El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac fa 50 anys

El 24 de juliol de 1972, una resolució del Ministeri de l’Habitatge aprovava el Pla especial de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb 2.655 hectàrees protegides, i esdevenia així el primer parc natural de l’estat espanyol protegit, després de la creació dels primers parcs nacionals el 1918. 

 

El gros de la celebració d’aquesta efemèride es farà els dies 22 i 23 de novembre en la X Trobada d’Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que tindrà lloc a Sant Vicenç de Castellet. L’acte institucional serà una taula rodona, moderada pel director del Parc Natural, Àngel Miño, amb presència dels promotors de l’espai protegit o directors que ha tingut el Parc en aquests anys, com ara Lluís Paluzie.

 

Altres activitats previstes són una acció de voluntariat, el 17 de setembre, amb el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals i, el 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una jornada divulgativa sobre l’accessibilitat als espais naturals, amb tallers, rutes i itineraris (amb Joëlette) als entorns de la Casa Nova de l’Obac. La cloenda dels actes es preveu ja el 2023 amb la inauguració d’una exposició permanent al Centre d’Informació del Coll d’Estenalles.

Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac i amb la Mola (1.101 m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac consta d’una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental). 

 

El Parc Natural treballa ara en una nova ampliació. Enguany, els ajuntaments de Castellbell i el Vilar i Viladecavalls han demanat formar-ne part, i Terrassa, Vacarisses, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet i Matadepera han sol·licitat ampliar-ne el perímetre de protecció. Tècnics del Parc treballen conjuntament amb els dels municipis per definir una proposta que, un cop tancada, es presentarà a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència d’ampliar els límits del Parc Natural.

 

La vegetació dominant al Parc Natural és l’alzinar, així com el pi blanc a la banda del Vallès Occidental i el Bages, i el pi roig a la del Bages i el Moianès, però el més característic són les codines, que es troben al Montcau, la Mola i els Cortins, entre d’altres indrets. També destaquen els boscos de pinassa com a hàbitat d’interès comunitari prioritari.

 

Pel que fa a les espècies, n’hi ha més de 4.000 de recollides en el Catàleg de flora vascular, fauna invertebrada i fauna vertebrada. Entre aquestes, destaquen dos endemismes que es troben a les codines: el cargol ‘Xerocrassa monserratensis’ i la planta ‘Arenaria fontqueri’, subespècie cavanillesiana, coneguda popularment com a ‘arenària del Montcau’ i que apareixerà en el nou logotip del Parc. També en destaquen rapinyaires com l’aufrany i l’àliga perdiguera, així com el falcó pelegrí.

 

L’interès geomorfològic i hidrogeològic fa del Parc part del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Es tracta d’un antic delta que ha donat lloc a un massís càrstic amb més de 280 cavitats (balmes, avencs i coves) inventariades. Molt del patrimoni cultural del Parc vinculat a l’activitat agrícola i ramadera —especialment la vitivinícola— s’ha redescobert arran dels incendis. És el cas de les tines de la vall del Flequer, fetes amb pedra seca, però també forns d’obra, de calç i de pega i barraques de pedra seca.