Formentera sostenible

Una allau de macroprojectes solars i eòlics posen en alerta el territori pel model de negoci i la desigualtat territorial que hi ha al darrere. Text: Laia Creus Badia

Racons idíl·lics, vistes impressionants i un patrimoni natural i cultural de primera. És un paradís del senderista i qui tingui sensibilitat pels misteris de la geologia, la botànica i la història hi trobarà un enorme parc d’atraccions. La serra d’Aubenç és un dels secrets més ben guardats de l’Alt Urgell. Text: Albert Villaró / Fotografia: Maria Rosa Vila i Magí Sanjosé

Reportatge fotogràfic: Tolo Balaguer

Fem un tomb pels magnífics tresors naturals de l'illa Les praderies de posidònia de Formentera són patrimoni de la humanitat, però no són l’única joia de la natura que tant l’Administració com els habitants de l’illa s’esforcen per defensar i protegir de la contaminació i la massificació. També hi ha les dunes, les platges, els boscos del litoral, les salines... Tots són refugi de nombroses espècies de flora i fauna que enorgulleixen els formenterers i sorprenen els visitants. Text: Eva Cartañà Llach

L'illa viu una recuperació imparable dels productes autòctons de la terra i la Mediterrània Formentera deu el seu nom al blat, metàfora de l’aliment i, alhora, el símbol dels recursos que sostenen l’existència d’un poble en un territori al llarg dels segles. L’economia turística va donar l’esquena al sector primari, però la mar i el camp formenterer han recuperat protagonisme i viuen en l’actualitat una incontestable revifalla que ja no passa desapercebuda al visitant. Text: Vicent Ferrer Mayans

Formentera consolida un model turístic que té en compte el territori i la gent que hi viu Posar límit al creixement no significa frenar el benestar d’una illa, sinó tot el contrari. Amb aquesta premissa Formentera aspira a consolidar un model de territori atractiu per als visitants i habitable per als illencs d’avui i de les següents generacions. L’illa ha estat pionera a establir un sostre al nombre de cotxes que hi circulen i ara afronta nous reptes per continuar essent un indret únic. Text: Josep Rubio Monsant

L’escriptor, guanyador del premi Just Manuel Casero 2019 amb ‘Els cossos elèctrics’, descriu el paisatge formenterer de casa estant. Text: Carles Torres Torres / Il·lustració: Harsa

Ens capbussem a la reserva marina de la Masia Blanca del Vendrell Com passa en el desert, és un refugi curull de vida envoltat d’enormes extensions de sorra. Però, en aquest cas, tot cobert d’aigua salada. Des de fa vint anys, la petita Reserva Marina d’interès pesquer de la Masia Blanca protegeix valuosos ecosistemes, amfitrions d’una rica biodiversitat davant mateix de la platja de Coma-ruga, al Vendrell. Va costar aconseguir-ne la declaració, però ara gaudeix d’una acceptació general i els pescadors renuncien a feinejar-hi. Text: Joaquim M. Pujals / Fotografia: Roger Rovira

Aquest nucli medieval del Bages ens obre les portes per mostrar-nos el seu patrimoni i tot de tresors gastronòmics. Text: Bego Masdefiol / Il·lustració: Nik Neves

Entre boscos, rius i penya-segats, anem a buscar els estanys Llarg, Negre i de la Pradella, en uns paisatges d’alta muntanya que desperta de la hibernació. Text i fotografia: Jeroni Pérez Faixeda

Des del nucli de Covet, on ens meravellem amb la portalada de Santa Maria, pedalem entre conreus i passem per llogarets com Merea i els Masos de Sant Martí. Text i fotografia: Núria Garcia Quera

La roureda de Mas Llandrius, a Camprodon, és singular al Principat: els seus exemplars són més alts i prims. En aquesta ruta familiar en descobrirem el motiu! Text i fotografia: César Barba