7 pobles de pessebre poc coneguts al Pirineu català

Envoltades d’imponents muntanyes, les cases penjades de Canejan dominen la vall del Garona des d’on es veuen les anomenades ‘muntanyes maleïdes’. Passegeu sense rumb pels seus carrers estrets i amb pendent. De ben segur que, tard o d’hora, acabareu a l’església de Sant Serni, un dels elements que fan el poble inconfusible des de la distància. A banda de Canejan, el terme està format per altres nuclis agregats. Destaca Sant Joan de Toran, un lloc molt pintoresc ple de cases i bordes reconstruïdes amb molt d’encert. Des del petit poble es pot fer una excursió fins al refugi d’Era Honeria, als peus de llacs, cascades i muntanyes de pel·lícula.

On acaba la carretera i comencen els camins de muntanya. En un racó recòndit de la vall de Cardós, hi trobareu Estaon, un petit poble enlairat a 1.237 metres d’altitud sota els contraforts del Campirme. El nucli conserva molt bé l’empremta de les diferents etapes de la seva història: el pas del romànic, l’arribada de la llum i les centrals hidroelèctriques del Pallars, o la Guerra Civil. Passegeu entre els carrers i fixeu-vos en els detalls de cada casa: feixes, bordes, teulades de pissarra, cabanes…, i en les esglésies de Sant Jaume i de Santa Eulàlia d’Estaon. Fa uns quants anys aquesta darrera havia estat la seu de valuoses pintures romàniques, algunes de les quals es poden contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, i al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. Per endur-vos un record ben autèntic del poble, compreu melmelades casolanes a Casa Pau.

Al terme municipal d’Isona i Conca Dellà, aquest poble guarda una petita joia del romànic. És un temple del segle XII, amb tres absis i una portalada principal amb un increïble treball escultòric als arcs, on es poden veure representats episodis històrics protagonitzats per saltimbanquis, músics i diferents animals. A l’interior destaca una galeria de quatre arcs a sota de la rosassa i la talla de santa Maria de Covet, datada del 1989 però idèntica a l’original, que és al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

És el primer poble que es troba quan es deixa la Seu d’Urgell en direcció a Puigcerdà. S’hi arriba després de conduir durant uns quants minuts per una sinuosa carretera que surt de l’N-260. En aquesta petita vila es viu principalment de la ramaderia i sobretot de la indústria de la llet, però també hi ha cases de segona residència i algun establiment hoteler. Visiteu l’església, dedicada a Santa Cecília i la de Sant Vicenç, el primer temple parroquial del poble. A prop hi ha Bescaran, amb les ruïnes de l’antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, amb una església construïda sota una cova.

A la Baixa Cerdanya, aquest és un petit poble pintoresc i estranyament poc freqüentat per turismes. Està format per un conjunt de cases de pedra d’estil rústic i presidit per una petita ermita romànica dedicada a santa Eulàlia, amb un absis quadrat. S’hi arriba a peu o en cotxe des de Meranges. Un cop al poble, val la pena passejar-s’hi i també arribar fins al bosc d’Arcalís, el pla de Matons i la muntanya de la Carabassa, des d’on s’albira una vista espectacular de tota la vall de la Cerdanya.

Gisclareny és l’únic dels disset municipis que integren el Parc Natural del Cadí-Moixeró que hi té inclosa tota la seva superfície. Visiteu-lo per gaudir de l’encant de les seves cases de pedra i de la vista al massís del Pedraforca, del Puig-llançada, del Penyes Altes o l’Ensija des dels seus miradors, el de Gargallosa o del d’Albert Arilla. Des del poble podeu caminar fins a la font de l’Adou, on neix el riu Bastareny.

Amb 1.550 metres d’altitud, és un dels pobles més alts de Catalunya. Als carrers que formen el nucli, declarats Bé d’Interès Nacional pel seu encant i bon estat de conservació, el temps sembla haver-se aturat. Visiteu la petita ermita de Sant Víctor, amb un campanar de torreta al qual es pot pujar sense cap problema. En destaquen les pintures murals originals, un dels secrets més ben guardats dels Pirineus.