Els 20 tresors naturals de Catalunya

A la plana empordanesa, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, en un espai caracteritzat pels cursos fluvials actuals, hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En aquest lloc, ric en aigua dolça, s’hi congreguen les antigues desembocadures dels rius i històrics sistemes de canalització i rec de conreus. Les cigonyes s’han convertit en el principal atractiu de la fauna del parc, però, de fet, només són una de les 327 espècies d’ocells identificades. El Parc Natural, integrat per nou municipis és, després del delta de l’Ebre, la zona marjalenca més important de Catalunya. Antigament, la ramaderia i l’expansió de l’agricultura en van reduir l’expansió, però encara conserva l’harmonia entre els ecosistemes del mar, els sorrals costaners, les llacunes salabroses, les closes i els dolços estanys.

És l’únic parc nacional de tot Catalunya. Entre les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, trobareu una autèntica joia de la natura al cor dels Pirineus. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici se situa en un paisatge d’alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. Encara que hi podeu trobar barrancs i cims que superen els 3.000 metres, l’aigua n’és la principal protagonista, representada per centenars de rierols i gairebé 200 estanys. Als peus de la muntanya dels Encantats, hi destaca l’estany de Sant Maurici, un dels paisatges més emblemàtics de Catalunya. El relleu abrupte, la fauna i el mosaic de verds formen un espai natural protegit únic al sud d’Europa, declarat Parc Nacional l’any 1955.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és el més extens de Catalunya; ocupa 60.000 hectàrees entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. És una zona coronada de muntanyes, prats i boscos, i un refugi d’espècies amenaçades. Aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. També conté l’estany glacial més gran de Catalunya, el de Certascan, o altres indrets majestuosos, com l’estany del Rosari d’Àrreu, i pobles amb molt encant. Les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan característics de la zona com el gall fer, el trencalòs o l’os bru omplen de vida i fauna un dels parcs naturals més emblemàtics del nostre país.

La gran barrera muntanyosa formada per les dues serres del Cadí i el Moixeró està situada a cavall del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, hi convergeixen les dues serres pel coll de Tancalaporta, i queden units així el Pirineu i el Prepirineu. La vegetació del Parc també és molt destacable, ja que es coneixen més de 1.400 espècies i subespècies vegetals. La seva biodiversitat, unida a la gran bellesa i l’atractiu especial que té, converteixen la zona en un territori protegit com a Parc Natural des del 1983.

El primer parc marítim i terrestre del nostre país va ser el Parc Natural de Cap de Creus. Una configuració geològica singular amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. El pas persistent de la tramuntana ha escarpat un paisatge singular d’una gran bellesa entre la terra i el mar. Els penya-segats han agafat formes d’erosió capricioses i guaiten de prop el Mediterrani, mentre la sàvia vegetació s’hi ha sabut adaptar. Avui dia, molts pobles, reposats davant la mar, encara conserven la petjada marinera.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser es troba sota els cims del Puigmal i el Costabona. Comprèn la conca alta dels rius Ter i Freser. Aquesta situació geogràfica permet que el Parc Natural estigui ple de paisatges i valls espectaculars, testimoni de les antigues glaceres i circs que fa anys ocupaven el territori. És una gran destinació per a excursionistes i senderistes, ja que el GR 11, una de les rutes més concorregudes, recorre gran part de l’espai natural. Dues de les excursions més populars són la pujada al cim del Puigmal —una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya— o l’excursió fins al refugi d’Ulldeter —on es pot veure el naixement del riu Ter. També, s’ofereixen itineraris interpretatius distribuïts per tot el Parc Natural, que us permetran gaudir dels valors naturals principals i descobrir de primera mà el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. A més, el parc envolta la vall de Núria, amb el santuari i l’estació d’esquí, i l’estació de muntanya de Vallter, que aporten a la zona un flux important de turisme religiós i de lleure esportiu.

Enmig de la metròpolis i amb el Tibidabo com a turó més emblemàtic, el Parc Natural de la Serra de Collserola és el pulmó natural de les ciutats que l’envolten. Una serra de més de 8.000 hectàrees que s’alça al cor de l’àrea metropolitana de Barcelona. El massís ha esdevingut avui un espai natural imprescindible per a la conurbació metropolitana, on es recullen una gran varietat de formacions vegetals, així com una gran biodiversitat.

Protegint les zones humides de la desembocadura del riu Llobregat, està format per gairebé 100 quilòmetres quadrats entre el massís del Garraf i Montjuïc i el congost de Sant Andreu de la Barca. És el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país. A banda de tenir una gran biodiversitat, també és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània.

L’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya es troba al delta de l’Ebre. Al voltant del riu, entre llacunes costaneres, illes fluvials i arrossars, hi ha una extensió de 320 km2 per descobrir. Passejar pels seus magnífics espais naturals o per les seves platges de somni el situen com un dels parcs naturals amb més bellesa del país. Per garantir l’equilibri entre la gran presència humana i l’essència biològica de l’indret, és un preuat refugi per a milers d’ocells, peixos, rèptils i amfibis. Han estat citades més de 400 espècies d’ocells i gairebé 800 espècies de flora.

Entre la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, hi trobem el Parc Natural dels Ports. Un gran espai natural de 35.050 hectàrees format per un massís calcari, de relleu escarpat i abrupte que ha estat ocupat pels humans des de temps prehistòrics. Tot i la forta humanització, l’espai està ple de vida biològica i comprèn paisatges encisadors. Indrets com la zona de la Font Nova o els estrets d’Arnes el fan un espai natural feréstec i ple de vida salvatge.

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ocupa una superfície de 8.000 hectàrees, dues mil de les quals són marines. En el fons marí de les Illes Medes podreu fer un viatge en el temps i gaudir d’un ecosistema estable i íntegre. Fora de l’aigua, trobareu uns paisatges molt diversos, com aiguamolls o cims litorals, que doten el litoral català d’una singularitat especial.

La Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida acumula la principal població de ganga de Catalunya. Són més 1.400 hectàrees d’un immens valor ambiental molt desconegudes pel públic general. Un autèntic paradís per a les aus, que troben el seu hàbitat ideal en un entramat de guarets, oliveres i ametllers.

Encara que es troba integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és un petit món a part al Berguedà. És una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. A més de la silueta tan característica d’aquesta muntanya, és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.

Els racons ombrívols i la biodiversitat del Montseny ens regalen l’oportunitat de gaudir de l’indret al llarg de tot l’any. Està caracteritzat per trets mediterranis a les zones més baixes, amb alzinars, suredes i pinedes, i, a mesura que guanya altura, hi observem fagedes i avetoses. Amb cims que es troben a prop dels 1.700 metres, com el turó de l’Home, el Matagalls o les Agudes, es forma un paisatge ple de bellesa i de biodiversitat. És un lloc ideal per fer excursions i gaudir de la natura durant tot l’any. S’ubica entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, i va ser declarat Parc Natural l’any 1987.

A banda que Montserrat s’ha convertit en un dels grans símbols de Catalunya, la seva màgia no s’acaba en la història i la cultura. Alzinars i pinedes —i, a les zones més ombrívoles, teixedes i rouredes—, formen una flora que es veu limitada per culpa de la pressió humana. També hi trobem una gran oferta per a excursionistes i practicants de l’escalada amb camins i senders de diverses dificultats.

Amb Santa Maria de Poblet al vell mig del paratge natural, és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa. Dins dels seus límits, s’hi inclou el bosc de Poblet, que conté l’única comunitat de roure reboll a Catalunya i una de les reserves d’alzines més importants del país. Porcs senglars, toixons, cabirols, àguiles daurades o pica-soques blaus constitueixen la fauna de la zona.

Lluny del brogit d’altres zones de la Costa Brava, al sector més oriental dels Pirineus, la serra de l’Albera és un espai natural idíl·lic on podeu fer ecoturisme i turisme actiu als cims, a les faldes i als peus del puig Neulós, el puig dels Pastors, el pic de Sallafort o el puig dels Quatre Termes. Planteu-vos a l’Espolla, la Jonquera o Rabós i gaudiu d’alguna de les onze rutes senyalitzades al Parc. Prepareu-vos per caminar entre fagedes, rouredes, suredes, monuments megalítics, cascades o castells de conte com el de Requesens. Potser, fins i tot teniu sort i veieu una tortuga mediterrània, un dels animals que viuen al massís.

Un territori envoltat de misteri, de llegendes de bandolers i dracs. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, té prop de 14.000 hectàrees. El paisatge és molt especial i únic, ja que els cingles i monòlits de conglomerat rogenc contrasten molt amb el verd de les pinedes i els alzinars que també es troben a la zona. El Bages, el Vallès Occidental i el Moianès es reparteixen la custòdia d’aquesta meravella paisatgística que té el Montcau i la Mola com els seus cims principals.

Al nord de la comarca del Priorat, amb un paisatge format per coves, barrancs i balmes, hi trobem el Parc Natural de la Serra de Montsant. Encara que ha estat caracteritzat per la petjada de l’activitat humana, el riu Montsant i el Siurana li aporten diversos valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals que el fan un lloc ple de vida únic al país.

Considerat el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, la Garrotxa té deu cràters i una quarantena de cons volcànics. Consta d’una vegetació variada d’alzinars muntanyencs, rouredes o fagedes que crea un còctel d’un valor paisatgístic excepcional. La fageda d’en Jordà o els volcans del Croscat i de Santa Margarida són alguns dels emblemes d’aquesta singular zona amb una extensió d’unes 15.000 hectàrees.