4 rutes per descobrir Aigüestortes

A més de ser un dels accessos al parc nacional, la Vall de Boí és un bon campament base per instal·lar-se. Una habitació al centre d’algun poble de la zona (com Barruera, Boí, Taüll, Durro o Erill la Vall) us permetrà gaudir d’una estada tranquil·la amb una oferta cultural i natural increïble molt a la vora. 

 

Per començar, val molt la pena fer la ruta de les esglésies del conjunt romànic de la vall de Boí. En total són vuit esglésies i una ermita romàniques, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, que es troben als pobles de Boí, Taüll, Durro, Erill la Vall, Barruera, Cardet i Coll. A Erill la Vall hi ha el centre d’interpretació del romànic, amb una exposició sobre el romànic de la vall, informació pràctica per visitar les esglésies, servei de visites guiades i botiga. 

 

Cal guardar almenys una jornada per visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Abans de dirigir-se a l’entrada, és recomanable visitar la Casa del Parc a Boí, on es poden adquirir fullets i mapes dels diferents recorreguts que es poden fer a la zona. El millor exercici per fer la primera aproximació al parc des d’aquest vessant és fer un tomb pel planell d’Aigüestortes, l’indret que ha donat nom a la zona. Aquest planell és un antic llac glacial que durant milers d’anys ha estat tapat per sediments arrossegats per les aigües d’alta muntanya. La poca consistència d’aquest substrat ha permès que l’aigua es filtrés amb facilitat, obrint i traçant petits meandres entre pastures i boscos. L’indret és perfecte per fer una passejada tranquil·la, sense complicacions. Per arribar-hi des de Boí cal agafar la carretera de Caldes fins a l’aparcament de la Molina (amb vehicle particular o bé amb transport públic des del poble) i després seguir un itinerari marcat a la vora del riu Nicolau, que arriba al planell d’Aigüestortes. A banda de poder observar el curiós fenomen de les aigües tortes i passar per frondosos boscos d’avet i pi negre, els punts més interessants del camí són l’ermita de Sant Nicolau, l’estany de Llebreta i la cascada del Sant Esperit. Aquesta ruta és de dues hores, però, si voleu anar una mica més enllà, es pot arribar a l’estany Llong fent una excursió d’uns 45 minuts més. 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és el territori lacustre més important del Pirineu. Hi ha tants estanys que molts autors l’han definit com “el parc dels dos-cents llacs”. Per comprovar-ho, res millor que anar a la vall Fosca. S’hi concentren més d’una desena de llacs que formen un paisatge aclaparador. A més, accedir-hi no és gens difícil, ja que des de l’embassament de Sallente, prop de la localitat de Cabdella, al Pallars Jussà, es pot agafar un telefèric que ens porta directament a l’estany Gento, punt d’inici de la ruta que proposem, que passa per llacs de gran superfície, sempre amb la vigilància de l’estètic pic del Tort, que domina el paisatge 600 metres per sobre dels llacs. A la vall, s’hi arriba des de la Pobla de Segur en direcció al Pont de Suert. A mig camí hi ha la localitat de Senterada, porta d’entrada a la vall. Aquí cal desviar-se i pujar fins a Cabdella, on hi ha el Museu Hidroelèctric, on s’explica la història de la central hidroelèctrica de Cabdella, que es va posar en marxa el 1914. Des de Cabdella es puja fins al telefèric de Sallente, a l’embassament del mateix nom. A l’estiu i fins al 30 de setembre puja diverses vegades al dia, sobretot els caps de setmana, si hi ha un grup prou nombrós de visitants que permeti omplir el telefèric. 

