Anuncia't al Descobrir

Quins són els 9 patrimonis immaterials dels Països Catalans?

Festes, tradicions i expressions culturals amb reconeixement de la UNESCO

Els Països Catalans estan plens de tradició, festes i costums que formen part de nosaltres des de fa segles, unes celebracions que donen significat a la forma de fer i de ser. Durant anys, la UNESCO busca protegir aquestes tradicions de pobles arreu del món atorgant un lloc en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement privilegiat que destaca el valor excepcional d’aquestes pràctiques i expressions. Andorra, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears formen part d’aquesta llista amb 9 costums i festes. Voleu saber quins són?

Les falles dels Pirineus

Falles d'Isil Baixada dels fallers d’Isil en forma de ziga-zagaRamon Oromí
Creences, costums i rituals s’uneixen en les falles dels Pirineus, una festa ancestral que té lloc als Pirineus catalans, andorrans i francesos a l’entorn de les festes de Sant Joan. La part més característica és la baixada des del cim de la muntanya amb torxes enceses amb foc (falles). Els fallaires baixen fins a la vila fent ziga-zagues de foc espectaculars per tot el pendent fins a arribar a la vila, on hi ha la falla major, una foguera al voltant de la qual es reuneixen els habitants del municipi i que recorda l’antic ritual de purificació amb què se celebrava el solstici d’estiu. Les 63 localitats que celebren aquesta festivitat representativa dels Pirineus van presentar una candidatura conjunta que la UNESCO va aprovar el 2015.

La Patum de Berga

Patum La Patum és la festa més esperada de BergaRafael López-Monné
Amb més de 600 anys d’història, la Patum és una de les festes populars i tradicionals més antigues de Catalunya. Basada en els entremesos catalans propis del Corpus, la primera notícia que se’n va registrar data de 1454, gairebé 200 anys després de la institucionalització de la festa. Els protagonistes són el tabal i les comparses, i hi destaquen figures del bestiari popular català com les Guites i l’Àliga. Els Plens en són l’espectacle més important, un ball de diables que estan ‘plens’ de foc. L’any 1956 es va incorporar la Patum infantil, que es fa el divendres de Corpus, i el 2005 la UNESCO la va declarar obra mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Les falles de València

València Falles Tour Les falles tenen un caràcter satíric i crític amb temes actualsValència Falles Tour
Les falles valencianes són la tradició del nostre país que ha estat reconeguda per la UNESCO més recentment, concretament, l’any 2016. Aquesta festa té l’origen en l’antic costum dels fusters de cremar les andròmines al carrer, davant dels seus tallers, juntament amb el ‘parot’, una làmpada de peu i de fusta que utilitzaven per il·luminar els seus tallers. La verticalitat i els braços d’aquesta làmpada convidava a ‘vestir-la’ amb robes i algun barret, tot donant-li un aspecte humà. Era el naixement del ninot. Actualment, les falles tenen un caràcter satíric i crític amb temes actuals i s’han convertit en una de les festes més representatives de la ciutat de València. Estan dedicades a sant Josep i comencen l’1 de març amb les mascletades, tot i que l’inici oficial es produeix amb ‘la plantà’, que té lloc la nit del 15 de març. La celebració acaba amb ‘la cremà’, la nit del dia 19, en què totes les figures desapareixen per l’acció de les flames. Totes? Bé, totes tret d’una, el ninot indultat.

El Tribunal de les Aigües (València)

Tribunal de les Aigües El Jurat de Recs porta actiu des del segle XV.Wikimedia Commons
Des del segle XV, no se sap si abans, els sequiers valencians convocaven cada dijous a la porta dels Apòstols de la seu de València el Jurat de Recs per tal de resoldre els conflictes que sorgien per l’ús de l’aigua entre els regants. Encara avui el tribunal se segueix reunint al mateix lloc i dia que dècades abans. Aquesta tradició va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2009, ja que és l’únic testimoni dels costums d’organització i justícia de la València feudal.

