblemàtics amb relació a la guerra és el fossar de les Moreres, una fossa comuna on s’enterrava la gent que moria defensant la ciutat. Tot i que no va inspirar l’obra com a tal, és un bon racó per reviure la història d’aquest llibre amb tant d’èxit.