Restauraran part de l’Hospital de Cartró de Capdella

L’Hospital de Cartró de Capdella (Vall Fosca) ja té projecte provisional de les actuacions de restauració per conservar-lo. És un projecte que argumenta i ordena les decisions i accions que cal seguir per planificar i actuar de manera responsable sobre aquest bé del patrimoni arquitectònic, probablement únic al món.

Es tracta d’un document elaborat per un grup de treball transversal i interdisciplinari que està integrat per personal tècnic dels museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) —Museu Hidroelèctric de Capdella i Museu Molí Paperer de Capellades—, la Direcció General del Patrimoni Cultural, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’IDAPA i consultors i especialistes externs. La redacció del projecte es va encarregar a Joan Reguant, consultor en patrimoni cultural, qui ha presentat el projecte provisional.

L’Hospital de Cartró de Capdella és un edifici efímer construït fa més de cent anys per Energía Eléctrica de Catalunya per atendre els 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica de Capdella. En funcionament des del 1912, l’hospital va ser un referent arreu del món en la construcció d’edificis prefabricats a principis del segle XX. Es tracta d’una construcció lleugera i molt singular pels materials amb els quals va estar construït, fusta i cartró. Tot i això, després d’un segle ha sobreviscut a la intempèrie del Pirineu i segueix dempeus.

Els experts recomanen una restauració artesanal, monitorada amb un escàner làser 3D i metodologies d’imatgeria científica. Apunten també la necessitat de comptar amb diversos professionals, i crear així un equip multidisciplinari format per arqueòlegs, arquitectes i historiadors, passant per experts en medicina i el suport de centres de recerca. També es vol que sigui un projecte participatiu, és a dir, que els veïns del poble tinguin un paper actiu en la restauració, ja que la seva implicació és fonamental per definir els futurs usos i funcions de l’equipament.

El projecte consta de tres passos: en primer lloc, l’estudi i coneixement de l’edifici i del seu entorn; en segon lloc, la decisió de com ha de ser restaurat, i per qui —a més de fer-ne la valoració econòmica i la intervenció pròpiament dita—, i, en tercer lloc, la difusió de l’equipament.

L’objectiu va més enllà de recuperar aquesta peça arquitectònica única. La finalitat real és convertir la restauració en una eina de vigorització del bé restaurat, és a dir, en una eina amb capacitat pedagògica. Per aquest motiu, ja es preveu des del començament la filmació del procés per documentar-lo i poder generar programes pedagògics.