5 maneres de celebrar la revetlla de Sant Joan

Mitjanit en un poblet amagat dels Pirineus. Els carrers i les places són a les fosques, mentre que a dalt de la muntanya s’observa una serp lluminosa formada per homes i dones que carreguen troncs encesos a l’espatlla baixant fent ziga-zagues camps a través. Com cada any, amb l’arribada del bon temps, molts pobles dels Pirineus celebren el solstici d’estiu corrent (o baixant) les falles, troncs o branques que preparen els joves del poble. En un indret elevat, planten ‘el far’, format per un grup de troncs que serveix per encendre totes les falles i des d’on comencen a baixar muntanya avall. Un cop al poble, els fallaires encenen una foguera i són rebuts amb danses, música i begudes. La nit del 23 de juny se’n fan a Isil (al Pallars Jussà), a Boí, Casós, Pont de Suert i Vilaller (a l’Alta Ribagorça) i a Andorra la Vella.

El dia de Sant Joan, després d’una sonada nit de revetlla, tornen els jocs, els caragols i les corregudes a Es pla de Sant Joan, a la plaça des Born o a ses Voltes de Ciutadella. Però per poder veure bé els cavalls en acció, cal estar molt atents als avisos del flabioler, no perdre de vista els cavallers que en prenen part i respectar el passadís per al pas, al galop, dels cavalls. La festa és impressionant, però també perillosa, si no es va amb compte. L’epicentre de les festes té lloc els dies 23 i 24 de juny, encara que és des del diumenge anterior a aquesta data, Dia des Be, que comencen les celebracions. Trobareu tota la informació i el programa d’actes a: ajciutadella.org.

És la més curta, però també la més calenta, màgica, enamoradora i mística de totes les nits. A tot arreu es munten enrenous per sortir a beure cava i tastar un bocinet de coca; tanmateix, és a les localitats costaneres on les revetlles són més sonades. Del cap de Creus al delta de l’Ebre, i a les illes Balears, es construeixen fogueres a la platja i s’organitzen balls que acaben de matinada, on la festa acaba al ‘xiringuito’ de la platja i amb un bany d’aigua salada a la sortida del sol per donar la benvinguda a l’estiu. El foc de la flama del Canigó encén les fogueres de moltes poblacions catalanes, seguint una arrelada tradició nascuda l’any 1945. Segons alguns antropòlegs, l’home encén fogueres per Sant Joan per allargar durant la nit la llum del dia. Altres teories apunten al desig d’imitar el foc del Sol a la Terra i conjurar l’astre rei per allunyar els mals esperits i evitar les sequeres. Sigui com sigui, als catalans ens agrada reunir-nos al voltant del foc i sentir, encara que sigui durant una estona petita, l’aldarull dels petards i els focs d’artifici.

Enguany, la Vall d’Aran tornarà a reivindicar el poder purificador del foc amb dues festes tradicionals: les festes deth Haro de Les i d’Arties. La de Les, viu el seu primer acte un any abans, quan el dia de Sant Pere (29 de juny) es col·loca a la plaça Major un tronc d’avet immens, que hi queda plantat fins a la nit de Sant Joan de l’any següent. El 23 de juny al vespre, coincidint amb la Festa Major del poble, el gran tronc comença a cremar.

La gent s’hi acosta per encendre-hi branques i falles i fer-les rodolar al seu voltant, tot escampant per la població les propietats purificadores de les flames. Al voltant del cèrcol també es fa una processó i una exhibició de balls populars. El mateix tipus de festa, amb l’‘haro’ cremant al mig de la plaça Major, es fa la nit del 23 a la població d’Arties, també aranesa.