11 rutes que comencen, passen o acaben en un castell

A la vora del nucli antic del poble d’Olivella, al cor del Parc Natural del Garraf, s’hi amaguen les restes d’un castell medieval. Una ruta permet arribar-hi tot travessant pinedes i extensions de matolls i margallons. Hauríem de viatjar a l’edat mitjana per veure el castell d’Olivella dempeus i ple d’activitat. El ‘castrum’ Olivella, del segle X, va formar part del sistema de defensa durant la Reconquesta, quan els cristians tractaven de recuperar les terres que havien ocupat els musulmans anys enrere. Al costat del castell hi havia una església, a la qual anaven els habitants d’Olivella i de tots els pobles de la zona a oir missa. D’aquests dos edificis, situats al capdamunt del puig Molí, en queden encara algunes restes, que només es poden veure si feu aquesta ruta a peu des del nucli antic d’Olivella. Té una durada d’una hora i mitja aproximadament (5,6 quilòmetres) i permet conèixer una zona força desconeguda del massís del Garraf.

Les restes d’un poble abandonat s’amaguen entre la vegetació frondosa d’aquest paratge a la falda de la serra de Miramar, a la Conca de Barberà. La cirereta: a dalt de tot, amb una vista espectacular de tota la comarca, hi ha el que queda de l’antic castell. Un caminet empedrat puja per la muntanya travessant un misteriós bosc de boix, humit, amb pedres cobertes de molsa d’un verd intens. Enfila que enfilaràs, no triguem a trobar les primeres cases en ruïnes, una antiga ermita romànica i, a dalt de tot, el castell. Som a Prenafeta, a la Conca de Barberà, una de les pedanies de la ciutat de Montblanc. L’itinerari que puja fins a l’antic castell comença al final de l’únic carrer del poble. Es tarda aproximadament 1 hora i 40 minuts a fer els 4,4 quilòmetres d’anada i tornada.

El massís del Montgrí és protagonista de nombroses històries i llegendes que només es poden entendre passejant sense presses pels seus corriols, un exercici molt recomanable i fàcil, ja que el territori ofereix diversos itineraris marcats per fer-los a peu. N’hi ha de diferents durades i dificultats. Un dels més agraïts per fer amb nens i nenes és el que puja al castell del Montgrí. Es tracta d’una ruta curta, que es pot fer en un matí o una tarda (unes dues hores, quatre quilòmetres d’anada i tornada) i que té una destinació molt atractiva: un autèntic castell com els de contes de princeses i cavallers, amb grans muralles, torres, portal d’accés i escales de cargol que arriben a dalt de les torres.

En un punt elevat de la serra de l’Albera, al sud del puig Neulós, s’alça aquest majestuós castell que es va reformar al final del segle XIX, a la manera fantasiosa pròpia del romanticisme arquitectònic. No serà estrany, doncs, que quan hi entreu us sembli que esteu en una pel·lícula de dragons, princeses i cavallers. Potser va ser aquest encant romàntic el que va fer que Dalí estigués temptat de comprar-lo (finalment es va decidir pel de Púbol) i que Fernando Trueba hi rodés part de la pel·lícula ‘El caballero del dragón’. Hi podeu accedir per una pista forestal des del poble de Cantallops. A mig camí entre Cantallops i el castell, haureu de baixar del cotxe per obrir una tanca, passar i tornar a tancar-la un cop hàgiu passat. Per la pista, podreu arribar fins al castell. Si voleu visitar-lo, cal que reserveu amb antelació. Un cop feta la visita al castell, us animem a tornar a baixar en vehicle per la mateixa pista fins al veïnat de Requesens i, des d’allà, fer una excursió per visitar les restes d’un avió estavellat. Es tracta d’un avió francès que es va estavellar durant tasques d'extinció d’un incendi a l’Albera, l’any 1986. Si poseu al Google Maps “Avió Douglas DC6 1986”, hi podreu arribar sense pèrdua.

A Cabrera de Mar, hi ha una ruta per fer a peu molt agradable i que té un destí molt interessant: el castell de Burriac. Es tracta d’una fortalesa medieval en ruïnes, però que conserva algunes parts —com la torre, alguns murs i part de l’església. El camí que hi porta fa pujada, però l’esforç es veu recompensat, ja que, un cop a dalt, les vistes sobre la costa del Maresme, el Montnegre, el Montseny i els cingles de Bertí, són increïbles. Per arribar-hi, cal dirigir-se a Cabrera de Mar, des d’on s’ha d’agafar un camí que puja la riera, apte per a vehicles, que arriba fins a la font Picant, on cal deixar el cotxe. Des d’allà comença el camí, ben senyalitzat, ample, però que fa molt de pendent. Es triguen uns quaranta-cinc minuts a arribar a dalt. Podeu fer l’itinerari per lliure o bé apuntar-vos a les visites guiades teatralitzades que organitzen des de l’Oficina de Turisme de Cabrera de Mar.

