Microplàstics, la invasió invisible

La conclusió a què han arribat és clara: hi ha una alta quantitat de microplàstics a les platges catalanes. De fet, les concentracions més elevades superen, en alguns punts i durant moments concrets de l’any, les mitjanes registrades al Mediterrani i a escala mundial, un fet que suggereix que hi ha dinàmiques que tendeixen a concentrar o retenir plàstics a prop de la costa. 

 

Alguns motius pels quals hi ha tants microplàstics arran de costa podrien ser la influència de les riuades en èpoques de pluja intensa, la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports. “Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat”, explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article. 

 

En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana. 

“No hi hauríem de tirar res, al contenidor groc, i no hauríem d’utilitzar les coses només una sola vegada.” Així de contundent parla la investigadora i professora Anna Sànchez-Vidal. “Com pot ser que un objecte que tarda 500 o 1.000 anys a degradar-se el fem servir un sol cop?”, afegeix. Per a la investigadora, la solució ve determinada per una idea més que aclaridora: “Foc al groc!”. 

 

A més, les conseqüències que té per a la fauna marina la presència dels microplàstics al mar estan àmpliament documentades. Alguns dels problemes que genera són la disminució de les taxes de creixement (ja que  els animals ingereixen plàstic i tenen la sensació de sacietat), el bloqueig  de les vies intestinals  o els patògens.

Resum dels microplàstics trobats el 17 d’octubre del 2020 a la platja de Sant Sebastià de Barcelona.

 

MICROESFERES DE COSMÈTICS. Són les petites partícules de plàstic de colors que es troben als productes exfoliants i que acaben al mar un cop algú s’esbandeix la cara i el producte s’escola per la pica del lavabo.
 

POLIESTIRÈ EXPANDIT. Escuma d’envasos d’aliments o d’altres objectes com, per exemple, les boies que es troben a l’aigua. És el que popularment es coneix com a 'porexpan'.

 

POLIPROPILÈ. Fragments de plàstic dur, com ara taps d’ampolles o envasos de detergents.

 

POLIETILÈ. És el plàstic més tou, el que es doblega. El trobem, per exemple, a les bosses del supermercat, al paper film d’embalar i a la gespa artificial.

 

POLIAMIDA. Probablement, una part provindria de filaments de pesca d’aficionats a la pesca amb canya. 

 

PÈL·LETS INDUSTRIALS. És la matèria primera a partir de la qual es fabriquen els objectes de plàstic.

Més enllà dels resultats de l’estudi, el projecte ha servit per demostrar que “la ciència ciutadana és una eina amb un gran potencial per fer el seguiment i l’estudi de l’impacte  que tenen els plàstics  sobre el medi marí”,  explica Maria Ballesteros, responsable de voluntariat a Surfrider Espanya.

 

La recerca s’ha dut a terme  a un total de dotze platges catalanes, des de Llançà  fins a l’Ametlla de Mar, passant per Palamós, Arenys de Mar o Coma-ruga, entre d’altres. I ha estat possible gràcies a la col·laboració de centenars  de voluntaris de catorze entitats, coordinades per l’ONG Surfrider Foundation Europe.