8 viles medievals que heu de conèixer

Al cor de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Santa Pau té unes característiques medievals molt marcades. Dins dels límits de l’antiga muralla es distribueix un conjunt de cases que semblen abraçar el castell, un edifici del segle XII gran i compacte. L’encant del poble es troba precisament en el conjunt de cases, amb detalls delicats —com les finestres gòtiques, els escuts heràldics o els arcs de pedra. On millor es resumeixen les virtuts de la localitat és a la plaça principal o Firal dels Bous. Està totalment porxada. El portal del mar, a prop de la plaça, ofereix una bonica perspectiva de les valls veïnes.

La seva silueta inconfusible i la primera imatge que es veu del poble en entrar-hi, formada per una munió de cases que s’enfilen fins al que queda de l’antic castell, situat en un turó, dóna les primeres pistes que Guimerà és una vila medieval. El conjunt va ser declarat conjunt historicoartístic l’any 1975. No és estrany, ja que la bellesa dels seus carrers i places —amb porxos, finestres i balcons— és sorprenent. El millor és perdre-s’hi sense rumb ni cap mena de pressa. Ara bé, hi ha uns quants llocs que no s’han de deixar de veure, com la torre del castell, la plaça Major, l’església de Sant Sebastià, la capella de Sant Esteve o els portals d’Orient o Tàrrega.

Una passejada per Castelló d’Empúries pot començar a la plaça de Jaume I, també coneguda com el passeig o la plaça del Gra. Des d’aquí es pot accedir directament a l’antiga presó, on la porta d’entrada dovellada obre el camí a un pati central que comunica amb les cel·les. Pel carrer de Sant Francesc amunt es passa per l’antiga universitat, seu del convent de Santa Clara, el palau dels comtes i convent de Sant Domènec, avui seu de l’Ajuntament. També podeu contemplar una part de la muralla medieval caminant pel rec del Molí i una torre quadrada anomenada el portal de la Gallarda. Així mateix, podeu reservar una estona per passejar pel call jueu i, naturalment, visitar l’església catedralícia de Santa Maria, que molta gent anomena ‘la catedral de l’Empordà’. En destaquen el campanar romànic, la portalada de pedra i la gran rosassa gòtica.

A l’est de la comarca de la Garrotxa, Besalú disposa d’un conjunt monumental medieval considerat dels més ben conservats de Catalunya. Creueu el pont romànic sobre el Fluvià i passegeu pels seus carrers que semblen aturats en el temps. No deixeu de visitar l’antiga església del monestir de Sant Pere i l’església de Sant Vicenç —totes dues del segle XII—, o la sala gòtica de la Cúria Reial. No us perdeu el Micvé —o casa de banys rituals—, que, junt amb el de Girona, és l’únic recinte de banys jueus descobert.

Al Baix Empordà, forma part del mateix terme municipal que els també pobles encantadors Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura. El més destacat, a banda de les seves cases, d’extraordinària bellesa, és la magnífica plaça porxada, que era l’escenari d’un antic mercat que s’hi feia a l’època medieval i que va durar fins al segle XVII. A tocar de la plaça hi ha la petita plaça de l’Oli, amb pòrtics que formen curiosos angles i racons. Ambdues places desemboquen al carrer dels Arcs, en una bona part cobert per passadissos amb voltes i arcades. El carrer Major puja fins al castell, del qual només es conserven les muralles. També hi podeu visitar l’església de Sant Ginés, d’estil gòtic.

La vila vella de Tossa de Mar és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva a la costa catalana. Val la pena recórrer-ne les muralles i rondar sense presses pels seus carrers. Quedareu bocabadats observant les finestres i els balcons adornats amb buguenvíl·lies i els miradors a diferents platges i cales de la costa. Aquest paisatge de places i carrerons empedrats va seduir la mateixa Ava Gardner, que va fer-hi una estada mentre rodava una pel·lícula. I molts artistes —com Chagall, Klein, André Mason, Subirachs, Mir, Masriera o Chillida— van trobar en la vila la inspiració per a les seves obres. Algunes d’elles es poden veure al museu municipal.

Al terme municipal de les Oluges, Montfalcó Murallat és un dels pobles més excepcionals de la Segarra. Documentat l’any 1403 com a Monte Falconi, la seva situació privilegiada, dominant el paisatge dalt d’un turó, a la confluència del riu Sió i la riera de Vergós, és una de les imatges més emblemàtiques de la comarca. Destaca especialment la seva fesomia de vila closa, molt ben conservada. La muralla a la qual s’adossen les cases n’és l’element més característic: té uns vuit metres d’alçària i un gruix d’un metre. Una única porta la travessa i dóna accés a una plaça central, on hi ha la cisterna que encara emmagatzema l’aigua de la població. L’únic carrer de Montfalcó voreja la muralla, per això rep el nom de carrer Rodó. Destaca la part porxada d’aquest carrer i l’església de Sant Pere, molt senzilla, però amb un gran campanar que sobresurt de la resta d’edificacions.

Façanes de pedra vista, colors ocres, balcons i fanals de ferro forjat, carrerons estrets que pugen i baixen, testos amb flors curosament col·locades. Abocada a la Mediterrània, Altafulla es manté fidel a la seva identitat i a la seva història i constitueix un indret sorprenent per als amants de les viles pintoresques. És un plaer fer un tomb per la vila closa, al voltant del castell palau, que es distingeix per les seves torres, troneres i merlets, que li donen un caràcter de fortalesa medieval. Des de la placeta que hi ha al davant es pot iniciar un recorregut per tota la vila vella. Són especialment recomanables els carrers del Forn, Nou i Major, com també l’església de Sant Martí, els antics portals de la muralla i la plaça del Pou, presidida per l’Ajuntament, amb un pou antic i el monument al pilar de vuit en una de les cantonades.

Al Baix Pallars, aquesta vila medieval es reconeix des de la distància per una gran pedra que flanqueja un grup de cases amuntegades. Passegeu pels seus carrerons empedrats sense presses, admireu les voltes i planteu-vos a la plaça, on un om monumental dóna la benvinguda al viatger. Des de la plaça és fàcil arribar fins a l’església de Sant Cristòfol, que guarda en el seu interior les relíquies dels Sants Innocents. Tot passejant per la vila es veu la torre dels Colomers, la roca del Castell o l’era d’Ortega —un antic espai de producció agrícola i ramadera recuperat i restaurant per un grup cultural, amb un centre d’informació i des d’on s’ofereixen visites guiades.