7 meravelles del Bages

Passegeu a la vora d’aquest canal que porta les aigües del Llobregat a la ciutat de Manresa. A banda de ser una de les principals obres d’enginyeria civil medieval d’Europa i portar aigua als municipis de la zona, també té una altra funció: rebre les visites de tots els que busquen un racó tranquil per fer una passejada o una ruta en bicicleta. Hi ha diversos punts des d’on podreu iniciar una caminada o pedalada: des de la resclosa, als peus del castell de Balsareny, l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, la de Santa Anna o el parc de l’Agulla, a Manresa.

Des d’aquí, en un matí clar veureu el Tibidabo, el Matagalls, els Pirineus i, en comptades ocasions, l’illa de Mallorca. El camí per arribar-hi no és gaire llarg, però la quantitat d’escales que cal pujar el fan una mica pesat. Podeu sortir des de l’estació superior del funicular de Sant Joan (la inferior és al monestir). Un cop allà, heu de prendre el camí ample a la dreta que porta a una balconada natural sobre el monestir. Continueu fins al mirador, situat a 1.236 metres, passant per altres punts estratègics del massís, amb vistes al Cavall Bernat i altres roques curioses com el cap de Mort, la Gorra Marinera o la Trompa d’Elefant.

És una de les fortaleses més representatives de Catalunya. Es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós i és una perfecta combinació de romànic i gòtic, convertit en parador de turisme l’any 1976. Té més de seixanta mil metres quadrats i una sèrie de camins estrets que, a través de diferents portals, el comuniquen amb la via. El recinte emmurallat protegeix importants construccions com la col·legiata de Sant Vicenç, un gran exemple de romànic primitiu.

Un patrimoni molt particular i poc conegut fora de les fronteres del Bages són les tines. Es tracta de grans construccions de pedra que antigament podien estar aïllades o bé construir-se en grup. Servien per elaborar vi en les vinyes més allunyades dels pobles, ja que el transport del raïm era molt complicat i costós. Les tines estan fetes de pedra seca, morter i ceràmica; i el sostre, de falsa volta, és de terra. N’hi ha més de cent de catalogades i estan situades en diversos punts del Bages: a tocar del poble de Rocafort; entre el Pont de Vilomara i Rocafort, a Talamanca o a Mura.

Les mines de sal de Cardona són de les més conegudes de Catalunya. Aquest jaciment va començar la seva activitat l’any 1929 i es va aturar el 1990. Tants anys dedicats a l’extracció de sal van deixar més de 200 quilòmetres de galeries i forats amb alçades d’uns 140 metres. Avui dia, el vell recinte miner ha estat habilitat com a equipament cultural. S’hi explica la relació entre l’home i la sal i les peculiars característiques geològiques de l’indret. Poseu-vos el casc i entreu a la mina Nieves per veure un espectacle de galeries i sales plenes d’estalactites i estalagmites de sal.

Als peus del riu Cardener, Súria té un dels barris vells més ben conservats de Catalunya. Des de la plaça Major arribeu fins al portal de Cardona, una de les dues úniques sortides a l’exterior quan la vila estava emmurallada. La casa que hi ha a sobre és el Casinet, una de les més antigues de la població. A dalt del turó que corona el poble vell hi ha el castell i l’església. El castell és de planta quadrada i té una torre de l’homenatge a l’interior. L’església del Roser conserva l’absis i el campanar.

El conjunt de Coaner és un dels més importants de la serra de Castelltallat, al cor de la comarca, tant per la seva història com pel lloc on està situat. S’alça en un turó de roca al qual podeu arribar a través d’una pista a peu o en cotxe. Un cop a dalt, us trobareu amb una construcció romànica de tres naus, tres absis i un campanar de dos pisos. Al costat s’aixeca la torre dels Moros, cilíndrica, el santuari de la verge de Coaner, amb un bonic retaule barroc del 1716.