10 pobles medievals encantadors del Baix Empordà

Pals és un dels pobles més encantadors de l’Empordà i un dels més visitats. Per impregnar-se de la seva atmosfera real (i no la que han captat milers de turistes el cap de setmana) el millor és anar-hi entre setmana i fora de temporada. És aleshores quan s’hi respira la barreja de natura i cultura que tant caracteritza el nucli, quan la pedra dels monuments, els arbres i les heures escalant per les cases es mesclen amb els pagesos que tornen a treballar al camp. Sigui dissabte, diumenge o dilluns, el mirador Josep Pla és el millor indret per començar una passejada pel recinte gòtic, un dels primers que es va restaurar a la comarca. Situat en un dels extrems del poble, gaudeix d’una excel·lent panoràmica de l’Empordà, amb les illes Medes al fons. Al costat es pot admirar la muralla, que data dels segles XII i XVI i de la qual actualment només es conserven quatre torres. Però qualsevol racó del poble és significatiu: la torre romànica de l’antic castell medieval (segles XI-XII), l’església de Sant Pere, que ja existia l’any 904; el castell; la torre de les Hores, i, per als més curiosos, les sepultures visigodes escampades pel poble (en trobareu a la mateixa torre de les Hores i al carrer Major). Tanmateix, com passa a totes les petites viles empordaneses, el millor és perdre’s sense rumb ni presses pels carrers. A pocs llocs trobareu tan encertada i ben representada aquella paraula que apareix constantment a les guies turístiques i als reportatges: “encant”.

A la vora de nuclis tan turístics com Pals i Peratallada, hi ha tota una constel·lació de pobles igualment atractius i no tan visitats. Des de Pals és fàcil arribar a Sant Feliu de Boada, un petit poble —exponent de l’arquitectura popular empordanesa— on paga la pena aturar-se per passejar per tot el nucli, esquitxat de cases de pedra, i veure l’església —d’estil gòtic tardà— al davant de la qual, en una placeta, hi ha l’agradable terrassa d’un restaurant. Passejant pels carrers, alguns d’ells totalment empedrats, també trobareu un parell de brocanters, un original espai d’art i una casa rural.

Sou davant d’un altre exemple de la típica disposició urbana medieval dels pobles del Baix Empordà. La silueta del nucli antic és més que suficient per reconèixer la vila, amb la torre de les Hores —de planta rectangular i coronada per un campanar de cadireta— i el castell, amb la torre mestra —també de planta rectangular i murs inclinats. En visitar el poble, doncs, cal fixar-se en aquests dos elements, però també en d’altres com l’església parroquial de Sant Pere, el pou de gel que hi ha a l’entrada o els carrers al voltant de la torre de l’antic castell, al cor del poble.

Fonteta, Peratallada i Vulpellac formen el municipi de Forallac, nom format per una síl·laba de cada nucli. És el segon municipi en extensió de la comarca i el seu territori abasta una àmplia zona, que va des de la plana de Peratallada fins a l’antic veïnat de Fitor, situat al cor del massís de les Gavarres. Des de Palau-sator, el primer poble que trobareu és Peratallada, nucli que descansa al damunt d’un gran rocam d’on es va extreure la mateixa pedra per fer bona part del poble. De fet, el nom de Peratallada encaixa perfectament amb la imatge que el viatger té de la vila en acostar-s’hi per la carretera. Com podria dir-se, si no, una vila emmurallada que s’assenta sobre una gran pedra tallada en fosses verticals i profundes? Anar a Peratallada paga la pena encara que sigui només per perdre’s pels carrerons estrets i amarar-se de pintoresques voltes i portals. És perfecte passejar-hi a mitja tarda (potser després d’haver dinat sota un dels porxos de la plaça Major). És aleshores quan la llum daurada del sol tenyeix de colors ocres les pedres que poblen l’extens entramat de carrers medievals de la vila. Fent un tomb a les muralles, podrem tenir una clara idea de les seves dimensions. Tot, absolutament tot, té un marcat regust medieval: el castell —amb la torre d’homenatge—, el palau o l’església romànica de Sant Esteve.

