6 platges i cales paradisíaques de la Costa Daurada

Tres cales en una: cala Sures, cala Lorribell i cala Calafató. Envoltada de roques a la part de la costa, i per petits pins, matolls i dunes, a la part interior. És un paratge verge on no veureu cap mena de construcció: només mar, sorra, pins i cel. S’hi arriba per la carretera N 340 prenent un desviament que porta a la urbanització Calafat. Cal deixar el cotxe a l’esplanada i continuar a peu per un sender que enllaça la cala Calafató amb el port esportiu de Sant Jordi.

Al sud de l’Hospitalet de l’Infant, es caracteritza per ser una de les platges en què s’ha practicat el naturisme des de fa més de cinc dècades. Gaudiu d’un paratge verge, emmarcat per un bosc de pins. Tot i la seva tranquil·litat, té tota mena de serveis: dutxes, papereres, lavabos, senyalització de l’estat de l’aigua… Hi arribareu per l’antiga carretera de València, des del centre de l’Hospitalet de l’Infant, molt a prop del càmping Temple del Sol, també naturista. Després d’aparcar el cotxe, un petit caminet porta directament a l’aigua.

Als voltants de l’Ametlla de Mar hi ha cala Xelín, una platja idíl·lica lluny dels nuclis turístics i altres platges massificades. La reconeixereu per una gran roca a la zona de la dreta, les dues entrades separades al mar i els murs de pedra erosionats pel vent i l’aigua que l’envolten. És una platja de còdols, amb aigua cristal·lina i rodejada de vegetació. A més d’una persona, en veure-la per primera vegada, els ha semblat que acabaven de desembarcar a la platja d’una illa deserta.

Voleu gaudir d’una platja com les del Carib a només dos quilòmetres de l’Ampolla? Doncs haureu de situar-vos als peus de la urbanització Cap Roig per trobar aquesta gran platja de sorra blanca, que destaca pel seu entorn: una gran pineda i diversos penya-segats amb roques de color ataronjat. El millor del lloc són les aigües transparents amb fons de sorra. S’hi pot arribar des de l’Ampolla pels carrers de Cap Roig, a l’extrem nord. Hi ha dutxes, lloguer d’embarcacions i quiosquet de platja. A tocar d’aquest indret hi ha altres cales petites i poc freqüentades que us recomanem, com la dels Capellans, la del Morro de Gos o la de Santa Llúcia.

El paradís és més a prop del que us penseu: a l’Ametlla de Mar. El descobrireu a cala Forn, una petita entrada al mar que fa no més de quaranta metres de longitud. La cala està envoltada de penya-segats i té forma triangular, estreta pel costat de terra i ampla pel costat de mar, formada per la desembocadura d’un torrent a la part central. Aquesta forma fa que es tingui la sensació que el mar s’incrusta a la terra. Les parets a banda i banda són de color ataronjat i estan plenes de petits pins i matolls. La sorra és fina i l’aigua, cristal·lina, amb un fons poc profund de sorra neta. Hi podeu accedir en cotxe des de la urbanització Les Tres Cales, pel camí paral·lel al tren.

Entre Altafulla i Tarragona hi ha una de les platges més atractives i aïllades del litoral tarragoní. És cala Fonda, també coneguda com a platja Waikiki. Tot i que és força popular, fins i tot en plena temporada estiuenca és un lloc molt agradable, allunyat d’altres indrets massificats. Està emmarcada per parets de colors ocres, cobertes de pins i forma part de l’espai d’interès natural de la Punta de la Mira. Des de la cala no es veu res més que mar, roca i sorra. Cap construcció ni cable elèctric. L’accés es fa o bé des de la platja Llarga, de Tarragona, o bé des d’Altafulla travessant el bosc de la Marquesa, per un camí que es pot agafar des del castell de Tamarit o des de les urbanitzacions que hi queden a prop.