Lluita per la conservació del gall fer

Durant l’any 2020, l’entitat Paisatges Vius i el Parc Natural de l’Alt Pirineu han promogut un seguit d’actuacions per reforçar la conservació del gall fer al territori. La iniciativa, que ha tingut un cost de 80.000 € i ha estat finançada en un 75% pel Departament de Territori i Sostenibilitat, té la intenció de reduir algunes de les amenaces existents a zones prioritàries per l’espècie a la regió. Els treballs han consistit en la senyalització de diversos indrets, la millora d’alguns hàbitats i la creació de diverses accions de sensibilització envers la fauna amenaçada, entre d’altres.

En concret, s’ha senyalitzat prop d’un quilòmetre de cablejat de remuntadors a l’estació de Port Ainé, 1,5 quilòmetres de cablejat elèctric als municipis d’Arestui i Rialp i tres quilòmetres de filats i malles a Civís, Farrera i la Guingueta d’Àneu. En aquestes dues últimes localitats, a més, s’ha treballat per minimitzar el risc de col·lisió de les aus amb els tancats ramaders i s’han retirat més de dos quilòmetres de malles i filats en mal estat. A part d’això, s’han instal·lat diverses barreres per regular el pas de vehicles o d’esquiadors fora de pista a diverses zones sensibles per l’espècie.

D’altra banda, també s’han fet treballs de millora de l’hàbitat del gall. Aquestes millores han consistit en l’obertura de clarianes al sotabosc de neret sense malmetre el nabiu, principal aliment de l’ocell a l’estiu, i l’aclarida de l’estrat arbori d’un cantador de gall fer per millorar la seva activitat reproductora. Pel que fa a les accions de sensibilització, s’han instal·lat 34 plafons i s’han editat més de cent cartells, que també ajudaran a la conservació de l’espècie. Finalment, s’ha dissenyat un cartell informatiu sobre la normativa vigent per observar i fotografiar espècies amenaçades.

Una au emblemàtica, però amenaçada
El gall fer és una de les espècies més icòniques del Pirineu, però també una de les més amenaçades. Al Parc Natural de l’Alt Pirineu hi resideixen el 20% dels mascles d’aquestes muntanyes, però entre 2005 i 2015 es va detectar una pèrdua d’exemplars notable, i es va passar de 150 mascles comptabilitzats a 120. Que es conservin poblacions com la del parc és clau, ja que serveixen com a punt de dispersió cap a d’altres que pateixen reduccions encara més alarmants.