7 pobles per emmarcar

Al segle XIX, un grup de pintors encapçalats per Arcadi Mas i Fontdevila i Joan Roig i Soler —conegut com l’Escola Luminista de Sitges— va definir la Blanca Subur com una “vila amb sensibilitat artística”. Després, ja a finals del segle XIX van passar pel poble reconeguts pintors, escriptors, poetes i músics, gairebé tots animats per la presència de Santiago Rusiñol, que va comprar un parell de cases de pescadors i s’hi va instal·lar durant uns quants anys. Us proposem una visita al Cau Ferrat —el lloc des d’on Rusiñol va revolucionar la vida del poble, que va esdevenir un dels escenaris preferits dels intel·lectuals de l’època—, al Museu Maricel i als espais urbans que els envolten —el racó de la Calma, el carrer Fonollar, el carrer Major, l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla o el passeig de la Ribera. Avui, com fa un segle, la llum de la vila segueix atraient artistes i tota mena de viatgers. L’esperit de Santiago Rusiñol continua viu als seus carrers.

Diuen que és el poble més pintat de Catalunya. I és que els seus carrers han estat, des de finals del segle XIX, un pol d’atracció d’artistes. Dalí va ser un dels que en va exportar la fama arreu, i després el van seguir Buñuel, Picasso o Duchamp. No costa gaire encomanar-se de l’esperit del Cadaqués bohemi. Només cal passejar-s’hi durant una estona o passar un vespre en una de les seves típiques tavernes marineres. També val la pena visitar les seves galeries d’art o el Museu d’Art, amb obres dels artistes que hi han passat. Passegeu pels carrerons i arribeu a Portlligat per veure’n la cala, amb barques de pescadors a la sorra, el petit nucli urbà —protegit des dels anys cinquanta— i la casa del pintor Salvador Dalí, un museu imprescindible i que no deixa ningú indiferent.

La Vila Vella de Tossa és l’únic exemple de població medieval fortificada que es conserva a la costa catalana i un lloc espectacular per rondar sense presses per les muralles i els carrers empedrats, observant les finestres i els balcons adornats amb geranis i buguenvíl·lees. Els amants de l’art podeu visitar el Museu Municipal, que conté el quadre ‘El violinista celest’, de Marc Chagall, però també obres dels catalans Mir, Masriera, Canals o Gimeno. Tossa de Mar va viure una època daurada als anys trenta. Com per art de màgia van començar a arribar-hi artistes atrets per la muralla i la rusticitat de les cases i els carrers murs endins: Chagall, Klein, André Masson, Subirachs, Chillida, Rafael Benet… Precisament va ser aquest últim qui va batejar la vila com “la Babel de les arts”, ja que el gust dels que hi passaven temporades era ben variat: seguidors del fauvisme, de l’impressionisme, del neoimpressionisme, de l’expressionisme, etc. Tot i que la vila ha crescut i en les darreres dècades s’hi ha construït molt, encara és possible copsar-hi el que aquests artistes hi van trobar.

‘La masia’ (1921-1922) és un dels quadres més famosos de Joan Miró. És una representació de la vida dels pagesos, amb les seves eines i els animals que usen per treballar al camp. El pintor el va començar a Mont-roig del Camp, on va passar molts estius a la seva casa familiar, coneguda com el Mas Miró. El paisatge rural del Baix Camp va ser una font d’inspiració en moltes de les seves creacions. Ara, a Mont-roig del Camp podeu visitar el Mas Miró (www.masmiro.com), amb el seu taller i les diferents estances, i al seu voltant fer el recorregut anomenat ‘El paisatge emocional de Joan Miró’, pels indrets que Miró va pintar en els seus quadres, com l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, la platja de Mont-roig, l’església, el pont…

Si visiteu aquest poble d’aspecte rústic, situat a la falda del Cadí, amb el teló de fons de la silueta del Pedraforca, entendreu per què Picasso el va escollir per passar-hi algunes temporades; la més llarga, l’estiu del 1906. Aquí el pintor es va inspirar per crear algunes de les seves obres més conegudes, com ara ‘La dona dels pans’. A la població podeu visitar el petit Museu Picasso, amb reproduccions d’obres i documentació de l’estada del pintor. També val la pena fer l’excursió fins al castell, des d’on hi ha una molt bona vista del conjunt urbà i de l’entorn.

Dotze marcs de bronze emmarquen l’element més pintoresc i pintat del poble costaner de Cotlliure: el campanar de l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Aquests marcs, instal·lats en diferents punts emblemàtics d’aquesta vila de la Catalunya del Nord, us permetran anar seguint un recorregut gaudint d’una visió pictòrica del monument. És una manera molt divertida i artística de conèixer aquesta vila marinera del Rosselló. Descobrireu la platja Boramar, la platja del Port d’Avall, la platja del Botiguer i la platja de la Valeta, i, a més, passareu per altres llocs d’interès, com el bulevard de Boramar o el barri del Morer, on es troben la majoria de plafons amb les reproduccions de les obres de Matisse i Dérain, dos reconeguts pintors que van immortalitzar diferents racons del poble en les seves obres. Seguint la costa, podeu arribar fins al Museu d’Art Modern (Fundació Peské), els jardins del museu i el fort de Sant Elm, un castell que també es pot visitar i on també trobareu marcs amb vista al campanar.

“Tot el que sé ho he après a Horta”. Aquesta és una de les frases amb les quals Picasso recordava les seves estades a Horta de Sant Joan, on el pintor va passar diverses temporades creant i respirant l’aire pur que li mancava a la ciutat. Una de les visites obligades a Horta és el Centre Picasso, situat al cor del nucli urbà. És un museu on es mostren reproduccions d’obres inspirades en la vida rural i la natura de l’artista malagueny, com ‘La bassa d’Horta’, ‘La fàbrica d’Horta’ o ‘El pantà’. Una de les primeres excursions que va fer el pintor malagueny va ser a Sant Salvador, un convent situat als peus de la muntanya de Santa Bàrbara, a un parell de quilòmetres del poble. Aquesta església apareix en diverses obres seves i és un dels indrets més emblemàtics de la vila.