 

El trajecte permet arribar a més de 2.000 metres, a l’estany Gento, i des d’allà iniciar rutes pel parc. L’aigua d’aquest embassament arriba a la central reversible de Sallente, construïda als anys vuitanta, a sota mateix de l’embassament. Un cop utilitzada, l’aigua torna a pujar al Gento (d’aquí ve el nom de reversible). Des de l’estany Gento es pot fer una ruta de dues hores i 45 minuts que fa un petit recorregut per alguns llacs. El camí de Tort i Colomina puja entre tarteres i brolladors d’aigua fins a l’estany Tort, el més extens de la zona i un dels més llargs del parc. Un cop allà s’ha de seguir el camí que va al collat de Dellui, on habitualment es poden veure isards, i baixar a l’estany de Mariolo. Cal continuar fins a la presa i caminar fins a l’estany d’Eixerola i Cubieso, dos petits llacs que l’home ha unit amb la finalitat d’obtenir una reserva d’aigua més gran. Tot seguit s’arriba a l’estany de Castieso i Morto, un dels pocs naturals que queden a la zona. No hi busqueu una presa ni cap altra obra humana.

Per passar uns dies envoltats de natura, plantar-se al poble d’Espot és garantia d’èxit. El poble està situat a uns set quilòmetres d’Esterri d’Àneu, a la capçalera de la vall d’Espot, regat pels rius Escrita i Peguera. El millor és començar la visita a la Casa del Parc, on es pot aconseguir un mapa dels camins de la zona. Per no cansar-se massa el primer dia, el més recomanable és anar d’Espot al llac de Sant Maurici. A peu es triga gairebé una hora. Els més mandrosos poden agafar un taxi tot terreny des del poble. És una excursió que reconforta a cada pas, amb el teló de fons de la silueta dels Encantats, l’emblema de la zona, i a la vora del llac més famós del Pirineu. Un cop a l’estany de Sant Maurici, cal situar-se a la presa i prendre un petit corriol que segueix la riba cap a l’oest entre grans pins i bedolls. Després de passar el torrent de la Ratera, que ara forma un atractiu salt d’aigua, es continua fins a l’extrem oest del llac, sempre seguint un camí ben marcat que s’endinsa pel bosc i arriba a un pont que salva el torrent del Portarró d’Espot i a un segon que passa per sobre del de Subenuix. Si camineu una mica més, començareu a sentir la remor de la cascada de Ratera, la més impressionant d’aquesta zona del parc. Sense presses s’arriba de nou a la presa de Sant Maurici. Per fer un mos, el refugi Mallafré és a pocs metres. Per caminar una mica més es pot fer el recorregut que porta a les agulles d’Amitges, molt ben marcat. Aquesta ruta, d’una hora i 45 minuts, passa pel refugi d’Amitges, la cascada i l’estany de Ratera, i els estanys d’Amitges. En el darrer tram, darrere de l’estany Gran d’Amitges, s’eleven les dues agulles d’Amitges. Aquestes dues masses granítiques van quedar aïllades al bell mig de la glacera, que les va erosionar sense acabar de desfer-les. Avui són testimoni de les glaciacions quaternàries.
www.espot.cat

Des de la vall d’Aran, una de les rutes més atractives i recomanables de la perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la que recorre els estanys del circ de Colomers. Es tracta d’un conjunt de 38 llacs envoltats d’un paisatge impressionant en què destaquen un grapat de cims (entre ells, la creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomers o el tuc de Ratèra) distribuïts en forma de cercle. L’aproximació fins al camí dels llacs es pot fer des de la localitat de Salardú, des d’on amb el cotxe cal seguir les indicacions “Llacs de Colomers o Banhs de Tredòs”. Deixant enrere l’hotel balneari Banhs de Tredòs, a 10,5 quilòmetres de Salardú, una pista de terra que recorre la vall d’Aiguamòg desemboca a l’àrea d’Era Montanheta, des d’on cal anar fins al refugi de Colomers, a uns 45 minuts a peu. Des del refugi podeu fer un recorregut circular que permet visitar un munt d’estanys de mides i formes ben diferents. Entre d’altres, hi ha l’estany Mort, el llac des Cabidornats, el llac d’Eth Pòrt de Colomers, els llacs Obago, Redon i Llong i el llac Major de Colomers, al costat mateix del refugi. Per fer el circuit dels llacs es necessiten unes tres hores. Per arribar des del lloc on es deixa el cotxe al refugi, uns 45 minuts.
www.visitvaldaran.com