Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX DE TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

La nova Llei de Turisme de les Illes Balears, una oportunitat perduda?

El Parlament balear aprova la Llei de circularitat i sostenibilitat turística de les Balears, que tracta aspectes com ara l’economia circular, la sostenibilitat o la salut laboral

La recent aprovada Llei de circularitat i sostenibilitat turística de les Illes Balears ha fet aflorar més dubtes que certeses: frenarà  el creixement turístic?, permetrà avançar  en la superació del monocultiu de sol i platja?, aposta de debò per la circularitat o és només una estratègia per captar ajuts europeus?

Opinions per a tots els gustos

Turistes Ciutadella El nucli antic de Ciutadella de Menorca un dia d'estiu
A mitjans de febrer d’aquest any, el Govern balear va aprovar una nova normativa turística en forma de decret llei que va causar un gran rebombori, especialment perquè incloïa una moratòria que suspenia noves places turístiques a les Illes durant quatre anys. Finalment, el passat 31 de maig, el Parlament balear va aprovar la Llei de circularitat i sostenibilitat turística de les Balears, que tracta aspectes com ara l’economia circular, la sostenibilitat o la salut laboral i manté la congelació de les places turístiques. 
 
Es diu que, en política, la forma és el fons. En aquest cas, el Govern balear va escollir una forma que ha estat el primer objecte de polèmica: el decret llei, que per a molts ha estat vist com una manera d’evitar el debat públic i que la presidenta Francina Armengol va justificar per poder aplicar de manera immediata algunes disposicions i tenir accés així als fons europeus. L’exconseller de Turisme Celestí Alomar opina que “el turisme balear necessita un debat públic amb la participació de tots els àmbits de la societat civil, perquè l’activitat turística es fa en un medi que és propietat comuna de tota la gent i la gent hauria de poder participar d’aquest debat, però no ha estat així”. Hi coincideix Margalida Ramis, portaveu del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa): “Durant el temps que s’ha tramitat el projecte de llei també s’ha mantingut aquest tarannà de no comptar amb la participació de la societat civil organitzada, el procés s’ha fet d’esquena a la ciutadania”, afegeix Ramis. 
 
Per contra, el catedràtic d’Economia Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa, fa una valoració molt més positiva. Creu que la fórmula del decret llei “ha evitat demores” i afirma que li consta que “hi va haver tot un procés de negociació interna, no pública, amb els principals actors de la cadena de valor que es veien afectats per la norma”.
 
Ara que el projecte de llei ja s’ha aprovat al Parlament balear, el GOB lamenta que cap de les esmenes que han presentat hagin arribat a bon port. “El problema de fons és que la llei deixa clar que el Govern vol que el turisme continuï essent l’activitat econòmica de les Illes, no es tenen en compte per a res ni la diversificació ni el canvi de model econòmic”.

Una moratòria per aturar el creixement

cala Saona La cala Saona, a l'illa de FormenteraGetty Images
El Govern ha optat per suspendre l’ampliació de noves places turístiques, però això no afecta els establiments que ja tenen la tramitació avançada ni es reduiran les places d’allotjament actuals. A més, es tracta d’una moratòria temporal que durarà només quatre anys o fins que cada consell insular tramiti els seus propis plans territorials. 
 
Per a l’exconseller Alomar, la Llei “s’ha interpretat com un primer pas cap al decreixement, però la realitat és que de moment només podem dir que obre aquesta porta i que caldrà veure a la pràctica com s’acaba concretant”. Alomar defensa que s’haurien de reduir “especialment les places hoteleres que es comercialitzen internacionalment a preus molt baixos, i que són causants dels escàndols del turisme de borratxera”. I en relació amb els hotels, Alomar afirma que “la Llei entronitza el sector hoteler com a classe dirigent de la comunitat turística, mai cap norma abans havia fet aquest reconeix-ment tan explícit del sector hoteler”, un sector que des del Govern Matas ha anat augmentant la influència. Per a Ramis, “s’ha venut la moratòria de places com un gran triomf, i de fet al carrer la nova norma es coneix amb el nom de Llei de decreixement turístic, però res més lluny de la realitat —diu—. Les places estan congelades fins que cada illa revisi quina capacitat de càrrega turística té el seu territori, sense definir com es decidirà aquesta xifra. Nosaltres diem que si es decideix sota criteris ecològics i socials, aquest número ja està sobrepassat, i per tant això justifica una congelació definitiva de noves places”.
 
Entre altres qüestions, la Llei també preveu diverses mesures relacionades amb l’energia, l’aigua, els materials, els residus i els aliments, i obliga les empreses turístiques a tenir un pla de circularitat correctament documentat i acreditat. No especifica objectius concrets que es puguin mesurar ni tampoc terminis per assolir aquest pla, però sí les sancions: no tenir-lo serà multat amb 100.000 euros. A parer de Celestí Alomar, la circularitat és l’element més important que introdueix la nova normativa, si bé afirma: “el turisme circular no existeix, és un oxímoron. Sí que existeixen practiques d’economia circular, i això és positiu. Però el que es fa a la llei és plantejar la circularitat com una oportunitat de negoci, una estratègia empresarial perquè els fons Next Generation de la UE vagin a aquest sector”. Per a Margalida Ramis, “a la nova Llei la circularitat i la sostenibilitat del sector turístic són una rentada d’imatge per poder tornar on érem abans de la pandèmia”. 
 
Per contra, Antoni Riera ho considera un gran avanç: “és la primera vegada que la circularitat s’aplica al sector turístic i hoteler en una llei, no hi ha cap referència internacional, i això és pioner i molt avantguardista”. En aquest sentit, segons el director de la Fundació Impulsa, la Llei “posa els rails per entrar a la circularitat i això obligarà a repensar el model de negoci del turisme balear”.

El ganxo dels ajuts europeus

Valldemossa Mallorca El nucli antic de Valldemossa a MallorcaGetty Images
Pel que fa als 60 milions d’euros procedents dels fons europeus en ajudes directes per al sector, Celestí Alomar és contundent: “a la pràctica, actuacions que ja estaven previstes en allotjaments hotelers ara són susceptibles de ser subvencionades”, un fet que Alomar desaprova de manera rotunda: “El sector hoteler ja ha estat rescatat pel conjunt de la societat, amb ERTOs i ajudes directes de tal dimensió que podríem parlar d’un rescat”. D’altra banda, Riera considera que els ajuts Next Generation “han estat un estímul per fer passos en aquesta direcció”, però afirma que probablement s’haurien fet igualment, ja que “la situació del turisme a les Balears necessita una reformulació per qüestions econòmiques, socials i ambientals.” 
 
En definitiva, sembla provat que aquesta nova Llei no planteja un canvi de model econòmic de fons per a les Illes ni cap proposta concreta per reconvertir l’oferta de sol i platja. Amb tot, en una temporada turística on es preveuen rècords d’afluència, caldrà veure si la Llei podrà posar ordre i regular positivament el turisme a les Balears.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació