10 rutes per gaudir de la natura i l’art a l’Alt Urgell

Sabíeu que la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell és l’edifici d’inspiració llombarda més important de Catalunya? Visiteu-la per gaudir de les seves tres naus, un llarg creuer amb cinc absis, un campanar de dos pisos i un gran nombre d’ornaments. Adossat a la paret sud de l’església hi ha el claustre del segle XI, amb tres galeries romàniques i una quarta refeta l’any 1693. Fixeu-vos en els esplèndids capitells, treballats amb motius vegetals, zoomòrfics i de figures humanes. El claustre crea un espai únic de pau i de contemplació.

A l’Alt Urgell, a tocar de la serra del Cadí i abraçada per les serres del Verd i Port del Comte, hi ha la vall de la Vansa i Tuixent, un territori amagat entre les muntanyes on les carreteres que hi porten són plenes de revolts. El poble que queda més allunyat de tots és Ossera. Format per una petita església i una munió de cases, el llogaret és famós pels seus artesans. Hi ha una botiga dedicada a l’elaboració artesana de formatges, una herboristeria i el jardí botànic de Cal Nogué, on fan recol·lecció d’herbes aromàtiques i medicinals. També hi ha cal Casal, on venen melmelades i conserves, l’Espai Jaume i l’itinerari artístic per veure les escultures de l’escultor Nico de Winter.

Arsèguel és un dels pobles més bonics i acollidors de la comarca. I fotogènics! En arribar us rebrà l’estampa de la silueta de l’església de Santa Coloma, d’origen romànic, amb la serralada del Cadí com a teló de fons. Deixeu el cotxe a l’aparcament situat al darrere del temple i visiteu el poble sense presses. S’entra a la vila pel carrer de l’església, empedrat, i amb cases de pedra a tots dos laterals: cal Xerat, cal Niuet o cal Magre, un forn de pa artesà reconegut a tota la comarca. S’arriba a la font del Genil i a la plaça dels Acordionistes, famosa per la trobada d’acordionistes dels Pirineus que es fa cada estiu. A la plaça del Castellot podeu visitar el Museu de l’Acordió. Per fer una excursió curta i fàcil pels voltants us recomanem arribar fins al pont de la Tosca.

Es tracta d’un petit santuari envoltat de prats de pastura, als peus de la serra del Cadí. S’hi arriba des del poble d’Ansovell, on es pot visitar l’ermita romànica de Sant Martí i perdre’s pels seus carrerons. Per arribar al santuari es pot agafar la pista o el camí vell, que surten del mateix poble. A peu es triguen uns trenta minuts. L’esforç paga la pena només per veure l’església de pedra del segle XII davant la serra del Cadí, i l’exemplar de boix de més de dos-cents anys que hi ha a la vora. En aquest indret també hi ha taules i bancs, un mirador i uns quants panells informatius sobre el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Després de conduir per una carretera plena de revolts, albirareu la silueta de Josa del Cadí, un petit nucli de cases aplegades al voltant de l’església de Santa Maria i Sant Bernabé, situada al cim d’un turó. Deixeu el cotxe a l’entrada del poble per dirigir-vos a la plaça principal i a l’església, dels segles XVII i XVIII. Diuen que aquest va ser el lloc des d’on el senyor Ramon de Josa acollia els càtars després que creuessin el Cadí. Des d’aquest punt, a més, hi ha una vista espectacular del Cadinell, la muntanya que hi ha al davant, i del Cadí. Si voleu fer una petita excursió de deu minuts, aneu fins a l’església romànica de Santa Maria, amb el petit cementiri al costat.

Al nord de la comarca, podeu fer les rutes de natura que recorren un dels territoris més verges i poc coneguts dels Pirineus, alguns dels quals relacionats amb històries màgiques. Des de Noves de Segre, un recorregut s’enfila fins a la Guàrdia d’Ares, on es pot fer un tomb pel poble, visitar l’església o observar les cases de pedra, algunes de les quals encara conserven el típic blauet de les finestres, color que, segons diuen, espantava les bruixes. Des del poble podeu arribar al tarter dels manairons, escenari d’una de les llegendes de la zona. Diuen que els manairons són uns éssers diminuts que volten pels boscos d’aquestes valls i que van portar totes aquestes pedres fins a aquest indret. Aprofiteu també per voltar pel bosc de l’Obaga de la Guàrdia, que envolta la tartera.

Aquest pic, de 2.700 metres, és un dels cims més peculiars dels Pirineus, ja que, com que no està alineat amb la resta del massís, ofereix una bonica panoràmica frontal d’altres cims. L’ascensió es fa a través d’una ruta clàssica de senderisme, sobre la cresta del coll de Conflent, que surt del poble d’Os de Civís. Es necessiten unes tres hores i molt bona forma física per fer el cim.

Diuen que a Toloriu, un petit poble als peus de la serra del Cadí, hi ha amagat el tresor d’una princesa asteca, filla de l’emperador Moctezuma II. Segons la llegenda, es deia Xipaguazín i va estar casada amb Joan Grau de Toloriu, cavaller al servei d’Hernán Cortés. Ningú sap si la història és certa, però encara avui es parla del tresor que la princesa va deixar a la vila i que, suposadament, està amagat a la cova de les Encantades. L’únic testimoni que trobareu al poble d’aquesta història és una placa situada a la façana de l’ermita.

De formació capritxosa semblant a les muntanyes de Montserrat, la roca del Corb ofereix la possibilitat de descobrir un paisatge inèdit i al mateix temps conèixer una de les ermites més petites de Catalunya i una casa rupestre incrustada a la roca. S’hi arriba des de Peramola, superant a peu el Grau de Porta, boscos de pins i roures, fins a arribar al Forat del Corb, una cova profunda al costat del camí. Molt a prop d’aquí hi ha la roca del Corb, una paret vertical sobre la qual s’aixeca la petita ermita de Sant Salvador. Hi podeu accedir per un camí que passa també per la casa del Corb, una casa que aprofita una cova natural i on encara es poden veure les antigues estances i el forn de pa.

Visitar els dòlmens de la vall de Cabó pot ser una excusa perfecta per descobrir els paisatges insospitats del terme d’Organyà. Feu la ruta, senyalitzada, per conèixer el dolmen del Serrat de Cobertades, el de la Colomera, el del Serrat del Malpàs, el del Molí de Favà, el del Clot de les Canyes, el de Pedracabana i el de l’Oliva.