És un dels castells més ben conservats i amb millor vista de Catalunya. Hi podeu pujar des de la Pobla de Claramunt, a través d’una ruta senyalitzada d’una mitja hora per ‘La muntanya dels nens’, amb diferents activitats pensades per a la canalla: fer cabanes, buscar fòssils, observar el paisatge, cridar per escoltar l’eco, grimpar… Un cop a dalt, podreu visitar l’interior del castell (horaris i preus a www.lapobladeclaramunt.cat), amb la torre de l’homenatge, la torre quadrada, set torres defensives i les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria.

Al cor del Prepirineu català, al poble de Castell de Mur, hi trobem un dels edificis més representatius del romànic civil i religiós del país. Un castell de planta triangular, amb la torre de l’homenatge al mig, s’aixeca sobre una gran roca i domina el paisatge d’aquest racó del Prepirineu català. Pertany a l’època en què aquestes terres formaven la línia divisòria entre àrabs i cristians. A només cent metres s’alça l’església de Santa Maria, un edifici romànic que guardava una de les millors mostres de pintura del segle XII, avui exposades al Museum of Fine Arts de Boston. L’altre tresor del temple és el claustre. Davant del castell hi ha un dels miradors més impressionants de Catalunya. La panoràmica abraça gran part de la serralada dels Pirineus. Hi podeu arribar en cotxe o a peu per un sender de quatre quilòmetres i mig des de la Guàrdia de Tremp.

En un indret estratègic, encimbellat dalt d’un turó rocós del massís del Garraf, s’alça aquell castell, construït per defensar la frontera dels sarraïns durant l’edat mitjana. Va ser propietat del llinatge dels March, una família d’importants funcionaris reials i literats, de la qual va destacar el conegut poeta medieval Ausiàs March. Avui, el castell està enrunat, però encara conserva alguns murs i l’esquelet de l’església, elements que us transportaran als temps dels cavallers medievals. L’edifici, caracteritzat per la seva roca de color roig, consta de dos recintes, antigament separats per un pont llevadís. El superior era la part més fortificada, mentre que a l’inferior hi havia la capella, el cementiri i altres edificacions. La ruta que hi arriba, que passa també per la curiosa roca Foradada, surt des de l’ermita de Bruguers, situada a la carretera entre Gavà i Begues. Trigareu uns quaranta-cinc minuts a arribar-hi.

A la vora del riu Ebre, el castell de Miravet té l’honor de ser considerat la millor obra militar dels templers de tot Catalunya i és un dels millors exemples d’arquitectura romànica de transició de l’orde del Temple en tot l’Occident. Hi podeu arribar fent una ruta d’uns quaranta-cinc minuts des del nucli antic o des del pàrquing del castell per senders de muntanya a la vora del riu Ebre, on trobareu restes de trinxeres de la batalla de l’Ebre i algun mirador. La imponent fortalesa, d’origen àrab, envoltada d’una muralla de 25 metres d’altura, s’alça sobre un turó, just al costat del riu. En aquest gran recinte emmurallat, el visitant pot fer un llarg recorregut per les dependències del castell. Com tots els castells medievals, està dividit en dues parts: el recinte inferior o jussà i el recinte superior o sobirà. Al recinte jussà, s’hi pot veure la barbacana, les cavallerisses, la cisterna, la capella de Sant Miquel, les torres i les muralles. Al recinte sobirà, hi ha el cos de guàrdia, una altra cisterna, el pati d’armes, les cuines, el menjador (o refetor), el graner, els magatzems, el celler (on els cavallers templers elaboraven vi), la galeria, la plaça de la Sang, la sala del Comanador, la torre del tresor i la gran església romànica, amb una gran rosassa, una de les primeres i més grans de la península Ibèrica. Pas a pas és fàcil imaginar-se com es vivia al castell en l’època medieval.

Aquest castell, un dels millors exemples de l’estil gòtic català, s’enlaira, orgullós, al cim d’un turó situat darrere del poble d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Fa molts anys va ser descrit pel cronista Bernat Desclot com un dels castells més nobles i bells del país. La seva història transcorre paral·lela a la dels comtes de Cabrera, dels quals va ser residència des del segle XIII fins al segle XV, moment en què va començar a decaure. Hi podeu arribar per la carretera que va d’Arbúcies a Breda i deixar el cotxe als peus del camí per pujar caminant per un itinerari de 2,8 quilòmetres que s’ha de fer a peu. Trigareu entre mitja hora i quaranta minuts. Podeu fer reserva a la pàgina web del castell (www.montsoriu.cat) per gaudir d’una visita guiada.

Documentada dels segles X-XI, aquesta fortalesa està situada al terme municipal de Sant Quirze de Besora. En les visites guiades, es poden veure diferents estances de l’edifici i un audiovisual que repassa la història del castell a través dels fantasmes de les famílies que hi han viscut, especialment els senyors de Bisaura, que tenien el seu origen en el castell de Santa Maria de Besora, molt a prop de Montesquiu. Un cop visitat, val la pena descobrir-ne l’entorn, amb els seus jardins, fer la volta al castell per arribar fins a la font del Castell Xic i, tot seguit, caminar fins al bosquet de pi roig, el gorg del pla de l’Hort i la font Codineta. Podeu consultar els horaris de visita a la web del parc del castell de Montesquiu a https://parcs.diba.cat