El Misteri d’Elx (Elx)

Misteri Elx El descens de l’àngel dins d’una magrana és un dels moments més importants de la FestaWikimedia Commons
El Misteri d’Elx és un drama litúrgic cantat en llengua catalana que narra la mort, l’assumpció i la coronació de la verge Maria. La representació, que se celebra any rere any des de la segona meitat del segle XV a la basílica de Santa Maria, té lloc durant les Festes d’Agost del municipi del Baix Vinalopó i consta de dues parts: la Vespra, el 14 d’agost, i la Festa, el dia 15. Un dels moments més impactants és el descens de l’àngel, que ho fa dins d’una magrana que baixa des de l’interior de la cúpula de l’edifici. L’any 2001 va ser reconeguda per la UNESCO i es va convertir en la primera tradició dels Països Catalans en entrar a la llista de patrimonis culturals immaterials.

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (Mallorca)

 Algemesí Les Festes de la Mare de Déu de la Salut commemoren la troballa, l’any 1247, d’una imatge mariana al tronc d’una morera.GettyImages
Cada 7 i 8 de setembre, Algemesí ret homenatge a la seva patrona, la Mare de Déu de la Salut, mitjançant una festa en la qual les processons de dansa i música popular són l’acte central. Segons explica la llegenda, les Festes de la Mare de Déu de la Salut commemoren la troballa, l’any 1247, d’una imatge mariana al tronc d’una morera. Des de 1680, aquesta remembrança agrupa els habitants del municipi de la Ribera Alta als carrers de la ciutat quan el repic de les campanes de la basílica de Sant Jaume dóna el tret de sortida a la festa. L’any 2011, la UNESCO va atorgar la categoria de Patrimoni Immaterial de la Humanitat a una festivitat que uneix, des d’antany, fe, tradició i cultura.

El cant de la Sibil·la (Mallorca)

catedral mallorca Per Nadal s'interpreta el cant de la Sibil·la a les esglésies de MallorcaGettyImages
La nit de Nadal se celebren a gairebé totes les esglésies de Mallorca les matines, conegudes també com la ‘missa del gall’, que commemora el naixement de Jesucrist. Un dels moments més importants és el cant de la Sibil·la, un drama litúrgic d’origen medieval que profetitza la fi del món i que anuncia la segona vinguda de Crist. Antigament, les sibil·les eren consultades per predir el futur, un personatge que el cristianisme va assimilar i va introduir en les representacions litúrgiques nadalenques. En els inicis d’aquesta tradició, que va quedar reclosa a Mallorca i a l’Alguer, el cant es recitava en llatí, però a partir del segle XVIII es va passar al català, i aquest és un dels primers poemes en aquesta llengua. La UNESCO va inscriure aquesta peça de teatre religiós com a Patrimoni de la Humanitat l’any 2010.

La dieta mediterrània

oli menorca L'oli d'oliva és el producte estrella de la dieta mediterràniaFundació Foment del Turisme de Menorca
La nostra terra té la sort de tenir a la seva cuina la dieta mediterrània: pa, vi i oli, el trident essencial que durant mil·lennis ha alimentat pobles molt diversos, com els ibers, els celtes, els grecs, els romans, els bàrbars i els àrabs. Una combinació d’aliments senzilla, variada i equilibrada —com els cereals, els llegums, les fruites i verdures—, que s’ha anat enriquint amb l’aportació d’altres cultures. L’existència d’aquesta alimentació es deu a les característiques del territori —sec i accidentat— de la conca del Mediterrani, que es complementa amb les hortes i els petits boscos, possibles pel clima càlid. Un tresor saludable que Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc van voler protegir de la globalització, i des del 2010 la dieta mediterrània és considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Els castells

castells Les diferents colles de castellers al voltant d'un castellGettyimages
Una de les tradicions més reconegudes i simbòliques de la cultura catalana són els castells. Les primeres torres humanes daten del segle XVIII i van néixer al Camp de Tarragona i al Penedès, fruit de l’evolució dels antics balls de valencians. A mitjan segle XX ja s’havien estès per tot el territori català. La seva espectacularitat, la constància, la cooperació i l’esforç físic i mental que suposen han traspassat fronteres i ja es poden trobar castellers fora de Catalunya, com és el cas de la colla xinesa dels Xiquets de Hangzhou, que va ser la primera colla estrangera a participar en el Concurs de Castells de Tarragona l’any 2016. Aquesta gran difusió ha estat possible, en part, gràcies a la inclusió de la festa a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO l’any 2010.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació