15 platges paradisíaques

La platja de Vallpresona, coneguda també com a ‘Valpregona’, és un dels indrets més verges de la Costa Brava. Per arribar-hi, s’ha de caminar uns 15 minuts des de la carretera (a uns 10 km de Tossa de Mar) a través d’un camí que travessa una part d’un espai inclòs en el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya. Està envoltada de roques i al mig n’hi ha una de grossa, anomenada ‘la Galera’. Els voltants són plens de pins i canyissars. No cal dir que a la cala no hi ha cap servei i gairebé tothom hi practica el nudisme. S’hi arriba des de Tossa de Mar cap a Sant Feliu de Guíxols. Al quilòmetre 35 hi ha una pista de terra que va a la dreta. Al final de la pista hi ha un aparcament.

Un referèndum popular celebrat el 1994 va salvar de l’especulació urbanística una de les platges verges de la Costa Brava. És la platja de Castell, protegida al nord per la punta de Castell, des d’on es tenen vistes d’un antic poblat ibèric. És una platja ampla i disposa de serveis com guingueta i lloguer de para-sols i gandules, a més de caiacs per fer rutes pels voltants. S’hi arriba a peu pel GR 92 des de la platja de la Fosca (Palamós), o bé en cotxe per la C-31 en direcció a Palamós, prenent després la C-66 en direcció a Palafrugell. Passada la indicació a Vall-llobrega, a uns 2,5 quilòmetres hi ha una rotonda on s’indica el camí cap a Castell fins a trobar una esplanada on es deixa el cotxe. Des de platja de Castell es pot arribar a peu a través d’un agradable camí de ronda a altres cales i platges, com cala s’Alguer, la platja Fosca o la cala Estreta.

Begur és conegut per les seves platges i cales. N’hi ha moltes: platja del Racó, Illa Roja, sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, platja Fonda, Fornells, Aiguablava... Són ideals per passar un dia de platja i descobrir l’essència de la Costa Brava: aigües transparents i fondes, petites cales de còdols i sorra envoltades de roques... De totes, recomanem la platja de l’Illa Roja, molt popular entre els naturistes i una de les més maques. Les roques i els penya-segats són protagonistes. En especial, l’illot de color vermellós que li dona nom, que queda en un dels seus extrems. És una platja de sorra gruixuda amb alguns còdols; l’aigua és transparent amb aparença verda i turquesa. S’hi arriba pel camí de ronda des de cala sa Riera o bé des de la platja de Pals.

El cap de Creus és ple de raconets encantadors per estirar la tovallola i gaudir del sol i del mar en un entorn natural de somni. Des del Port de la Selva s’arriba a cala Tavallera, una cala paradisíaca a la qual s’ha d’arribar caminant durant una hora. La cala està encaixonada entre penya-segats i rodejada de matolls i algun pi. Per arribar-hi cal seguir el camí GR 11 des del Port de la Selva, passant per cala Tamariua, també molt agradable, i per les ruïnes de l’església de Sant Baldiri de Tavallera, del segle X. Des del Port de la Selva també val la pena anar en direcció nord, per trobar cales com les platgetes de la Colomera o les cales que queden a prop del far de s’Arenella.

Hi ha moltes cales i caletes idíl·liques als voltants de Cadaqués. Destaquem cala Fredosa, una cala resguardada a la qual s’accedeix en cinc minuts per un camí que fa baixada des del far del cap de Creus. No és la millor si busqueu una platja de sorra fina, però amb unes sandàlies de goma us semblarà el paradís. L’aigua és cristal·lina i el fons marí molt ric, així que fareu bé de portar unes ulleres de bussejar. Per variar podeu anar a cala Jugadora, situada a uns 15 minuts a peu del far del cap de Creus en direcció a Cadaqués pel camí de ronda, al costat de cala Fredosa. És una cala verge, de còdols, aigües cristal·lines i envoltada de roques.

Al sud de Calella, a tocar de l’N-II, hi ha la platja de la Roca Grossa. Se la coneix com ‘la Cabra’ per la forma de l’illa rocosa que hi ha en un dels extrems. És de sorra gruixuda i blanca i d’aigües cristal·lines. A la mateixa platja hi ha una guingueta i una petita zona d’aparcament. Per variar es pot anar en direcció nord a la cala que queda al costat: la cala de les Roques o cala d’en Pere. La platja queda just sota del mirador, al quilòmetre 665,9 de l’N-II, entre Sant Pol i Calella. La millor zona per aparcar és a sota del far.

És una altra destinació ben trobada per a una escapada d’un dia des de Barcelona. Té estació de tren i un bon grapat de platges. Una de les millors és la platja de la Murtra, també dita ‘platja del Refugi’ o ‘del Molí’. Està situada entre Sant Pol i Canet. És de sorra daurada i gruixuda i aigües netes i poc freqüentada. Es pot deixar el cotxe en una petita zona al costat de la carretera N-II, al cantó de muntanya. Abans, però, haureu de passar la via del tren.

Més de 3 quilòmetres de sorra i mar formen la platja del Prat, una platja ideal per trobar un raconet solitari i gaudir d’un espai peculiar, lluny d’edificacions i des del qual podreu veure els avions enlairar-se i aterrar a la terminal 2 (l’antiga) de l’aeroport. És una platja estreta, de sorra fina, molt oberta al mar i amb guinguetes i zones de jocs per als nens, dutxes, lavabos i altres serveis.

