Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX DE TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Les cabanes de volta, un patrimoni a preservar

Aquestes construccions permeten fer un viatge en el temps i saber com era la Catalunya rural del segle XIX

Des de finals del segle XVIII I i al llarg del segle XIX, en una època en què es va expandir el conreu de l’olivera i els pagesos gaudien d’una certa bonança econòmica, a la comarca de les Garrigues es van construir centenars de les anomenades cabanes de volta. Es tracta de construccions de pedra seca en volta de canó que, a diferència de les barraques de pastor, s’aixecaren amb l’objectiu de protegir els animals de la intempèrie. “En aquella època tota l’economia girava al voltant dels animals i calia resguardar-los del fred i de la calor”, explica Ramon Queralt, expert en pedra seca. L’interior de les cabanes era d’allò més simple. Al fons, les menjadores per als animals, per exemple rucs, mules o cavalls, i a la part del davant, destinada al pagès, hi havia la llar de foc a un extrem i també els armaris, dues cavitats al mur que feien la funció de nevera, on acostumaven a deixar el càntir a la part de sota i a sobre el menjar. Aquestes construccions van entrar en desús als anys seixanta, quan els animals es van substituir pels tractors, i actualment la majoria estan abandonades, malgrat els avenços en la seva protecció per part d’alguns ajunta-ments. “Les cabanes de volta són un testimoni únic d’un estil de vida desaparegut avui i cal fer esforços per conservar aquest patrimoni històric de l’arquitectura rural de les terres de secà”, reivindica Queralt. 
 
On es poden trobar?
Si bé és a la comarca de les Garrigues on es troben gran part de les cabanes de volta (al voltant de 1.300 han estat catalogades), també es pot veure aquesta mena de construccions a diversos punts de l’Urgell, al baix Segrià, a la Segarra i també puntualment en alguns in- drets del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
 
Una construcció molt resistent
Aquestes cabanes acostumaven a ser molt sòlides i compactes. La terra que s’extreia al fer la cavitat s’utilitzava per cobrir la part superior de la volta, i tot seguit es feia la façana centrada per la porta, curosament allindada. Com que la volta feia pressió cap a l’exterior, afegien uns monticles de terra a banda  i a banda, anomenats estreps, que tenien la funció de contenir aquesta pressió i mantenir ferma l’estruc- tura. Al terra de damunt  de la construcció hi solien plantar lliris o safrà per compactar la terra, i davant, algun arbre per fer ombra.
 

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació