8 castells càtars que us fascinaran

La ciutat medieval de Carcassona és el punt principal de la ruta dels càtars. Des de Barcelona, el viatge, per l’AP-7 a Catalunya i l’A-9 i l’A-61 a França, pot durar entre tres i quatre hores, segons el trànsit. Així que, si sortiu a primera hora, cap al migdia ja podeu estar dinant en algun dels restaurants de la ciutat. Carcassona és Patrimoni de la Humanitat. Està formada per una doble muralla de tres quilòmetres, un fossat, un camí de ronda i fins a cinquanta-dues torres de guaita. A dins: el castell, l’església, els carrerons, les places… Inicieu el recorregut pel pont llevadís i la porta narbonesa i continueu rondant pels carrers i la muralla, visiteu el castell comtal o la basílica de Sant Nazari. La cirereta: un brindis amb vi de Cabardès, que és la denominació d’origen més propera a la ‘cité’, o Corbières, Minervois, Malepère o Fitou.

Aquest grup de castells, situats a dotze quilòmetres al nord de Carcassona, al poble del mateix nom, us oferiran una de les imatges més impressionants del viatge: les quatre fortaleses de Cabaret, Tour Régine, Surdespine i Quertinheux, edificades sobre el mateix turó. Abans d’anar al mirador (Belvedere), des d’on s’observa la millor panoràmica dels quatre castells, podeu veure l’exposició que hi ha al poble sobre la història dels càtars. Descobrireu que els castells de Lastours eren clau per travessar les muntanyes del Cabardès i que durant la croada contra els càtars aquests van oposar, des d’aquí, una resistència exemplar.

Al petit i encantador poble de Termes, s’hi amaguen les ruïnes d’un castell. Es tracta d’una fortalesa formada per una muralla rectangular, esquitxada de torres rodones del segle XII, que rodegen una torre mestra situada en el punt més alt. Durant el segle XIII, fou una fortalesa càtara que va resistir un setge de quatre mesos contra els croats. Podeu visitar el castell qualsevol dia de la setmana. Des del poble cal fer una caminada d’uns vint minuts.

Molt a prop de Termes hi ha el poble de Villerouge-Termenès, presidit pel seu castell, que, en aquest cas, es troba al bell mig del nucli urbà. És una típica fortalesa medieval, amb una torre quadrada perforada d’espitlleres i flanquejada de torres semicirculars, la més gran de les quals feia de torre mestra. Va ser propietat dels arquebisbes de Narbona i va passar a mans de Simó de Montfort després de la rendició de Termes el 1210. Ara és un museu sobre la història del catarisme.

Emplaçat en un turó envoltat de vinyes, aquest castell està format per una muralla alta, poligonal i de perfil punxegut als costats. És del segle XII. Es fan visites guiades durant la temporada estiuenca. Si podeu participar en alguna d’aquestes visites, descobrireu que una de les principals característiques del catarisme era que els seus practicants feien una vida molt austera, amb moltes hores dedicades a la pregària i vivint en la pobresa.

Aquest fou el darrer castell de la resistència, el 1255, en la croada contra els càtars, i fa frontera entre la Catalunhya Nord i l'Occitània. Se situa en un esperó rocós que s’eleva a 728 metres d’altitud i ofereix al visitant una vista magnífica que arriba al castell de Perapertusa, al nord-oest, i es perllonga fins al mar, al sud-oest, i fins al Canigó, al sud. Avui presenta un estat ruïnós, però encara imponent, amb murs de pedra, cisternes, una torre i una sala amb una volta molt ben conservats. Tot plegat fa que pujar fins al castell a través d’un camí costerut, que podreu fer en només 15 minuts, valgui molt la pena.

Un altre castell impressionant situat en un no menys espectacular paratge natural. La cresta rocosa on s’assenta el castell, semblant a un vaixell, fa més de 300 metres d’est a oest i culmina amb el seu mascaró de proa, on s’alça el castell de Sant Jordi, a 800 metres d’altitud. Encara avui, el castell sembla inaccessible, però hi podeu arribar a través d’un petit sender, caminant uns 45 minuts per la muntanya. La visita permet veure el pati interior, la torre, les restes de l’església, i el castell, al qual s’accedeix per una escala amb més de setanta graons. Arribar-hi té premi: unes vistes espectaculars del castell i del seu entorn.

A prop de la localitat de Foix, aquest castell va ser un dels últims del catarisme. El 16 de març de 1240, en la croada de la religió catòlica contra els càtars, s’hi van cremar més de 220 càtars. El seu record, i la multitud de llegendes que s’expliquen al voltant d’aquest episodi històric, fa que sigui un dels espais més significatius de la ruta càtara. S’hi pot accedir a través d’una caminada curta però intensa, ja que fa molta pujada, d’uns vint minuts.