8 excursions a la vora d’un llac

Aquesta ruta, d’unes quatre hores i mitja de durada, condueix fins a la conca alta de la ribera de Caldes i arriba a l’estany Negre a través de l’embassament de Cavallers, la cascada del Riumalo i les Llastres de la Morta, a la vall de Boí. Sortiu des de l’aparcament de Cavallers, on es pot arribar des de Boí. Seguiu el camí cap a l’embassament de Cavallers, voregeu-lo i pugeu fins al planell de Riumalo. Tot seguit enfrontareu el tram amb més desnivell: els Llastres de la Morta. Després de fer ziga-zagues entre roques, arribareu a l’estany Negre, un punt ideal per descansar i gaudir del paisatge, protagonitzat per la vista del massís de Bessiberri. Des d’aquest punt es poden iniciar altres excursions com l’ascensió al Montardo o a la vall de Dellui.

El refugi de Malniu, situat a prop de Meranges, és el punt de partida d’aquesta excursió fins al llac del mateix nom, a uns vint-i-cinc minuts de caminada. La ruta està indicada amb els senyals del GR (marques vermelles i blanques). Al començament el camí fa una forta pujada, però de seguida es torna més agradable i menys costós. En quinze minuts arribareu al lloc on es forma l’estany del Mal (sec en moltes ocasions) i en deu minuts més, fins al llac de Malniu. El llac es troba a 2.550 metres d’altitud, envoltat de pi negre i d’imponents muntanyes com el Puigpedrós.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és el territori lacustre més important dels Pirineus. Hi ha tants estanys que alguns autors l’han definit com “el parc dels dos-cents llacs”. A la vall Fosca se n’hi concentren més d’una desena. Per accedir-hi cal anar fins a l’embassament de Sallente, des d’on es pot pujar (a peu o a l’estiu amb el telefèric) fins a l’estany Gento, punt d’inici d’un itinerari que passa per altres llacs de gran superfície, com l’estany Tort, el de Mariolo, el de Castieso, Saburó, Frescau o el Colomina, sempre amb la vigilància del pic de Tort, que domina el paisatge 600 metres per sobre dels llacs.

En un mapa geogràfic de la província de Lleida, l’estany de Montcortès és una gran taca blava entre els pobles de Senterada i Gerri de la Sal. Situat a mil metres d’altitud, aquest paratge, format per l’estany, boscos de roure i canyissars, és un dels espais naturals protegits de Catalunya i tota una descoberta per als amants de la natura. Encara més quan se sap que es tracta d’un dels pocs llacs del país d’origen càrstic, no glacial. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, com el de Banyoles. Val la pena fer la volta a l’estany i veure aus com l’ànec collverd, l’àguila pescadora o la becuda.

Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, les dues agulles d’Amitges, retallades al cel, es reflecteixen a les aigües dels estanys homònims. Aquests estanys són la porta d’una de les zones lacustres més espectaculars de Catalunya. Per veure’ls de prop cal sortir des de la caseta d’informació a la vora de l’estany de Sant Maurici i seguir la pista marcada amb els colors blanc i vermell del GR-11. El camí puja fins a la font del Pujador i fins al refugi d’Amitges i els estanys, situats al costat del refugi.

El llac de Certascan és el més gran de tot el Pirineu català i, junt amb els de Naorte i Romedo, constitueix una de les zones de llacs més maques del Pallars. Per accedir-hi cal sortir de Tavascan i agafar la pista que remunta el riu Lladorre en direcció a Boaví; i en arribar a les instal·lacions del pantà, prendre una desviació a mà esquerra per trobar la pista que s’enfila fins als accessos als llacs de Naorte, Certascan i Romedo. Al de Naorte, a 2.160 metres d’altitud, s’arriba en un passeig de vint minuts des de l’inici del camí. Al de Romedo de Baix (2.020 m), s’hi pot arribar per la pista, i per accedir al Romedo de Dalt (2.120 m) calen uns vint minuts. Finalment, per arribar al de Certascan cal caminar uns 45 minuts des de l’inici del camí situat a la mateixa pista. El llac és a 2.240 metres d’altitud.

Al cor del Pla d’Urgell hi ha l’estany d’Ivars, un llac que fins fa pocs anys no hi era, només restava viu a la memòria popular. Això va fer que després de quaranta anys d’estar sec es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels anys noranta va començar el procés de recuperació i avui —després de molta feina de reg i drenatge, la construcció de miradors per a l’observació d’ocells i l’adequació de camins— el lloc és ideal per fer una ruta tranquil·la al seu voltant. Té un perímetre de 6 km i és refugi de diferents aus migratòries. En total es poden veure fins a dues-centes espècies diferents.

Fer un tomb a peu a la vora de l’estany de Banyoles és la millor manera de descobrir els racons més plàcids i fascinants. Des del passeig de la Draga, es pot anar passejant a tocar de les pesqueres (petites cases a la vora de l’aigua), les zones de bany i les barquetes de rems. És el llac més gran de tot Catalunya i és de tipus càrstic, és a dir, s’alimenta d’aigües subterrànies.