11 platges i cales que heu de conèixer a la Costa Daurada

Tarragona (Tarragonès)
Entre Altafulla i Tarragona hi ha una de les platges més atractives i aïllades de tot el litoral tarragoní. És la cala Fonda, coneguda també com a platja Waikiki. Tot i que és molt popular entre els naturistes, fins i tot en plena temporada estiuenca és un lloc molt agradable, allunyat d’altres indrets més massificats. La cala està emmarcada per parets rocalloses de color ocre, cobertes de pins, i forma part del Pla especial d’interès natural de la Punta de la Móra. Una de les característiques que la fan única és que des de la cala no es veu res més que mar, roca i sorra. La sorra és fina i daurada, i l’aigua cristal·lina i amb poca profunditat. S’hi pot accedir des del camí que ve de la platja Llarga (Tarragona) o des del que surt des de davant del castell de Tamarit o del càmping que hi ha a tocar de la punta de la Móra.

Tarragona (Tarragonès)
Als afores de Tarragona, concretament després de la platja Llarga, en direcció al sud. Diuen que es diu així perquè antigament s’hi anaven a banyar els capellans d’un convent que quedava a prop. La platja està envoltada de roques i pins, amb sorra fina i aigua molt transparent i poca profunditat. Des de la mateixa platja surt un camí que porta a altres platges tarragonines, com la de la Sabina. S’hi accedeix per la carretera N-340, per un desviament situat sota la urbanització de cala Romana. Si aneu en cotxe, cal que l’aparqueu aquí i continueu a peu fins a arribar a unes escales que hi porten directament.

Salou (Tarragonès)
La més oriental de les platges de Salou i una de les més atractives, ja que està envoltada de pins. Està delimitada per la punta de la Falconera a la dreta i la punta del Cavall a l’esquerra. Hi ha diferents serveis per als banyistes, com papereres, lavabo, servei de socorrisme o dutxes. Al costat hi ha la cala Font, una platja més coneguda, però igualment tranquil·la fora de la temporada estiuenca.

Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
Deixeu el banyador a casa i gaudiu d’un dels darrers racons verges de la Costa Daurada. Al sud de l’Hospitalet de l’Infant, aquesta platja és un punt de referència del naturisme a Catalunya, ja que s’hi practica des de fa més de cinquanta anys. La platja es troba molt a prop del càmping Temple del Sol, també naturista. El seu entorn és paradisíac, amb aigües cristal·lines que s’emmarquen en un bosc de pins. Però, tot i la seva tranquil·litat, té tota mena de serveis com dutxes, papereres o lavabos.

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
En realitat, la platja del Trèvol està formada per tres cales que comparteixen una única sortida al mar: cala Sures, cala Lorribell i cala Calafató, aquesta darrera situada als peus de la urbanització Calafat, a pocs quilòmetres de l’Ametlla de Mar i la cala Calafat. Està envoltada de roques a la part de la costa, i per petits pins, matolls i dunes, a la part interior. Tot i tenir una via important molt a prop, és un paratge força verge, on no es veuen sinó els colors blau (del mar i el cel), blanc (de la sorra) i verd (de la vegetació que l’envolta). Les tres cales són planes, de sorra blanca i molt fina, i les aigües, netes i poc profundes.

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
Als peus de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama hi ha la cala Sant Jordi, situada al nord de l’Ametlla de Mar. És una cala força accessible i d’una bellesa peculiar, protagonitzada pel castell, naturalment, però també per l’entorn i per la sensació de trobar-se davant de mar obert. Té tots els serveis, guingueta de platja on es pot dinar o sopar, i una pineda on refugiar-se del sol. Està abraçada per un conjunt de roques erosionades pel vent. Caminant, des d’aquí, podreu fer cap al port natural de Sant Jordi i també a les cales Vidre i Forn. La sorra és fina, amb algunes pedres molt petites, i l’aigua, molt neta.

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
Per sentir-vos com Robinson Crusoe desembarcant en una illa deserta haureu d’anar més enllà de cala Sant Jordi i cala Forn, als voltants de l’Ametlla de Mar. En aquesta platja idíl·lica podreu practicar el nudisme tranquil·lament, lluny de les aglomeracions d’altres parts de la costa. La caracteritzen una gran roca a la zona de la dreta, els murs de pedra erosionats pel vent i l’aigua que l’envolta i dues entrades separades al mar. La cala és de còdols, amb aigua cristal·lina i l’entrada al mar, molt suau, per la poca profunditat. S’hi accedeix des de cala Forn, pel mateix camí asfaltat que va pel costat de la via del tren. Des de l’Ametlla de Mar s’hi arriba fàcilment gràcies a les nombroses indicacions.

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
És la darrera platja a la qual s’accedeix per la carretera que porta al sud de l’Ametlla. Tot i el seu nom, que no convida gaire a visitar-la, la cala és un lloc paradisíac, totalment verge i on sovint no hi ha gaire gent. Està envoltada de pins i embolcallada per les roques. El terra és de còdols i aigua, transparent. A prop hi ha altres cales que val la pena conèixer, com la cala de la Llenya o la cala del Bon Capó.

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
Podria sortir en un catàleg de viatges com una platja del Carib. És de sorra blanca i fina, aigües transparents, està envoltada de penya-segats i té forma triangular, estreta pel costat de terra i ampla pel costat del mar, fet que provoca la sensació que el mar s’incrusta a la terra. Les parets a banda i banda són de color ataronjat i estan plenes de pins i matolls. Hi arribareu amb cotxe des de la urbanització Les Tres Cales, pel camí paral·lel al tren.

El Perelló (Baix Ebre)
A dos quilòmetres de l’Ampolla i als peus de la urbanització Cap Roig, és una platja de sorra blanca de grans dimensions que destaca pel seu entorn: una gran pineda i diversos penya-segats amb roques de color ataronjat. Les aigües, transparents i amb fons de sorra, semblen les del mar Carib. Des de l’Ampolla s’accedeix a la sorra pels carrers de la urbanització Cap Roig, a l’extrem nord de la població, tot i que la platja pertany al municipi del Perelló. Hi ha dutxes, lloguer d’embarcacions i guingueta de platja. Des d’aquesta platja es pot arribar a altres de més petites i de vegades menys freqüentades, com la dels Capellans, la del Morro de Gos o la de Santa Llúcia.

El Perelló (Baix Ebre)
És una de les preferides de la població local. Juntament amb la platja del Morro de Gos i la cala Buena, constitueix una de les zones més tranquil·les del litoral tarragoní. Es troba en un paratge verge, però disposa de dutxes. Es distingeix per un passeig de pedra que la travessa i que permet traslladar-se d’un costat a l’altre. L’envolten zones de pins, a l’interior, i roques, a l’aigua. El terra està format per pedres. Al mar també hi ha roques amb unes quantes petxines incrustades. L’entrada al mar és suau i l’aigua, molt nítida, ideal per a fer-hi ‘snorkel’. S’hi accedeix a través dels camins interiors que uneixen l’Ampolla amb el Perelló, pel sud de la via del tren.