Anuncia't al Descobrir

Celebracions de Corpus que cal conèixer

Catifes, enramades, processos, balls i ous: festes que no us podeu perdre

El Corpus Christi és una festa d’origen medieval d'origen molt lligada a l’església que, amb els anys, s’ha convertit és una tradició de caràcter festiu i popular. Hi ha moltes maneres de celebrar-lo: amb catifes de flors i enramades, amb processons i balls o fins i tot amb ous. Us descobrim les cites imprescindibles d'aquesta festivitat als Països Catalans.

Flors, enramades i processons

Clavells Clavells a terra fent una catifa floralSusanna Ginesta
Les catifes de flors de Sitges i la Garriga són, probablement, les més conegudes, però altres municipis com Argentona, Balaguer o l’Estartit també n’elaboren. A pobles com Arbúcies, Sallent o Sant Llorenç de Morunys engalanen les façanes amb les tradicionals enramades. Són guarniments per fer més lluïda la processó, que a València és la culminació d’un dia ple de danses. També s’hi fa la famosa Poalada, una regada amb galledes d’aigua des dels balcons als membres de l’Associació Amics del Corpus.

Foc i balls

Sant Joan Pelós de Felanitx Ball únic a Sant Joan Pelós de FelanitxJoan Estelrich (Wikimedia Commons)
Si combinem Corpus i foc ens surt una festa única: la Patum de Berga. Patrimoni immaterial de la humanitat, és la particular manera de celebrar el Corpus a la capital del Berguedà. A Solsona, la Roda de Foc és una celebració única i original, un espectacle pirotècnic que té lloc la nit del dissabte de Corpus amb la Mulassa, el Bou i el Drac com a bèsties protagonistes. Sense foc, però amb música, a Pollença la processó es distingeix pel ball de les àguiles i Sant Joan Pelós, una dansa única a l’illa.

L’ou com balla

L'ou com balla L'ou com balla al Palau del Lloctinent, a BarcelonaWikimedia Commons
N’hi ha que creuen que és un homenatge a la figura de l’eucaristia, però d’altres també ho interpreten com una oda a la fertilitat. Sigui com sigui, és una imatge que genera curiositat i que es pot veure a llocs com la catedral de Barcelona, el claustre de la Seu de Manresa o la plaça Pius XII d’Igualada.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació