10 escapades a rius, cascades i fonts

A tocar de la frontera de la Jonquera, a la serra de l’Albera, us espera aquest impressionant salt d’aigua d’uns seixanta metres d’altura. És un lloc força desconegut, amb una cascada que té una sèrie de gorges profundes. L’única manera d’arribar-hi és a peu a través de Sant Pere del Pla de l’Arca, una capella preromànica, o bé des del Pertús, la ruta més fàcil. Cal que voregeu el riu Llobregat d’Empordà fins a arribar a una passera que permet travessar el riu i contemplar el salt.

Una de les zones amb més vegetació i aigua del Penedès és Sant Quintí de Mediona. És un plaer passejar al voltant de les fonts i les grutes de les Deus, un paratge molt atractiu en el qual destaquen les vint-i-tres boques d’on raja l’aigua del brollador de la riera de Mediona, situades en filera, l’una al costat de l’altra. Aprofiteu per fer una ruta seguint el curs del riu Mediona amunt, tot remuntant el congost. 

En un racó de l’Alt Berguedà, entre la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug hi ha el naixement del riu Llobregat, un lloc força turístic, però que és un plaer per als sentits. Es pot deixar el cotxe abans d’arribar a Castellar de n’Hug des de la Pobla de Lillet, i des d’allà començar l’itinerari a peu que porta, resseguint el curs del riu, fins a les cascades més grans. Aquestes aigües, aquí tan pures i transparents, envoltades de vegetació, han estat un dels principals motors de la revolució industrial catalana. El recorregut acaba al poble de Castellar de n’Hug, on podeu passejar pels carrers empedrats entre cases típiques de muntanya i l’ermita romànica de Santa Maria de n’Hug.

Menys coneguda que les fonts del Llobregat, però igualment espectacular i menys freqüentada, la font de l’Adou és una excusa excel·lent per fer una excursió tranquil·la des de Bagà. Es troba a només 5 km de la població i s’hi arriba seguint un camí de terra en direcció a Gisclareny, sigui a peu o amb vehicle. Aquí neix el riu Bastareny, que forma un gran salt d’aigua. Des de la font es pot seguir un corriol que arriba fins al naixement del riu, envoltat d’una vegetació molt frondosa, digna d’un conte de fades.

A quatre quilòmetres del poble de Lles de Cerdanya hi ha Viliella, el darrer nucli de la vall de la Llosa. La ruta que us proposem surt des del poble fins al Molí del Salt, una cascada que va a parar a una gorga profunda, on a l’estiu es pot fer una capbussada. S’hi arriba en mitja hora des del poble seguint les marques vermelles i blanques del GR i desviant-se en el primer trencall a la dreta. El so de l’aigua us guiarà.

Deu el seu nom al forat que, com un caprici de la natura, presenta una de les parets que la flanquegen. S’hi arriba des de Cantonigròs pel camí de la Foradada, que surt des del nord-est del poble. Es triguen uns vint minuts a arribar-hi a peu. El millor és veure la gorga a mitja tarda, quan els raigs de sol travessen el forat i creen una atmosfera màgica a l’indret. L’accés està regulat i no s’hi permet el bany.

El Cardener és un dels rius més importants de la Catalunya interior, i el seu naixement, un dels punts d’interès paisatgístic de la comarca del Solsonès. El punt des d’on comença a brollar el riu és a prop del poble de la Coma, a les anomenades Fonts del Cardener, a prop de les pistes d’esquí del Port del Comte. Hi veureu diverses cascades i un salt d’aigua que cau sobre roques entapissades de molsa. Tot emmarcat per un paisatge que convida a passar una estona sentint la remor de l’aigua i contemplant la vegetació.

Una de les excursions clàssiques que es pot fer des del poble d’Arnes. Hi arribareu per la pista que surt des de davant del cementiri, que s’endinsa cap al massís dels Ports. El camí, que es coneix amb el nom del ‘camí del mas de Pau’, està senyalitzat i transcorre per zones de vinya i boscos mediterranis. Trigareu una hora i mitja a peu a fer-lo. Un cop al final del recorregut, reconeixereu el toll del Vidre pel salt d’aigua que cau sobre una gran piscina natural, ideal per banyar-se quan fa calor. Recordeu, però, que sou en un entorn natural i que cal respectar-lo i cuidar-lo perquè en puguem gaudir tots. És per això que des de l’estiu passat, l’Ajuntament ha instal·lat dos aparcaments per limitar-ne l’accés i evitar la massificació en alta temporada turística a les principals zones naturals de bany del seu terme municipal. Des d’aquest punt podeu aprofitar per fer altres excursions, com la que puja al refugi del mas de Damià o la que arriba al barranc, al riu de les Valls o al cim de Penya Galera.

La cascada dels Uelhs deth Joèu és un impressionant salt d’aigua situat a la vall de l’Artiga de Lin. S’hi pot accedir fent una excursió d’uns trenta minuts des del pla d’Era Artiga de Lin o bé fent una petita caminada (de cinc minuts) des d’una zona d’aparcament situada a la carretera de la vall, just abans d’arribar al pla. La cascada és fruit d’un fenomen geològic molt curiós: el renaixement del riu Joèu, ja que aquest curs fluvial neix a la glacera de l’Aneto i es filtra entre les muntanyes per reaparèixer en l’anomenat Forau dels Aigualluts. Després, les aigües subterrànies fan un llarg recorregut per sota del circ de l’Artiga de Lin fins a arribar a aquest punt.

A les portes del Montseny, és escenari de diverses llegendes. Una d’elles parla d’un home que dormia a l’ombra d’una alzina i va sentir una veu molt dolça que cantava una cançó. Era una dona d’aigua, de la qual es va enamorar. Després d’un temps de declaracions amoroses i festeig, la noia va acceptar casar-s’hi amb una condició: que no li recordés mai que era una dona d’aigua. Al cap d’uns anys, quan ja tenien dos preciosos fills, l’home, durant una baralla amb la dona, va mencionar la seva naturalesa aquàtica i ella va tornar al gorg negre, d’on havia vingut. L’home es va arruïnar, però els fills trobaven cada matí unes pedres precioses a la seva habitació, que eren les llàgrimes de la seva mare. Gràcies a aquests petits minerals els nens van tirar la casa endavant i la fortuna no hi va faltar. Des d’aleshores es creu que el salt d’aigua, on s’arriba pel camí que va a Santa Fe per la riera, des de Gualba, és la cabellera de la noia, que algunes nits se la sent cantar i que fins i tot se’n pot veure la figura.