Entre Sitges i Vilanova i la Geltrú hi ha un parell de cales nudistes (tot i que també hi ha qui hi va en banyador) meravelloses, sobretot si es visiten a primera hora del matí o ben entrada la tarda, quan hi ha menys gent. Totes dues són de còdols, amb alguns trams de sorra i amb l’aigua molt neta. A la cala de l’Home Mort s’hi arriba caminant uns 10 minuts des de l’esplanada de l’antiga discoteca Atlàntida per un caminet (el GR 92) que voreja la costa. Al costat de la cala de l’Home Mort hi ha la cala de la Desenrocada, també molt agradable. A Sitges, a banda de les platges més conegudes, hi ha la cala Balmins, entre el nucli i el port d’Aiguadolç, i la cala Brenda, entre Aiguadolç i el començament de les costes del Garraf.

A vegades, la millor opció per passar un dia a la platja sense haver de compartir l’espai amb massa tovalloles és buscar-ne una de ben llarga i que estigui situada en un lloc sense gaires edificacions. És el cas de la platja Llarga, una platja situada entre les poblacions de Vilanova i Cubelles, que forma part d’una antiga zona d’aiguamolls i dunes i que avui és un espai protegit, poc freqüentat i on, si camineu una mica, trobareu un espai tranquil per instal·lar-vos. La sorra és fina i l’aigua acostuma a estar neta. A Vilanova també són força agradables i menys freqüentades que la platja de Ribes Roges la platja de Sant Gervasi (coneguda com la ‘platja del xiringuito Miramar’, pel restaurant que hi ha a tocar), amb una petita cala al seu costat, o la platja del Far de Sant Cristòfol.

La platja dels Muntanyans és l’indret on heu d’anar per comprovar com seria el litoral català

si la mà de l’home no l’hagués destrossat omplint-lo de construccions. I és que aquí hi ha un dels últims trams costaners completament naturals de Catalunya. És una platja de dunes, no està urbanitzada i encara conserva les seves llacunes i aiguamolls, fet que li ha valgut el reconeixement com a Espai d’Interès Natural. És a l’extrem nord de Torredembarra. Un cop al poble, cal seguir la via del tren pel cantó de mar i en direcció nord fins a arribar a l’entrada de la zona dels Muntanyans.

Entre Altafulla i Tarragona hi ha una de les platges més atractives i aïllades de tot el litoral tarragoní. És la cala Fonda, coneguda popularment per ‘platja Waikiki’. Tot i que és una cala molt popular entre els naturistes, fins i tot en plena temporada estiuenca és un lloc molt agradable allunyat d’altres indrets més massificats. És de difícil accés si és la primera vegada que s’hi va. S’hi pot arribar pel camí que ve de la platja Llarga (Tarragona) al voltant de la costa. També pel camí que surt de la carretera N-340, abans d’arribar a la torre dels Escipions, o pel camí que surt des de davant del castell de Tamarit o del càmping que hi ha a tocar de la punta de Móra, i que arriba a la platja després de passar per la platja de Calabeig o la Roca Plana, on també val la pena passar una estona. En tots els casos cal caminar durant uns quinze minuts.

Les platges del Torn són un dels racons naturistes més famosos de Catalunya. Es tracta d’una paradisíaca platja situada dins d’un espai natural anomenat ‘Rojales’, de sorra fina, amb dutxes i bar. La formen una platja més llarga, d’uns dos quilòmetres, i una altra de més petita i recollida. S’hi arriba per la carretera N-340 (km 1125) per un camí asfaltat que hi ha a l’esquerra i que, al cap de tres quilòmetres, arriba a un aparcament. Cal travessar la via del tren per arribar a la platja. A prop hi ha el càmping naturista El Temple del Sol.

A prop de l’Ametlla de Mar s’amaguen algunes de les cales més maques del litoral català. Seguint el GR 92, fins a l’Ampolla en direcció sud o fins a Calafat, al nord, hi ha platges com lo Ribellet, una platja formada per tres petites cales situada als peus de la urbanització Calafat, a uns quants quilòmetres de l’Ametlla en direcció a l’Hospitalet de l’Infant. Les cales són planes, de sorra blanca molt fina i aigües netes i poc profundes. S’hi arriba per la carretera N-340, a través d’un desviament que porta a la urbanització Calafat. Per arribar a la platja es pot deixar el cotxe a l’esplanada i continuar a peu per un sender que enllaça la veïna cala Calafat amb el port esportiu de Sant Jordi. Als voltants de l’Ametlla també hi ha altres platges i cales fantàstiques, com cala Forn (s’hi accedeix des de la urbanització Les Tres Cales) o cala Xelín (des de cala Forn, per un camí asfaltat que va pel costat de la via del tren).

Ja al delta de l’Ebre, el paisatge canvia totalment, i de petites cales amb sorra o pedra es passa a grans platges salvatges, amb dunes i canyissars arreu. La platja de la Marquesa pertany al terme de Deltebre i és una de les més apreciades. És al sud de la punta del Fangar i té unes dunes enormes que a vegades arriben al mar i permeten entrar i sortir de l’aigua contínuament mentre s’avança mar endins.