A pocs minuts de Peratallada, trobem un poblat medieval fortificat amb una muralla molt ben conservada. Josep Pla, enamorat de la zona, va descriure les vistes des d’Ullastret com “el millor paisatge terrestre de l’Empordà petit”. És el paisatge del cor de l’Empordanet que ja va atreure els primers habitants el segle VI aC. Els que es van convertir en la tribu dels indigets van decidir construir una ciutat fortificada al puig de Sant Andreu. El poblat iber d’Ullastret és un dels més ben conservats de Catalunya i un dels atractius imprescindibles de la zona. Quan hi hàgiu anat, us recomanem una visita al nucli medieval, dins de la muralla del segle XVI —gairebé intacta amb 400 metres i 10 torres—, on s’amaga una joia: un poblet medieval que encara conserva tota la seva essència sense haver estat envaït pel turisme de masses. No us perdeu la torre rodona —antiga presó medieval—, la plaça d’Armes amb l’església de Sant Pere —un dels exemples d’arquitectura romànica de l’Empordà— i l’antiga llotja —una plaça coberta gòtica on antigament es feia el mercat.

Des d’Ullastret, en direcció a la Bisbal d’Empordà podeu parar a Canapost per descobrir un poble poc conegut i que guarda un grapat de sorpreses. La més destacada és l'església parroquial de Sant Esteve, un dels monuments arquitectònics i arqueològics més importants de la comarca. Atureu-vos-hi per passejar pels carrerons i apropar-vos a l’església. No oblideu visitar-ne la part del darrere, on hi ha una impressionant necròpolis medieval amb tombes antropomòrfiques datades dels segles IX i X. Havent visitat Canapost, us animem a seguir en direcció a Cruïlles, deixant enrere la Bisbal d’Empordà, on podeu aprofitar per comprar ceràmica o visitar el nucli antic.

Aneu fins a la plaça del centre del poble, on hi ha una torre cilíndrica d’estil romànic a la qual, si sou valents i no us espanta l’altura, es pot pujar i contemplar des d’allà la vista del poble, amb el campanar de l’església en primer terme. De la torre estant, es pot veure que als afores del poble hi ha un monestir. És el monestir de Sant Miquel, que a banda del seu privilegiat entorn, exhibeix en el seu interior restes de pintures romàniques. L’arribada al temple es fa a través d’una pista asfaltada des del mateix poble.

Sant Sadurní de l’Heura és un poble força tranquil fora dels circuits turístics convencionals, on encara és fàcil respirar l’ambient plàcid i relaxat d’un típic poble empordanès. De tot el conjunt, en sobresurt l’església, que conserva l’antic campanar del segle XI, testimoni de l’església romànica que hi va haver. No us perdeu el frondós entorn de bosc que envolta el terme i aprofiteu-lo per relaxar-vos i gaudir de la tranquil·litat empordanesa.

Monells forma part del mateix terme municipal que Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura, un dels municipis més grans del Baix Empordà. El més destacat, a banda de les seves cases, d’extraordinària bellesa, és la magnífica plaça porxada, que era l’escenari d’un antic mercat que se celebrava durant l’època medieval i que va durar fins al segle XVII. Molt més popularitzat des que va aparèixer a la pel·lícula ‘Ocho apellidos catalanes’, el nucli conserva l’essència medieval que tots busquem quan ens acostem en aquesta zona de l’Empordà: carrers de pedra, una plaça porxada, arcs que formen carrers mig coberts i racons amb encant. Al poble, a més, hi ha un parell d’hotels selectes on podeu quedar-vos a sopar o a dormir.

Per acabar, us recomanem passar pel nucli de la Pera, situat a la part més baixa de la vall, enlairat, com molts altres pobles de l’Empordà, en un pujol de forma arrodonida. El conjunt de la població conserva el traçat urbà d’origen medieval, amb carrerons estrets i curioses raconades. Molt a prop, a un quilòmetre, hi ha Púbol, on podeu visitar la sorprenent casa museu del castell Gala Dalí, que conté la cripta on està enterrada Gala.